V-2: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
m bot: - mitjan de 1942 que + mitjan 1942 que |
||
Línia 39:
Per tal d'acomplir els seus objectius l'A-4 necessitava un motor amb una empenta de 25.000 kg. Després de 7 anys seguint un procés d'assaig i error, es va aconseguir perfeccionar un motor de 1500 kg. amb un impuls específic de 215 segons. Però tots els intents de fer créixer el motor fins als 25.000 kg. van fracassar per la inestabilitat de la cambra de combustió. Com a solució temporal es va decidir d'ajuntar 18 cambres de combustió del motor petit en un sol motor. Finalment aquest complexíssim disseny "temporal" es va haver de passar a producció.
El desenvolupament dels sistemes de control i l'aerodinàmica pel V-2 van necessitar centenars de proves amb coets a escala A5. Aquest també va ser un esgotador procés d'assaig - error atès que hi havia molt poca teoria i cap experiència prèvia en el camp de l'aerodinàmica a velocitats supersòniques. El míssil havia d'esser controlat en aixecar-se verticalment a molt poca velocitat (i per tant les superfícies aerodinàmiques no tenien efecte), però quan volava a velocitats subsòniques, transsòniques i hipersòniques fins a arribar a Mach 4. No va poder fins a mitjan
La darrera àrea de tecnologia completament nova que calia desenvolupar era el sistema de guiat. Calia dirigir de manera precisa un míssil amb un abast de 320 km. Després de descartar la guia per ràdio, els dissenyadors de la V-2 van haver-se de decantar per de control que orientava el míssil seguint un camí determinat sobre un pla vertical que apuntava a l'objectiu. El sistema emprava acceleròmetres acumuladors per determinar quan el míssil havia assolit la velocitat correcta per procedir a apagar el motor en aquest moment.
| |||