Mar Mediterrània: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 101:
 
== Història ==
[[Fitxer:Antonio Millo Bacino del Mediterraneo.jpg|thumbminiatura|Bacino del Mediterraneo, dall'Atlante manoscritto del 1582-1584 ca. Biblioteca Nazionale Centrale Vittorio Emanuele II, Roma (cart. naut. 2 – cart. naut 6/1-2)]]
La mar Mediterrània ha estat un mar clau per a la història. [[Fenicis]] i [[romans]] hi han navegat juntament amb els [[grecs]], que sobrepassaren els seus límits a través de l'[[estret de Gibraltar]] fa uns 3.000 anys aproximadament. Aquests navegants només coneixien els corrents dels [[rius]] i suposaren que l'extensió d'aigua a l'altre costat de Gibraltar era un enorme riu. Per tant, la paraula que significa riu en el grec clàssic era ''Okeano'', i d'allà prové la paraula catalana ''oceà''.
 
Línia 114:
Les primeres civilitzacions de la història es desenvoluparen al Mediterrani est. A la vall del [[riu Nil]] es desenvolupà l'[[Antic Egipte|Egipte dels faraons]] al [[segle IV aC]]. La majoria de civilitzacions de [[Mesopotàmia]] també estengueren els seus dominis fins a la part del [[Creixent Fèrtil]] que limita amb la Mediterrània. A la regió d'[[Anatòlia|Àsia Menor]], sorgiren imperis com l'[[Hittites|hittita]]. Durant aquests anys, però, els vaixells encara no estaven preparats per endinsar-se prou a la Mediterrània i la majoria de civilitzacions s'expandien només per les terres que envoltaven el mar.
 
[[Fitxer:Europe map 220BC.PNG|thumbminiatura|La mar Mediterrània cap al 220 aC]]
Un dels primers pobles mariners fou la [[civilització minoica]], que es desenvolupà a l'illa de [[Creta]]. Els pobles costaners ràpidament esdevingueren importants societats comercials, els més importants dels quals foren els [[Fenícia|fenicis]] i les [[Antiga Grècia|ciutats estat gregues]]. Els grecs s'expandiren pel [[mar Negre]] i a la Mediterrània occidental, on fundaren ciutats com [[Massàlia]] i [[Empúries]]. Els fenicis s'expandiren pel nord d'[[Àfrica]] i la [[península Ibèrica]], esdevenint un dels majors pobles mariners de l'antigor. Fundaren ciutats com [[Gadir]] o [[Cartago]] i proporcionaren suport naval a altres imperis com els [[Dinastia Aquemènida|perses aquemènides]]. El [[Regne de Macedònia]] aconseguí, sota la direcció de [[Filip II de Macedònia]] i sobretot [[Alexandre el Gran]], integrar tot el Mediterrani oriental sota un gran imperi de vida efímera. [[Alexandria]], a [[Egipte]], una ciutat de cultura grega fundada per Alexandre, esdevingué la major ciutat mediterrània fins a l'aparició de la història de [[Roma]].
 
Línia 120:
 
=== La Mediterrània a l'edat mitjana ===
[[Fitxer:Mediterranean1400.png|thumbminiatura|Mapa del Mediterrani vers el 1400]]
L'Imperi Romà es col·lapsà el 476 dC. La part oriental romangué unida en l'[[Imperi Romà d'Orient]], mentre que la part occidental fou envaïda per successius pobles germànics, entre aquests els [[ostrogots]], [[visigots]], [[francs]] i [[longobards]]. Al {{segle|VII|s}}, després d'una ràpida [[Expansió de l'islam|successió de victòries]], un nou poble, els [[àrabs]], s'expandiren per la major part del Mediterrani. Les diverses tribus islàmiques foren aturades en la seva expansió l'any 718 a [[Constantinoble]], a la Mediterrània oriental, i en la [[Batalla de Tours]] l'any 732, a l'occidental, però la seva cultura i religió romangué en grans parts del mar, principalment a l'africana i asiàtica.
 
Línia 126:
 
=== La Mediterrània a l'edat moderna ===
[[Fitxer:ItalianMareNostrum.jpg|thumbminiatura|Zones controlades per Itàlia (en verd) i els aliats (en vermell) durant la [[II Guerra Mundial|II Guerra mundial]] l'any 1942]]
El creixement del poder naval dels regnes cristians europeus s'enfrontà a l'expansió otomana en la [[Batalla de Lepant (1571)|Batalla de Lepant]], però només fou una petita aturada per als otomans. L'illa de [[Xipre]] esdevingué otomana el [[1571]], [[Tunísia]] el [[1574]] i [[Creta]] fou presa als venecians el [[1669]]. La Mediterrània occidental, en canvi, romangué sota el control de la [[corona d'Aragó]] fins al [[segle XVIII]].
 
Línia 135:
 
== Natura ==
[[Fitxer:Bucht & Straße von Gibraltar.jpg|thumbminiatura|Estret de Gibraltar]]
[[Fitxer:Calanques.jpg|thumbminiatura|El Mediterrani vist des de la costa de [[Marsella]]]]
La regió mediterrània està caracteritzada per un alt grau d'endemisme que ha ocasionat que sigui considerada com un dels llocs de major concentració de biodiversitat en l'àmbit mundial. Aquesta peculiaritat s'explica de diverses formes: al baix impacte de l'última glaciació en la zona, que va produir que actués com a reserva; la presència de massissos muntanyosos importants (per exemple, l'[[serralada de l'Atles|Atles]], la serralada del Taurus al sud, les zones de Gúdar, Javalambre, a ponent...), que dota de diversitat estructural el bitopus; i també a la llarga història dels diversos usos de la terra per part de la població local que ha creat i mantingut una àmplia gamma d'hàbitats.
 
