Irmandades da Fala: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Petites correccions
Línia 1:
{{Infotaula d'organització}}
Les '''Irmandades da Fala''' (''Germandats de la Llengua'') va ser una organització [[Nacionalisme gallec|nacionalista]] [[Galícia|gallega]] activa entre [[1916]] i [[1931]]. Amb les ''Irmandades'' el moviment galleguista assumeix per primera vegada el [[monolingüisme|me]] en [[gallec]].
 
== Història ==
El [[5 de gener]] de 1916 [[Antón Villar Ponte]], influït per [[Aurelio Ribalta]], comença des de les pàgines de ''[[La Voz de Galicia]]'' una
El [[5 de gener]] de 1916 [[Antón Villar Ponte]], influït per [[Aurelio Ribalta]], comença des de les pàgines de ''[[La Voz de Galicia]]'' una campanya per a la creació d'una ''Liga de Amigos do Idioma Galego'' i al març publica el fullet ''Nacionalismo galego (Apuntes pra un libro). A nosa afirmación rexonal'', en el qual torna al tema de la defensa, dignificació i cultiu de la llengua. La proposta és ben acollida per diferents sectors ideològics, encara que seran dues les tendències principals, la d'origen tradicionalista d'[[Antón Losada Diéguez]] i la liberal demòcrata. El [[18 de maig]] de 1916 una reunió en els locals de la [[Real Academia Galega]] de [[La Corunya]] acorda la creació d'una ''Hirmandade dos Amigos da Fala'' i nombra Antón Villar Ponte com a primer conseller. A continuació es creen agrupacions locals a [[Santiago de Compostel·la]], [[Monforte de Lemos]], [[Pontevedra]], [[Ourense]] i [[Vilalba]].
 
El [[14 de novembre]] de 1916 apareix el seu òrgan oficial, ''[[A Nosa Terra]]'', íntegrament en gallec, que compta des del principi amb 2000 subscriptors. Al setembre de [[1917]] col·labora amb la [[Lliga Regionalista]] [[Catalunya|catalana]] per a presentar-se a les eleccions [[Parlament|parlamentàries]] de febrer de [[1918]], però només aconsegueix competir en tres districtes i no aconsegueix guanyar-hi en cap. De la I Assemblea Nacionalista del [[17 de novembre|17]] i [[18 de novembre]] sortirà un [[Manifest Nacionalista]] que construirà la base comuna de tots els programes del nacionalisme gallec fins a la [[Guerra Civil espanyola]]: defineix Galícia com a nació, reclama l'autonomia integral de Galícia i la cooficialitat del gallec. La II Assemblea Nacionalista tindria lloc en [[1919]] a Santiago de Compostel·la, mentre que la III seria a [[Vigo]] en [[1921]]. En la IV Assemblea de Monforte en [[1922]] les ''Irmandades'' trenquen, la germandat de La Corunya i algunes petites de la mateixa [[comarca]] seran les que mantinguin les fórmules originals, mentre que la resta constituïxen la [[Irmandade Nazonalista Galega]] dirigida per l'intel·lectual [[Vicente Risco]]. La germandat corunyesa dirigida per [[Alfredo Somoza]] i [[Ánxel Casal]] seguiren editant ''A Nosa Terra'' durant la [[dictadura]] de [[Miguel Primo de Rivera]]. Entre [[1929]] i [[1930]] es produí la reorganització de les ''Irmandades'' que culmina en la VI Assemblea Nacionalista a La Corunya en 1930. La VII Assemblea de Pontevedra al desembre de [[1931]] acorda la creació d'un [[partit polític]] que aglutini el galleguisme, que durà el nom de [[Partit Galleguista (històric)|Partit Galleguista]].
 
== Afiliació ==
A la fi de 1916, les 6 germandats locals compten amb 200 afiliats, i al novembre de 1918 són 13 germandats amb 700 afiliats, sent la més important la de La Corunya amb uns 350 afiliats. En 1919 romanien 500 i en 1924 el nombre va baixar a tan sols 200 afiliats. Després de la [[dictadura]] de [[Miguel Primo de Rivera]] es produïx el renéixer de les ''Irmandades'' que arriben a 16 agrupacions i 700 afiliats en 1929 i ja són 46 grups en 1931. La major part dels afiliats eren intel·lectuals i membres d'altres professions liberals.
== El programa polític i econòmic ==