Divisió del Regne de Geòrgia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m Enllaços
Línia 24:
== Regne de Kakhètia ==
[[Fitxer:Ivan III of Russia.jpg|miniatura|En la dècada del 1490, el gran príncep de Moscou Ivan III refusà de venir en suport dels cristians de Geòrgia.]]
La història de [[Kakhètia]] es pot considerar una barreja de la d'Imerètia i la de Kartli. Aquesta regió oriental de Geòrgia havia estat la seu d'un principat i després d'un reialme independent. El [[Regne d'Ibèria]] fou envaït pels [[Imperi Sassànida|perses sassànides]] l'any [[580]]. Llavors, [[Adarnases I]], fill i hereu del darrer rei [[Bakur III d'Ibèria]] , rebé en feu la part que havia estat ocupada. Esdvingut ''príncep de Kakhètia'', inicià una successió hereditària relacionada amb aquest títol. El seu nét, [[Adarnases II d'Ibèria|Adarnases II]] es rebel·là contra els [[Primer califat|àrabs]], que havien succeït als perses en el domini, i demanà aliança a l'[[Imperi BizantíRomà d'Orient]]. El [[787]], un noble local, [[Grigol de Kakhètia|Grigol]], es feu proclamar ''príncep i bisbe'' de la regió i fundà una monarquia electiva que duraria fins al [[893]], data en què el príncep [[Kvirike I de Kakhètia| Kvirike]] adoptà el títol de ''príncep hereu''. En aquesta data, el principat de Kakhètia esdevingué independent i no se sotmeté a cap dels reialmes veïns, situació que es mantingué fins al [[1010]], quan [[Bagrat III l'Unificador|Bagrat III]], primer sobirà de la Geòrgia unificada ocupà la regió. Després d'una breu independència entre el [[1014]] i el [[1029]], Kakhètia fou annexada un altre cop a Geòrgia. Tanmateix, passats alguns mesos, el príncep armeni [[Gagik de Kakhètia|Gagik Bagration]] conquerí Kakhètia i se'n proclamà rei. Aquesta monarquia hereditària durà fins al [[1105]], quan [[David IV de Geòrgia]] prengué definitivament el control de la regió.{{sfn|Toumannoff|1990|p=569}}
 
La història de la segona Kakhètia independent comença el [[1466]]. En aquesta data el rei [[Giorgi VIII de Geòrgia]], que havia estat captiu tres anys pel príncep [[Qvarqvare III Jaqeli]] de Samtskhé amb motiu de la revolta d'aquest, fou substituït per un nou sobirà. L'antic rei provà llavors de recuperar el seu reialme que havia quedat en mans del seu cosí [[Bagrat VI de Geòrgia|Bagrat VI]]. Pero fracassà en aquest objectiu i hagué de refugiar-se en el seu feu de la Geòrgia oriental. Declarà llavors la independència de [[Tbilisi]] i intentà reorganitzar el país. {{sfn|Toumanoff|1949|p=192}} Això no obstant, el Regne de Geòrgia no reconegué mai Kakhètia com a estat independent. El [[1476]], el seu fill [[Alexandre I de Kakhètia|Alexandre]] el succeí, i demanà el seu reconeixement com a sobirà d'una Kakhètia independent a les potencies musulmanes però aquests l'obligaren a retre vassallatge el [[1477]]. Llavors, mitjançant diplomàcia es congracià amb el regne cristià de Geòrgia, el rei del qual convocà el [[1490]] un gran consell nacional en què fou reconegut com a rei de Kakhètia. Temps després obrí negociacions diplomàtiques amb [[Imperi Rus|Rússia]], que començava a ser una potència en aquella zona. Però aquesta aliança no pogué salvar el territori de l'amenaça [[Imperi safàvida|persa]] i el [[1501]] Kakhètia es reconegué territori vassall d' [[Ismaïl I]].{{sfn|Rayfield |2013| p=164}}