Nomisma: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m Antroponímia |
||
Línia 5:
La primera reforma monetària que va afectar el nomisma va tenir lloc durant el regnat de [[Nicèfor II]] (963-969): el pes de la peça va passar de 4,5 grams d'or a 4,13 grams i el diàmetre de 20 a 18,5 mil·límetres.{{sfn|Hendy|1985|p=507}} La nova peça es va dir ''nomisma tetarteron'' (νόμισμα τεταρτηρόν, «quarta part»). L'anterior nomisma (4,5 grams) va prendre llavors el nom de ''nomisma histamenon'' (νόμισμα ἱστάμενον, «moneda estàndard», derivat del grec ἱστός, ''istos'', «capa prima»).{{sfn|Grierson|1999|p=9}} El motiu per aquesta reforma monetària ha estat tema de debat: potser es tractava de facilitar el comerç amb els [[abbàssides|àrabs]], els quals feien servir el [[dinar (moneda)|dinar]] una moneda de pes semblant a l'histamenon. Segons la historiadora Cecile Morrisson, la creació d'una peça de menor valor és el senyal d'una expansió en els intercanvis comercials.{{sfn|Grierson|1982|p=196–197}} L'antic cronista [[Joan Zonaras]], explicava que es va fer per augmentar els ingressos a les arques de l'Estat, ja que mentre les taxes s'havien de pagar emprant l'histamenon, els pagaments de l'Estat es feien emprant el tetarteron, que oficialment eren monedes equivalents.{{sfn|Hendy|1985|p=507}}
El valor d'un nomisma va esdevenir constant fins a [[Constantí IX]] (1042-1055). Durant el regnat d'aquest emperador el valor va passar del 93% al 81% i el del tetarteron del 93% à 72%, cosa que correspon a una devaluació de l'1% per any durant tot el seu regnat.{{sfn|
Un segon episodi de forta devaluació va tenir lloc sota els emperadors [[Romà IV Diògenes]] (1067-1071) i [[Nicèfor III Botaniates]] (1078-1081): la peça va passar llavors a tenir tan poca quantitat d'or que tenia color blanc en lloc de daurat. Però aquesta vegada va sorgir per una necessitat imposada per un context difícil: s'havia perdut una gran part del territori a l'Àsia Menor, les incursions dels [[imperi Otomà|turcs]] i els [[normands]] van incitar els bizantins a amagar els seus tresors, mentre que l'Estat buscava amb què pagar els mercenaris i deutes de guerra. Com narren a les seves cròniques [[Nicèfor Brienni (cèsar)|Nicèfor Breenni]] i [[Anna Comnè]], les caixes de l'Estat estaven buides, i d'aquí va sorgir la necessitat de reduir el percentatge d'or en les peces.
Inicialment, les dues monedes de nomisma (histamenon i tetrarteron) eren indistingibles, llevat del seu pes. Va ser durant el regnat de [[Basili II (emperador)|Basili II]] (r. 976–1025) que el tetarteron es va començar a encunyar amb una forma més gruixuda i menuda, mentre que l'histamenon es va fer amb una forma més prima i de diàmetre més gran. A partir del regnat de [[Constantí VIII]] (r. 1025–1028), es van poder diferenciar també per tenir imatges diferents.{{sfn|Hendy|1985|p=508}}{{sfn|Grierson|1999|p=10}} Cap a mitjan segle XI, el tetarteron mesurava 18 mm de diàmetre i el seu pes sembla que s'havia estabilitzat en 3,98 grams, tres [[quirat]]s de puresa menys que l'histamenon, que llavors mesurava 25 mm de diàmetre (a diferència de l'original [[sòlid (moneda)|sòlid]] de 20 mm) i havia adquirit una forma lleugerament còncava (''scyphate'').{{sfn|
==La reforma monetària d'Aleix I==
[[Fitxer:Histamenon nomisma-Isaac I-sb1776.jpg|miniatura|En aquesta fotografia es pot apreciar la forma còncava (''scyphate'') d'un histamenon de l'emperador [[Isaac I Comnè]] (r. 1057–1059).]]
A partir del [[1092]], el sistema monetari bizantí es va renovar totalment i el nomisma fou substituït per una altra moneda d'or, la perpra (ὑπέρπυρον,'molt refinada') de 4,48 grams. Però el terme «nomisma» es va fer servir encara, com a paraula equivalent a moneda d'or, tingués el valor que tingués.{{sfn|Grierson|1999|p=11}}{{sfn|
La [[perpra]] també va rebre el nom de ''bizant'' (d'or), que és l'abreviació del llatí ''Byzantius nummus'', és a dir «moneda de Bizanci». Equivalia a 5 [[Ducat (moneda)|ducats]] o 20 dels anteriors nomismes, bé que el valor de les peces podia diferir a [[Xipre]] i a altres llocs de la Mediterrània.
Línia 23:
*{{ref-llibre|cognom=Grierson|nom= Philip|títol= Byzantine Coinage|lloc= Washington, DC|editorial= Dumbarton Oaks|any=1999|isbn=978-0-88402-274-9}}
*{{ref-llibre|cognom=Hendy|nom=Michael F.|títol= Studies in the Byzantine Monetary Economy c. 300–1450|lloc=Cambridge (RU)|editorial=Cambridge University Press|any=1985|isbn= 0-521-24715-2}}
*{{ref-llibre|cognom=
== Enllaços externs ==
* [http://monetaoro.unicatt.it Exposició numismàtica en línia. ''La fascinació de l'or en les monedes antigues''] {{it}}
| |||