Revolució de 1868: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Petits retocs. Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Petits retocs d'estil. Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 29:
== Esclat de la revolució ==
[[Fitxer:JuanBatistaTopeteYCarballoPorRafaelMonleón.jpg|thumb|Almirall [[Juan Bautista Topete y Carballo|Juan Bautista Topete]] (1887) per [[Rafael Monleón]] ([[Museu Naval de Madrid]])]]
A principis de setembre de 1868 tot estava preparat
<!--
{{citació|Españoles: la ciudad de Cádiz puesta en armas con toda su provincia (...) niega su obediencia al gobierno que reside en Madrid, segura de que es leal intérprete de los ciudadanos (...) y resuelta a no deponer las armas hasta que la Nación recobre su soberanía, manifieste su voluntad y se cumpla. (...) Hollada la ley fundamental (...), corrompido el sufragio por la amenaza y el soborno, (...) muerto el Municipio; pasto la Administración y la Hacienda de la inmoralidad; tiranizada la enseñanza; muda la prensa (...). Tal es la España de hoy. Españoles, ¿quién la aborrece tanto que no se atreva a exclamar: «Así ha de ser siempre»? (...) Queremos que una legalidad común por todos creada tenga implícito y constante el respeto de todos. (...) Queremos que un Gobierno provisional que represente todas las fuerzas vivas del país asegure el orden, en tanto que el sufragio universal echa los cimientos de nuestra regeneración social y política. Contamos para realizar nuestro inquebrantable propósito con el concurso de todos los liberales, unánimes y compactos ante el común peligro; con el apoyo de las clases acomodadas, que no querrán que el fruto de sus sudores siga enriqueciendo la interminable serie de agiotistas y favoritos; con los amantes del orden, si quieren ver lo establecido sobre las firmísimas bases de la moralidad y del derecho; con los ardientes partidarios de las libertades individuales, cuyas aspiraciones pondremos bajo el amparo de la ley; con el apoyo de los ministros del altar, interesados antes que nadie en cegar en su origen las fuentes del vicio y del ejemplo; con el pueblo todo y con la aprobación, en fin, de la Europa entera, pues no es posible que en el consejo de las naciones se haya decretado ni decrete que España ha de vivir envilecida. (...) Españoles: acudid todos a las armas, único medio de economizar la efusión de sangre (...), no con el impulso del encono, siempre funesto, no con la furia de la ira, sino con la solemne y poderosa serenidad con que la justicia empuña su espada. ¡Viva España con honra!}}
Línia 36:
«El manifest "España con honra" que redactà [[Adelardo López de Ayala]] i signaren el [[Francisco Serrano Domínguez|duc de la Torre]], [[Joan Prim]], [[Domingo Dulce]], [[Ramón Nouvilas]], [[Rafael Primo de Rivera]], [[Antonio Caballero y Fernández de Rodas]] i [[Juan Bautista Topete]] estava cridat a ser un dels emblemes bàsics de l'Espanya liberal i democràtica».<ref>{{ref-llibre|títol= La España Liberal (1868-1917). Política y sociedad|cognom=Suárez Cortina |nom=Manuel |enllaçautor= |any=2006 |pàgines=22 |cita=}}</ref>
[[Fitxer:Zaragoza.jpg|thumb|[[Zaragoza (1867)|Fragata blindada ''Zaragoza'']]]]
En els dies següents l'aixecament s'anà estenent per la resta del país, començant per [[Andalusia]]. El 20 de setembre es formava a Sevilla la primera [[Junta de govern|junta]], la qual va publicar un manifest en què exposava una sèrie de reivindicacions populars, com l'abolició de les [[quintes]] i els [[Impost de consums|consums]] o la [[llibertat religiosa]], que anaven molt més enllà del que
El dia anterior, el 19 de setembre, González Bravo va dimitir i la reina Isabel II va nomenar per substituir-lo el general [[José Gutiérrez de la Concha]], qui va mantenir gairebé tots els ministres del govern anterior i va col·locar González Bravo al capdavant del ministeri de Governació. El general de la Concha va organitzar com va poder un exèrcit a Madrid,
[[Fitxer:La Puerta del Sol en la mañana del 29 de septiembre de 1868, de Urrabieta.jpg|miniatura|Madrid: la [[Puerta del Sol]] el matí del 29 de setembre de 1868, de [[Vicente Urrabieta]], a ''[[El Museo Universal]]''.]]
