Castell d'Amposta: diferència entre les revisions

El recinte jussà, organitzat al voltant d’un pati d’armes, era protegit per un sistema de doble fossat sec concèntric en forma d'u, amb el riu als seus dos extrems. D'aquest recinte es conserva, un portal cec ogival que formava part de l'emmurallament fluvial, fet d'un bon nombre de dovelles irregulars, d'estil gòtic i funció purament estètica, envoltat per restes de murs de paredat<ref name="patmapa" />, i al costat de l’entrada, soterrades, unes estances alineades i adossades a la muralla andalusina, del segle XIV-XV, que devien formar part dels edificis destinats a l'emmagatzematge d'avituallaments per a la guarnició i [[Delme|delmes]]. La porta principal, que menava a la vila, actual nucli antic d'Amposta, estava protegida per una torre, anomenada de l'Hospital, situada en el contravall entre els dos fossats, de la qual es conserva el basament.

El fossat exterior discorria per on actualment transcorren el [[Canal de la Dreta de l'Ebre|canal]] i el carrer del [[Carrer del Fossat|Fossat]], desembocant aproximadament on actualment s'emplaça la pilastra del [[Pont penjant d'Amposta|pont penjant]], al final del carrer Sant Sebastià. El fossat interior, datat del segle X, està excavat a la roca conglomerada i té una profunditat aproximada de 6 metres i una amplada aproximada d'11 metres, que s’estreny a mesura que s’apropa al riu. A l'extrem est del fossat, contra el riu, s'emplaçava el recinte sobirà del castell, la [[Donjon|torre de l'homenatge]], anomenada Celòquia, separada del recinte jussà per un fossat. Per l'escarpa del fossat interior es conserva el pas de ronda, d’1,40 metres d’amplada, que discorre entre la muralla interior i el talús del fossat. La part oest d’aquest fossat resta molt desfigurada, ja que al segle XIX s'enderrocà bona part del mur andalusí que separava els dos fossats per bastir un canal per fornir d’aigua la turbina d'un molí arrosser. En aquest punt hi ha la base de torre de Sant Joan, bastida entre finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV a l'escarpa del fossat interior, i assentada sobre la roca, en un punt d'inflexió de la muralla àrab, al punt on s'unien ambdós fossats. Presenta una planta rectangular d'11,75 per 9,20 metres, i uns murs de 2,40 metres d’amplada, fets de carreus encoixinats i morter de calç. Només es conserven aproximadament 6 metres d'alçada, escapçada a nivell del primer pis, i dues espitlleres, una orientada al nord i l’altra a l’oest.<ref name="comunicacions" />

El castell és citat documentalment per primer cop el 1097, fent referència a la infeudació del terme d'Amposta feta pel comte [[Ramon Berenguer III]] a favor del comte Artal de Pallars, amb la finalitat que hi bastís un castell un cop conquerida la zona. Després de la conquesta del terme d'Amposta per [[Ramon Berenguer IV]], peròel aquestscedeix propòsitsl'any no1149 progressarena perquè[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|l'empresaOrde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem]], que esdevindrà la comanda d'Amposta i donarà nom al priorat com [[Castellania d'Amposta]] <ref>Únic de l'orde que porta el nom de "castellania" en lloc de "priorat".</ref> fins a l'any 1280 en què [[Pere el Gran]], volent recuperar per la Corona el senyoriu sobre Amposta, el permutà amb els hospitalers per les viles d'[[Onda]] i [[Gallur]], encara que el priorat mantindrà el nom.<ref>Fuguet, 1998, p. 27-28.</ref> L’any 1384, el castell passa a mans de l’orde de [[Orde de Sant Jordi d’Alfama|Sant Jordi d’Alfama]], per militarconcessió nodel varei serPere reeixidaIII.