Desamortitzacions espanyoles: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
error de data
correcció de dates
Línia 29:
 
== Madoz ==
Durant el segon govern del progressista [[Baldomero Espartero]], el seu ministre d'Hisenda, [[Pascual Madoz]], realitza una nova desamortització ([[1855]]), que va ser executada amb major control que la de Mendizábal. El [[3 de maig]] del [[1855]] es publicava a la [[Gaceta de Madrid]], i el 303 de juny la instrucció per realitzar-la.
 
Es declaraven en venda totes les propietats de l'estat, del clergat, dels ordes militars ([[Orde de Sant Jaume|Sant Jaume]], [[Orde d'Alcántara|Alcántara]], [[Orde de Calatrava|Calatrava]], [[Orde de Montesa|Montesa]] i [[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Sant Joan de Jerusalem]]), confraries, obres pies, santuaris, de l'exinfant [[Carles Maria Isidre de Borbó|''Don'' Carles]], de propis i comuns dels pobles, de la beneficència i de la instrucció pública, amb algunes excepcions. Igualment, es permetia la desamortització dels censos pertanyents a les mateixes organitzacions. Va ser la que va produir un major volum de vendes i va tenir una importància superior a totes les anteriors; no obstant això, els historiadors s'han ocupat tradicionalment molt més de la de Mendizábal.