Diferència entre revisions de la pàgina «Nasr-ad-Dawla Àhmad»

m
Terminologia
m (Enllaços)
m (Terminologia)
No va aconseguir inicialment dominar [[Amida (Armènia)|Amida]], la principal ciutat del Diyarbakir, on Ibn Damma, antic vassall, s'havia revoltat. Però el 1024/1025 Ibn Damna fou assassinat, i llavors la va recuperar. El 1025 va nomenar com a nou visir a Abu l-Kasim al-Maghribi (en funcions fins al 1037). Va signar un pacte de no-agressió amb l'[[Imperi Romà d'Orient]] que no obstant fou violat un parell de vegades, la primera el [[1027]], quan Nasr al-Dawla va ocupar al-Ruha (Edessa) cridat pels habitants de la ciutat amenaçats per un cap àrab.
 
Els [[ukàylides]] del [[Diyar Rabia]] el van atacar diverses vegades i en algun moment semble que els hi va arribar a pagar tribut, però sense alteracions territorials transcendents, excepte el [[1030]] quan els hi va cedir [[Nisibin]], per compensar la repudiació d'una dona ukàylida. El 1031 els bizantinsromans d'Orient van recuperar [[Edessa (Turquia)]]. El 1034 un general marwànida va fer una ràtzia victoriosa a [[Armènia]]. El 1034/1035 el pacte amb els bizantins es va trencar per segon cop quan els cristians bizantins d'Edessa, aliats a la tribu dels [[Banu Numayr]], van atacar territori marwànida. L'emir va enviar cinc mil homes manats pel general [[Bal]] per ocupar la ciutat; la ciutat fou conquerida i el cap dels [[Banu Numayr]] va resultar mort. Bal va demanar llavors reforços per conservar Edessa i el "Kertastan" (Kurdistan) i no se sap com va acabar l'afer. El 1035/1036 la tribu armènia dels sanasunes va assaltar i saquejar prop d'[[Ani]] una caravana de pelegrins que venia de [[Pèrsia]] del nord. Nasr al-dawla va fer una expedició contra la tribu i els va obligar a restituir presoners i boti. El 1038/1039 va nomenar al seu tercer visir [[Abu Nasr ibn Djahir]] que fou conegut pel seu ''làqab'' de Fakhr-ad-Dawla, el qual va exercir la resta del regnat.
 
El 1038/1039 el governador [[fatimita]] de [[Damasc]], [[Anushtigin]] al-Dizbari, va fer una incursió a territori marwànida (que no s'havia sotmès al califat fatimita) però no va tenir continuïtat. El 1041/1042 bandes d'[[oghuz]] van arribar des de l'[[Azerbaidjan]] (quan els seljúcides van arribar al Djibal) i durant dos anys van assolar el país fins que sol·licitada la intervenció del sultà seljúcida [[Toghril Beg I|Tughril Beg]], aquest va enviar una expedició per castigar als saquejadors.<ref>una altra versió no parla d'aquest càstig i assenyala que els ghuzz de fet foren instigats als saquejos per Tughril</ref> Fou el moment de més agitació durant el regnat, que en general es pot considerar tranquil.
1.257.786

modificacions