Pompeu Gener i Babot: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
Línia 3:
'''Pompeu Gener i Babot''', conegut de vegades com '''''Peius''''' ([[Barcelona]], [[23 de juny]] de [[1846]] <ref>{{Ref-web|url=https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-5C9F-79?i=1901&wc=QZ7W-F3J%3A335015101%2C335015102%2C335446301&cc=2015324|títol=Naixements.1846.Llibre 2.Registre núm.175|consulta=19 de juliol de 2019|llengua=|editor=Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona|data=23 de juny de 1846}}</ref> - Barcelona, [[1920]]), fou un periodista, assagista, autor teatral, bohemi, d'idees progressistes i catalanistes que residí llargues temporades a [[París]].
 
Fill de Ramon Jané i Parell, farmacèutic natural de [[Cambrils]], i de Magdalena Babot, natural de [[Beseit]], va néixer a la Plaçaplaça del Pi, 2, de Barcelona. Personatge cosmopolita molt conegut dins el moviment [[modernisme català|modernista]], viatjà sovint per diversos països d'Europa, una vegada amb [[Apel·les Mestres]] (1874), per l'[[Àsia]] i [[Àfrica]]. A París entrà en contacte amb corrents positivistes que va voler difondre a Catalunya.<ref>{{ref-llibre|cognom=Maspoch|nom=Mònica|títol=Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona|lloc=Barcelona|editorial=Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida|any=2008|isbn=978-84-96696-02-0|consulta=14 d'agost 2013|pàgina=|edició=1a ed.}}</ref> [[Víctor Balaguer]] li va encarregar que guiés el seu bibliotecari [[Joan Oliva i Milà]] per les biblioteques de França per aprendre l'ofici.<ref name=comas07>{{ref-llibre|cognom=Comas i Güell|nom=Montserrat|títol=La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català|lloc=Barcelona|editorial=[[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]]|any=2007|isbn=978-84-8415-882-0|consulta=21 maig 2015|enllaçautor=Montserrat Comas i Güell|pàgines=56|format=paper|ref=DL B-3.581-2007}}</ref>
 
Molt actiu políticament, va estar vinculat a la ideologia [[republicana]] i es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868 i participà en el [[Primer Congrés Catalanista]] de [[Valentí Almirall]] del 1880. En alguna obra de joventut (especialment a l'obra ''Heretgies'' del 1887), intentà aportar barroerament algun argument etnicista a la seva visió del catalanisme estètic tan habitual després en alguns pensadors noucentistes.