Ordinals dels reis d'Aragó: diferència entre les revisions

Seguint la seva tesi, l'heraldista [[Armand de Fluvià]] proposà designar els reis d'Aragó posteriors a la unió dinàstica, amb l'ordinal que els correspondria comptant-los pel comtat de Barcelona, ja que aquest fou el títol que ostentaren com a sobirans de Catalunya.<ref>Fluvià. pàg. 38{{cita|Prescindint ara de la qüestió que per a uns Catalunya és només l'anomenat Principat -inclosos, evidentment, els anomenats Comtats ultrapirinencs- i per a alguns altres són els Països Catalans, Catalunya com a entitat política concreta sembla que no hagués existit mai, almenys pel que fa a la denominació del que avui en diem el ''cap d'estat'', perquè mai no ha existit un rei, un comte o un príncep de Catalunya. Aquesta denominació podríem dir que ha estat més geogràfica que política. Políticament el nostre sobirà era el comte -sembla que no es va preocupar mai, en cap moment, d'esdevenir rei o príncep- de Barcelona. En pura lògica, el primitiu comtat de Barcelona començà abastant una àrea al voltant de la ciutat del seu nom, però no s'ha entès mai que aquest comtat va acabar comprenent gairebé tot Catalunya. El terme geogràfic ''Catalunya'' es traduïa políticament en el títol ''comte de Barcelona'', la sobirania del qual s'estenia directament o per vassallatge a l'àmbit territorial dels primitius comtats carolingis. La cosa es féu més confusionària encara a partir, principalment, de la dinastia dels Àustria, quan, per una banda, es parlava del comtat de Barcelona, i per l'altra, del Principat de Catalunya i dels comtats de Roselló i Cerdanya, co si fossin tres coses diferents.}}</ref> Armand de Fluvià admet però que existeix un problema a l'hora d'escollir el nom de país que caldria utilitzar després del numeral, tot recordant que en funció del títol el determinatiu que caldria usar és el de «''de Barcelona''»; tot i així assenyala que per la realitat del país caldria usar «''de Catalunya''», mentre que l'ús tradicional fou el de «''d'Aragó''». En virtut d'això exposat es mostra favorable a innovació creada per [[Max Cahner]], director de l'[[Enciclopèdia Catalana]], d'emprar la fórmula «''de Catalunya-Aragó''». En favor d'aquesta innovació argumenta que la fórmula «''de Catalunya-Aragó''» respondria a la realitat històrica i del territori, i que d'aquesta manera s'obviaria la confusió que origina l'ordinal quan difereix del privatiu d'Aragó. Per contra constata que aquesta innovació molesta als aragonesos i que és una qüestió oberta. Seguint la proposta d'[[Armand de Fluvià]] plasmada en l'[[Enciclopèdia Catalana]] els reis d'Aragó posteriors a la unió dinàstica queden numerats amb els següents ordinals i el determinant «''de Catalunya-Aragó''»:<ref>{{cita|[...] si doncs no considerem viable, derrotistes com sempre, de restaurar l'ús, dels nostres cronistes, notaris i arxivers coetanis, de comptar pel comtat de Barcelona, títol de sobirania que, com és sabut, està pel Principat de Catalunya. En la restauració d'aquest ús hom es troba, és cert, amb el problema de quin nom de país cal utilitzar després del numeral. El títol demana que fem ús del determinatiu ''de Barcelona''; la realitat del país, ''de Catalunya''; l'ús tradicional ''de Aragó''. A vegades hom ha fet ús de la innovació, que tant molesta els aragonesos, de ''de Catalunya-Aragó'', que respon a la realitat històrica i del territori i obvia la confusió que origina el nostre ordinal quan divergeix del privatiu d'Aragó en ésser usat davant del determinatiu tradicional ''d'Aragó''. És una qüestió que, ara com ara, resta en certa manera oberta. Jo, per la meva part, sóc partidari d'emprar el nostre numeral amb la determinació de ''de Catalunya-Aragó'' àdhuc per als Àustria, fins a la fi de les nostres institucions nacionals en 1714-19. }}</ref>

 

 

*''Unió dinàstica amb els comtes de Barcelona''

 

 

*''Compromís de Casp''

 

 

*''Unió dinàstica amb els reis de Castella''