Línia 52:
«Com el [[Regència d'Espartero|1840]] i [[Vicalvarada|1854]], l'esquema del pronunciament apareix amb tota claredat: primer, el ressentiment dels generals-polítics pel seu allunyament del poder i la justificació d'aquest ressentiment en principis teòrics; després, l'etapa dels sondeigs i els compromisos; finalment, el pronunciament mateix, acompanyat de les proclames emocionals i vibrants, en les quals es fa una crida al poble i s'exposa millor el que no es vol que el que es projecta fer». No obstant això, el de 1868 presenta algunes novetats: «l'objectiu del pronunciament no es dirigeix solament contra un Govern corromput, sinó contra la mateixa persona de la Reina, a la qual es jutja incompatible amb "l'honradesa i la llibertat" que els pronunciats proclamen; la difusió des de la perifèria, on tenen la força, és molt ràpida, imposant-se des d'allí al centre; i, finalment, la mateixa naturalesa del compromís contret pels conspiradors era una novetat sense precedents: que fos una [[Assemblea Constituent]], escollida per [[sufragi universal]] [[sufragi directe|directe]], la que decidís el tipus de govern que havia de tenir el país».<ref>{{ref-llibre|títol= La revolución de 1868 y la I República|cognom=López-Cordón |nom=María Victoria |any=1976 |pàgines=13 |cita=}}</ref>
Que un clàssic pronunciament es convertís en la «Revolució Gloriosa» de 1868 es degué, segons López Córdón, a l'entusiàstic suport que li conferiren la burgesia, les «classes ciutadanes» i, en alguns casos, els camperols. «Fou aquesta participació, unida al desig de canvi que experimentava la majoria del país i al ràpid enfonsament de l'Espanya oficial,
=== El debat historiogràfic sobre les causes de la revolució ===
La [[historiografia]] liberal del segle XIX va explicar la revolució de 1868 per motius polítics. Segons aquesta visió, al llarg del [[regnat d'Isabel II]] es va produir un enfrontament entre dues ideologies: una de gairebé absolutista, reaccionària i clerical, representada pel [[Partit Moderat]] i per la Corona; i una altra de liberal, reformista, anticlerical (que no anticatòlica) i progressista. Així, la revolució de 1868 significava el triomf de la segona sobre la primera, tal com demostrava el crit que va ressonar amb força durant ''La Gloriosa'': «¡Viva la Soberanía Nacional! ¡Abajo los Borbones!».<ref>{{ref-llibre|títol=Los revolucionarios de 1868: élites y poder en la España liberal|cognom=De la Fuente |nom=Gregorio |enllaçautor= |any=2002 |pàgines=53 |cita=}}</ref>
El 1957
L'any 2000 Gregorio de la Fuente va publicar un estudi sobre la Revolució de 1868<ref>{{ref-llibre|títol=Los revolucionarios de 1868: élites y poder en la España liberal|cognom=De la Fuente |nom=Gregorio |enllaçautor= |any=2000 |pàgines= |cita=}}</ref> on va defensar la tesi que la ''La Gloriosa'' s'havia produït com a resultat del conflicte entre dos sectors de les elits polítiques de l'era isabelina: un sector «revolucionari» encapçalat pel [[Partit Progressista (Espanya)|Partit Progressista]] aliat amb el [[Partit Demòcrata (Espanya)|Partit Demòcrata]], i liderat pel general Prim; i un sector conservador que recolzava Isabel II i que estava integrat inicialment pel [[Partit Moderat]] liderat pel [[general Narváez]] i per la [[Unió Liberal]] del general [[Leopoldo O'Donnell]], i que va fracassar en el seu intent de tornar a integrar en el règim els progressistes. Precisament la mort d'aquests dos líders (el primer l'abril de 1868 i el segon el novembre de l'any anterior) va ser un element decisiu per a la caiguda d'Isabel II, ja que, amb la defunció del primer, el règim va perdre
En l'estudi de De la Fuente també es criticava la tesi de la causalitat econòmica i social de la revolució de 1868 elaborada en els anys 1970. De la Fuente assenyalava que la [[crisi financera de 1866]] havia afectat tota l'elit política isabelina per igual, per la qual cosa no explicava que un sector seu es mantingués al costat d'Isabel II i un altre al costat revolucionari; per tant, calia descartar la crisi financera com una de les principals causes de la revolució. De fet, es podia constatar que la majoria dels homes de negocis, banquers, grans comerciants i empresaris ni van col·laborar ni es van sumar al pronunciament. Pel que fa a la crisi de subsistències de 1867-1868, De la Fuente també la descartava com a causa directa de la revolució, perquè la mobilització popular es va produir ''després'' de la revolució i a conseqüència del major marge de llibertat que va portar, i no pas ''abans''.
<ref>{{ref-llibre|títol=Los revolucionarios de 1868: élites y poder en la España liberal |cognom=De la Fuente |nom=Gregorio |enllaçautor= |any=2002 |pàgines=53-57|cita=}}</ref> No obstant això, Josep Fontana, en un llibre publicat el 2007, reafirmava la importància de les causes econòmiques
Una síntesi del relatiu consens que s'ha aconseguit en l'actualitat respecte al debat sobre les causes de la revolució de 1868 es pot trobar en dos llibres publicats en 2006 i 2007.<ref>{{ref-llibre|títol= La España Liberal (1868-1917). Política y sociedad|cognom=Suárez Cortina |nom=Manuel |enllaçautor= |any=2006 |pàgines= |cita=De todos modos esta situación [de crisis] política no el del todo comprensible sin la existencia de una fuerte crisis económica y de subsistencias que se dejó sentir con fuerza en el país desde 1864. Ambas crisis dan sentido tanto a la intervención de la elite económica como a la participación de las masas populares en el proceso revolucionario}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=El fin del Antiguo Régimen (1808-1868). Política y sociedad|cognom=Fuentes |nom=Juan Francisco |enllaçautor= |any=2007 |pàgines= |cita=}}</ref> En el segon d'ells, Juan Francisco Fuentes resumeix així l'estat de la qüestió:<ref>{{ref-llibre|títol=El fin del Antiguo Régimen (1808-1868). Política y sociedad|cognom=Fuentes |nom=Juan Francisco |enllaçautor= |any=2007 |pàgines=233 |cita=}}</ref>
{{cita|Convé descartar, doncs, interpretacions simplistes del final de la monarquia isabelina basades en una relació causa-efecte entre la crisi econòmica i la Revolució de 1868, en la qual tant protagonisme van tenir alguns polítics i generals directament afectats per la situació de les empreses financeres i ferroviàries. Tampoc, però, es pot ignorar la importància que aquella gran crisi del capitalisme espanyol iniciada el 1864 va tenir en la percepció general de les elits polítiques i econòmiques: el convenciment que el règim isabelí, reduït finalment a una petita camarilla
==Conseqüències==
| |||