Norita: diferència entre les revisions

{{infotaula de roca

| tipus = [[roques plutòniques]]

| minerals_essencials = [[labradorita]], [[ortopiroxè]] i [[olivina]]

| minerals_accessoris = [[richterita]] i [[priderita]] i

}}

La '''norita''', també coneguda com a '''gabre ortopiroxènic''', és una [[roca ígnia]] [[Màfic|màfica]] i [[Intrusió|intrusiva]] composta principalment de [[labradorita]], [[ortopiroxè]] i [[olivina]]. El terme norita prové de ''Norge'', el nom [[noruec]] per a [[Noruega]]. La norita pot ser diferenciada del [[gabre]] només en [[làmina prima]] i observada sota [[Microscopi de llum polaritzada|microscopi petrogràfic]]. La principal diferència entre la norita i el gabre és el tipus de [[piroxè]] que presenten: la norita està composta per ortopiroxè, generalment per [[enstatita]] o [[hiperstena]] mentre que els principals piroxens que presenten els gabres són [[Clinopiroxè|clinopiroxens]], generalment [[Augita|augites]].<ref>Carmichael, Turner and Verhoogen, 1974, Igneous Petrology, McGraw-Hill, pp. 603–620</ref><ref>Hyndman, Donald W., 1972, ''Igneous and Metamorphic Petrology,'' McGraw-Hill, pp. 122–139, esp. references.</ref>

La norita es troba juntament amb gabres i altres roques màfiques i ultramàfiques en intrusions en capes que sovint es troben associades a dipòsits de platí com ara el [[complex igni de Bushveld]] ([[Sud-àfrica]]), el [[complex igni de Skaegard]] ([[Groenlàndia]]) i el [[complex igni de Stillwater]] ([[Estats Units d'Amèrica|EUA]]). La norita és també la roca ígnia basal del [[complex de Sudbury]] ([[Ontàrio]]), que és el lloc d’impacte d'un [[cometa]]<ref>{{citar ref|cognom=Petrus|nom= Joseph A.|cognom2= Ames |nom2= Doreen E. |cognom3= Kamber |nom3= Balz S.|publicació= Terra Nova|data= 18 octubre 2014| doi= 10.1111/ter.12125|títol=On the track of the elusive sudbury impact: geochemical evidence for a chondrite or comet bolide (accepted for publication)}}</ref> i la segona regió minera de [[níquel]] del món.

{{referencies}}