Club dels Cordeliers: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m ref
Línia 1:
{{FR|data=març de 2019}}
{{Infotaula d'organització}}
[[Fitxer:CordeliersConvent.jpg|miniatura|El convent dels Cordeliers.]]
El '''club dels Cordeliers''' o ''Societat d'Amics dels drets de l'home i del ciutadà'' era una societat política creada el [[27 d'abril]] de [[1790]] i que tenia la seu a l'antic refectori del [[convent dels Cordeliers]], a [[París]].<ref>{{Ref-llibre|capítol=Les Cordeliers et la République de 1793títol=Révolution et République l'exception française : actes du colloque de Paris I Sorbonne 21-26 septembre 1992|url=https://www.worldcat.org/oclc/495907023|editorial=Éd. Kimé|data=impr. 1994|lloc=Paris|isbn=2908212706|nom=Jacques |cognom=Guilhaumou |nom2= Raymonde |cognom2=Monnier|llengua=francès}}</ref><ref name=":0">{{GEC|0019799}}</ref>
 
== Origen del nom ==
Linha 31 ⟶ 30:
== La fi del club ==
[[Fitxer:CordeliersClub.jpg|miniatura|El club dels Cordeliers.]]
Després de la caiguda dels Girondins, el club es dividí entre els ''[[Indulgents]]'' (els dantonistes) i els ''[[Hébertistes|Exagerats]]'' (els hébertistes, autors de la llei dels suspitosos i partidaris d'una dictatura de la [[Comuna de París (1792)|Comuna]], i que no s'han de confondre amb els ''[[Enrabiats]]'' de [[Jacques Roux]]). Els Hébertistes van tenir un paper preponderant i van esdevenir, de fet, els portaveus de les reivindicacions socials més avançades. Davant de les seves exigències, cada cop més grans, i de la seva actitud amenaçant, el [[Comitè de Salvació Pública]] prengué la decisió de fer detenir els seus principals dirigents la nit del [[13 de març|13]] al [[14 de març]] de [[1794]]. Portants al [[Tribunal revolucionari]], foren guillotinats entre el [[24 de març]] i el [[5 d'abril]] de [[1794]].<ref name=":0" /> [[Jean-Paul Marat|Marat]] havia estat assassinat per [[Charlotte Corday]] el [[13 de juliol]] de [[1793]].
[[Jean-Paul Marat|Marat]] havia estat assassinat per [[Charlotte Corday]] el [[13 de juliol]] de [[1793]].
 
Vençut pel club dels Jacobins, el club dels Cordeliers va esdevenir-ne una mena de corrent intern, tot i que va subsistir més temps, ja que no fou tancat fins a l'abril de [[1795]].