Via Egnàcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 6:
Als [[península balcànica|Balcans]] hi ha una íntima connexió entre l'[[exèrcit romà]] i la vida de les províncies, de manera que la romanització és, sobretot, obra de l'exèrcit, que construïa calçades, ponts i campaments amb els seus ravals de comerciants que podien transformar-se en municipis o colònies quan la legió partia; també l'exèrcit deixava al seu pas veterans que s'instal·laven en grups, formant colònies. A Macedònia, l'eix estratègic de la província, la ruta d'Àsia per a les [[legions romanes|legions]] i fins a l'era moderna la principal via de comunicació terrestre de la península, va ser la Via Egnatia, anomenada pels [[aromanesos]] ''Calea Mare'' ("via gran"). Des de la seua construcció (entre [[146 aC|146]]-[[125 aC]] fins al {{segle|VII|s}}, açò és, més de huit segles), va ser una vertadera ruta de [[romanització]], la connexió més curta entre [[Roma]] i [[Constantinoble]].
 
No és simple casualitat el fet que al llarg de la Via Egnatia es troben una bona part dels més importants nuclis aromans de Macedònia: les dos vies que eixien dels ports de [[DyrrachiumDirraqui]] (Durrës) i [[Apol·lònia d'Il·líria|Apol·lònia]], entre els quals viuen els aromanesos de [[Muzàquia]], s'unien a [[Clodània]]; des d'allí la via passava per Licnidus ([[Ohrid]]), Heraclea Lincestis ([[Bitola]]), Edessa, Filipòpolis —[[Plòvdiv]], a [[Bulgària]]— i [[Oescus]], al marge dret del [[Danubi]], on entrava a [[Tràcia]] i continuava fins a Constantinoble.
 
Per esta ruta van circular els famosos caravaners i comerciants aromanesos que es dirigien fins a [[Venècia]] o [[Dubrovnik|Ragusa]] (i des d'allí a [[Messina]], [[Ancona]] i [[Sardenya]]) fins a mitjan segle XVIII, quan van abandonar el comerç amb [[Itàlia]] a favor d'[[Hongria]], [[Àustria]] i [[Alemanya]].
Línia 12:
La Via Egnatia va ser reparada i estesa en diverses ocasions. Persistí com a ruta d'importància comercial i estratègica durant segles, i va ser una de les més importants carreteres de l'[[Imperi Romà d'Orient]], connectant Durrës (a l'Adriàtic) amb Ohrid, [[Salònica]], [[Perint]] i finalment Constantinoble, al [[Bòsfor]]. Quasi tot el comerç terrestre romà d'Orient amb Europa occidental viatjava al llarg de la Via Egnatia. Durant les [[Croades]], els exèrcits viatjaven fins a l'est per terra seguint la carretera fins a Constantinoble abans de creuar fins a l'[[Àsia Menor]]. En la [[Quarta Croada]], el control de la carretera va ser vital per a la supervivència de l'[[Imperi Llatí]], igual com per al seu successor, l'[[Imperi de Nicea]] i el [[Despotat d'Epir]].
 
Des de la muntanya de Candàvia sortint de [[DyrrachiumDirraqui]] fins a Tessalònica (una altra branca sortia d'[[Apol·lònia d'Il·líria]] i ambdues branques s'unien a ''Clodiana''), a la part de la via coneguda com a via Candàvia, les estacions foren:
 
*''Clodiana''