Diferència entre revisions de la pàgina «Bullanga de 1835»

cap resum d'edició
 
{{Infotaula esdeveniment}}
Les '''bullangues de 1835''' foren unes revoltes contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu suport als [[carlisme|carlins]] durant la [[Primera Guerra Carlina|guerra civil]]. Les primeres accions violentes pròpiament anticlericals explotarenesclataren a finals del [[Trienni Liberal]] quan s'assassinaren diversos clergues. Amb el [[restauració (absolutisme)|retorn de l'absolutisme]] el [[1823]] l'episcopat féu una gran depuració dels sectors liberals del clergat català, decantant definitivament l'[[Església (institució)|Església]] catalana cap a les posicions més conservadores.<ref name="GEC">{{GEC|0078884|anticlericalisme}}</ref>
 
El detonant de la [[bullanga]] ocorregué a [[Reus]] la nit del [[22 de juliol]] del [[1835]]. El [[19 de juliol]], membres liberals de la [[Milícia Nacional|Milícia Urbana]] havien estat derrotats en el que es va conèixer com la "desfeta d'Arnes" per una partida carlina. Set reusencs van ser detinguts, torturats, i assassinats pels carlins. Segons [[Josep Fontana i Lázaro|Fontana]] el grup carlí anavaera manatdirigit per un frare que va fer mutilar bàrbarament els presoners,: els van tallar el nas, les orelles, "yi otrosaltres miembrosmembres", i a un d'ells, (pare de vuit fills,) el frare carlí va manar que el crucifiquessin i li traguessin els ulls.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fontana|nom=Josep|títol=La Revolución liberal: política y hacienda en 1833-1845|url=|edició=2a|llengua=|data=2001|editorial=Ministerio de Hacienda. Instituto de Estudios Fiscales|lloc=Madrid|pàgines=114-115|isbn=8471960346}}</ref> Sembla que això va ser el detonant pel qual el dia 22 es van cremar a Reus el [[Sant Francesc de Reus|convent de Sant Francesc]] i el [[Hospital de Sant Joan (Reus)|dels carmelites]], i es va disparar contra les cases d'alguns absolutistes, resultant en total 21 morts,;<ref name=torin/> tot i que Eduard Toda diu que les idees liberals feia temps que anaven contra els convents de Sant Francesc i el de Sant Joan.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Toda|nom=Eduard|títol=Los Convents de Reus y sa destrucció en 1835: Francescans de Santa Maria de Jesús, Carmelitas de Sant Joan, Paüls del Seminari, Monjas Carmelitas|url=|edició=|llengua=|data=1930|editorial=Revista del Centre de Lectura|lloc=Reus|pàgines=45|isbn=}}</ref>
 
El [[25 de juliol]], dia de Sant Jaume patró d'Espanya, a [[Barcelona]] corregué la brama dels fets de Reus durant una concorreguda cursa de braus a la plaça d[[el Torín]] a la Barceloneta. La xurma enfurismada decidí atacar alguns establiments religiosos entre ells el [[basílica de la Mercè|convent de la Mercè]], el [[Convent de Sant Francesc de Barcelona|convent de Sant Francesc]], i el [[convent de Santa Mònica]],; mentre les tropes estacionades a la caserna de [[Drassanes de Barcelona|les Drassanes]] van mantenir una actitud passiva, i al vespre es va començar a calar foc als [[Trinitaris Descalços]], el [[convent de Sant Josep]], els [[Agustins Calçats]], el [[Convent del Carme (Barcelona)|Convent del Carme]] i el [[convent de Santa Caterina]].<ref name=torin/>
 
El 27 de juliol, el general [[Manuel de Llauder i de Camín|Manuel de Llauder]] entrà a Barcelona amb la intenció de restablir l'ordre, però va fugir a [[Mataró]] i envià el [[Pere Nolasc de Bassa i Girona|general Bassa]] a Barcelona com a emissari per a de nou, intentar altre cop restablir l'ordre,. queAquest fouseria assassinat el [[5 d'agost]]<ref>{{GEC|0008150|Pere Nolasc de Bassa i Girona}}</ref> mentre es cremava el [[Vapor Bonaplata]] (atac de to [[obrerisme|obrerista]]) i s'enderrocà l'estàtua de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]].
 
Per tot plegat el govern de [[José María Queipo de Llano Ruiz de Saravia|José María Queipo de Llano]] va acabar dimitint després d'aquests fets,<ref name=torin>{{ref-web |cognom=Cortijo |nom=Dani |url=http://www.altresbarcelones.com/2010/10/la-broma-del-torin-la-primera-bullanga.html |títol=La Broma del Torín. La primera bullanga barcelonina l'any 1835 | obra=Altres Barcelones | data=6/10/ d'octubre de 2010 }}</ref> i la crema dels convents va catalitzar el posterior procés d'exclaustració de moltes comunitats monàstiques i la [[Desamortitzacions espanyoles|desamortització]] dels seus béns, aprovada per les Corts el [[1836]] i el [[1837]],; suprimint la majoria de comunitats (a Catalunya 193).<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; p. 47; ed. 62; Barcelona; 1998; {{ISBN|84-297-3521-6}}</ref> En aquell moment a [[Mallorca]] s'enderrocaren diverses esglésies i convents entre el 1835 i el 1837.<ref name="GEC"/> Aquests fets traumatitzaren el catolicisme i foren la causa que amb el temps aparegués una [[historiografia]] [[clericalisme|clerical]] preocupada per reconstruir la seva memòria històrica.<ref group="nota">Per exemple el canonge [[Gaietà Barraquer i Roviralta]].</ref><ref name="Diccionari"/>
 
== Notes ==
 
== Enllaços externs ==
 
* «[https://www.cantut.cat/canconer/cancons/item/155-el-dia-de-sant-jaume El dia de Sant Jaume]» (en ca-es) | Càntut. Cançons de tradició oral
 
5.841

modificacions