Línia 151:
 
=== Oceanografia ===
[[Fitxer:MEDCURR.GIF|thumbminiatura|Corrents marins al mes de juny]]
Les propietats del mar Mediterrani són afectades per la seva situació de mar gairebé interior. Així, les marees són lleus com a resultat de l'estreta connexió amb l'oceà Atlàntic. El Mediterrani es caracteritza pel seu to blavenc, i és immediatament reconegut per aquest color particular, especialment en les àrees properes a les illes gregues i croates.
 
Línia 157:
 
=== Flora ===
[[Fitxer:Seekiefern.JPG|thumbminiatura|''[[Pinus pinaster]]'', a l'illa de [[Tasos]], Grècia. És una espècie present a tot el Mediterrani]]
[[Fitxer:Posidonia 2 Alberto Romeo.jpg|thumbminiatura|[[Alga dels vidriers]]]]
Des d'un punt de vista biogeogràfic, els territoris amb [[clima mediterrani]] ocupen no sols la [[conca del Mediterrani]], la regió mediterrània pròpiament dita, sinó que inclou també les costes de [[Líbia]] i [[Egipte]], que pertanyen a la [[regió saharoaràbiga]]. {{CN|El [[clima mediterrani]] s'endinsa cap a l'[[Afganistan]], [[Caucas]] i centre d'[[Àsia]] (on [[Armènia]] i territoris de Taskent el posseeixen, [[regió iranoturaniana]]).|data=maig de 2015}}
 
Línia 170:
== Geografia ==
=== Principals mars incloses en la Mediterrània ===
[[Fitxer:Calan Turqueta.JPG|thumbminiatura|Cala de Turqueta, a l'illa de [[Menorca]]]]
[[Fitxer:STS059-238-074 Strait of Gibraltar.jpg|thumbminiatura|Imatge de satèl·lit de l'[[estret de Gibraltar]]]]
* [[Mar d'Alboran]], entre Espanya i Marroc.
* ''[[Mar Menor]]'', a la regió de Múrcia, en realitat no és un mar, sinó una [[albufera]].
Línia 197:
 
=== Altres accidents geogràfics ===
[[Fitxer:Mediterranian Sea.jpg|thumbminiatura|La mar Mediterrània en un punt entre [[Menorca]] i [[Barcelona]]]]
[[Fitxer:BeirutRaouche1.jpg|miniatura|[[Raouché]], a la costa de [[Beirut]], [[Líban]].]]
[[Fitxer:Great Lake, Island of Mljet, Croatia.JPG|thumbminiatura|Illa de [[Mljet]], [[Croàcia]].]]
* [[Golf d'Antalya]], a la costa d'Antalya ([[Turquia]])
* [[Badia de Boka]], [[badia de Kotor]], a la costa de [[Montenegro]]
Línia 229:
 
=== Estats que limiten amb la mar Mediterrània ===
[[Fitxer:Loutra harbour Nisos Kythnos.jpg|thumbminiatura|Vista de l'illa grega de [[Kithnos]]]]
Vint-i-un estats moderns tenen línies de costa a la mar Mediterrània. Aquests són:
* A '''[[Europa]]''' (d'oest a est): [[Espanya]], [[França]], [[Mònaco]], [[Itàlia]], [[República de Malta|Malta]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Bòsnia i Hercegovina]], [[Montenegro]], [[Albània]], [[Grècia]] i [[Turquia]].
Línia 242:
 
== Turisme ==
[[Fitxer:Costa Brava1.jpg|thumbminiatura|Vista de la costa Brava]]
La mar Mediterrània és una de les principals destinacions turístiques del planeta, tant pel que fa al turisme de platja, com per la gran riquesa cultural de la zona. D'entre els principals estats turístics destaquen [[França]], [[Itàlia]], [[Espanya]], [[Grècia]], [[Turquia]] o [[Egipte]].
 
Línia 252:
 
=== Contaminació ===
[[Fitxer:Phoque Moine Monachus.jpg|thumbminiatura|[[Vell marí]], actualment en estat crític d'extinció]]
La contaminació a la regió ha esdevingut extremadament alta els darrers anys. El [[Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient]] ha estimat que 650 milions de tones d'[[aigua residual|aigües residuals]], 129.000 tones de petrolis, 60.000 tones de [[mercuri (element)|mercuri]], 3.800 tones de plom i 36.000 tones de fosfats són llençades al Mediterrani cada any.<ref>{{ref-web |url=http://www.explorecrete.com/nature/mediterranean.html |títol=Pollution in the Mediterranean Sea |consulta=4 març 2012 |obra= |editor=Explorecrete.com |data= |llengua=anglès}}</ref> La [[convenció de Barcelona]] demana reduir la contaminació al Mediterrani i protegir i millorar el medi ambient marí de la zona, per contribuir a un desenvolupament sostenible.<ref>{{ref-web |url=http://europa.eu/legislation_summaries/environment/water_protection_management/l28084_en.htm |títol=Barcelona Convention for the protection of the Mediterranean |consulta=4 març 2012 |obra=Europa.eu |editor=United Nations Environment Programme |data= |llengua=anglès}}</ref>