Diferència entre revisions de la pàgina «Museu Guggenheim (Bilbao)»

m
robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m (Revertides les edicions de 91.126.162.24. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
 
== Arquitectura ==
[[Fitxer:A Bibao - Puppy - de Jeff Koons.jpg|220px|miniatura|esquerra|''"[[Puppy (Cadell)|Puppy]]"'', de [[Jeff Koons]], a l'entrada del Guggenheim]]
Dissenyat pel gabinet d'arquitectes de [[Frank Gehry]], va ser obert al públic el [[1997]] i alberga exposicions d'art d'obres pertanyents a la fundació Guggenheim i exposicions itinerants. Molt aviat l'edifici es va revelar com un dels més espectaculars edificis post-moderns. El disseny del museu i la seva construcció segueixen l'estil i mètodes de Frank Gehry. Com molts dels seus treballs anteriors l'estructura principal està radicalment esculpida seguint contorns gairebé orgànics. El museu afirma no contenir una sola superfície plana en tota la seva estructura. Part de l'edifici és creuat per un pont elevat i l'exterior està recobert per plaques de [[titani]] i per una pedra calcària que va ser molt difícil de trobar (al final es va trobar a Andalusia) igual a la qual es va utilitzar per a construir la Universitat de Deusto. L'edifici vist des del riu aparenta tenir la forma d'un vaixell retent homenatge a la ciutat portuària en la qual s'inscriu. Els seus panells brillants s'assemblen a les escates d'un peix recordant-nos les influències de formes orgàniques presents en molts dels treballs de Gehry. Vist des de dalt, l'edifici posseïx no obstant això la forma d'una flor.
 
 
== Crítiques ==
[[FileFitxer:Guggenheim Bilbao Museum.jpg|thumbminiatura|Guggenheim Bilbao, Museu]]
El museu, sobretot durant la seva construcció, va rebre nombroses crítiques des de diferents sectors de la cultura basca, ja que els fons per a construir-lo van sortir exclusivament dels pressupostos del Departament de Cultura del Govern Basc, mentre que molts reclamaven que sortissin d'altres àrees com Indústria, ja que consideraven que, sobretot, era una inversió de tipus empresarial més que cultural; i que deixava a la cultura basca desproveïda de fons durant aquests anys.
 
2.116.175

modificacions