Porfirogènit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Antroponímia
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article
Línia 4:
 
== Història ==
Al llarg de la història, els [[Imperi Romà d'Orient|romans d'Orient]] no sempre van limitar l'herència als primogènits. El concepte de legitimitat dinàstica només es va produir en determinats períodes històrics, dominat per dinasties de gran abast com ara la [[dinastia macedònia|macedònia]], [[Comnè]] i [[Llista d'emperadors bizantinsromans d'Orient#Reunificació: Dinastia Paleòloga|paleòloga]]. La primera evidència de la utilització del terme procedeix del segle 846, quan [[Constantí VII Porfirogènit]] en el seu llibre ''De Ceremoniis'', descriu les celebracions posteriors al naixement d'un porfirogènit.{{sfn|Kajdan|1991|p=1701}}
 
=== Requisits ===
Línia 12:
 
== Context ==
El [[porpra|color porpra]], nom per denominar el tint que extreien de la glàndula hipobranquial de dos espècies de petits mol·lucs del gènere [[murex]], amb el que es tenyia la tela que es va reservar, per la seva gran dificultat per aconseguir-la i el seu elevat preu, per a les vestidures imperials, solament els sobirans i els seus familiars van poder usar-les. Del mateix mode el [[pòrfir]] la pedra de color vermell que venia d'[[Egipte]], extreta d'una antiga mina, s'utilitzava per a la construcció del sarcòfag que assegurava la custòdia del cos de l'emperador difunt. Els emperadors bizantinsromans d'Orient es percebien com a entitats divines, com a emissaris de Déu a la terra, la importància de la situació del porfirogènit va ser connectada amb la idea d'aconseguir aquest paper, en una espècie de reedició de la Nativitat divina.{{sfn|Herrin|2008|pp=236-242}}
 
A les missions diplomàtiques concedir la mà d'una princesa porfirogènita era l'honor màxim que podia aspirar un rei estranger: tant és així que [[Joan I Tsimiscés]] mai no va concedir a l'emperador [[Otó II del Sacre Imperi|Otto II]] la mà d'una porfirogènita, - perquè llavors hagués comparat l'Imperi Romà d'Orient amb el germànic-, si no de la seva neboda la princesa Teòfana. Així mateix, després de l'ascensió al tron de [[Romà Lecapè]] va fer que [[Constantí VII Porfirogènit|Constantí VII]] es casés amb una de les seves filles, per tal de donar legitimitat a la seva dinastia.{{sfn|Herrin|2008|pp=236-242}}