Llatí vulgar: diferència entre les revisions

 

El [[segle III]] sol considerar-se com a el període en què, més enllà de les declinacions, bona part del vocabulari estava canviant (per exemple,''equus'' → ''cavallus'', etc.). No obstant això, és obvi que aquestes mutacions no van ser uniformes en tot l'imperi, així que potser les diferències més cridaneres es trobessin entre les formes diverses del llatí vulgar que es donaven a les diferents províncies (també a causa de l'adquisició de nous localismes).{{sfn|Nadal|Prats|1982|p=62}}

Després de la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]], durant diversos segles el llatí vulgar va coexistir amb el [[llatí tardà]] escrit, perquè els parlants de [[llengües romàniques]] vernacles preferien escriure usant la prestigiosa gramàtica i ortografia tradicional llatina. Però, encara que això era el que intentaven, sovint el que escrivien no respectava les normes del llatí clàssic. No obstant això, en el tercer [[Concili de Tours]] el [[813]], es va decidir que el [[clergat]] prediqués en llengua vernacla perquè l'audiència els entengués. Aquest podria ser un moment documentat de l'evolució diacrònica del llatí, el [[842]], menys de trenta anys després del Concili de Tours, els [[Juraments d'Estrasburg]], que reprodueixen un acord entre dos dels hereus de [[Carlemany]], van ser redactats en dues llengües, una germànica que evolucionaria cap a l'alemany, i una altra romanç, que sens dubte ja no era llatí, que evolucionaria cap al francès. El jurament reprodueix un acord entre dos dels germanastres hereus de [[Carlemany]]:

{{Cita | Pro deo amur et pro christian poblo et nostro commun salvament, d'ist di in avant, in quant deus savir et podir me dunat, si salvarai eo cist meon fradre Karlo et in aiudha et in cadhuna cosa... | col2 = Per l'amor de [[Déu]] i pel poble cristià i la nostra salvació comuna, des d'aquest dia en endavant, sempre que Déu em doni saviesa i poder, defensaré el meu germà Carles i l'ajudaré en qualsevol cosa….}}