Assíria: diferència entre les revisions

En el ''[[Gènesi]]'' s'esmenta Ashur com a fill de [[Sem (bíblic)|Sem]] i fundador de la ciutat d'Assur (''Aššur''). Ashur fou deïficat més tard i considerat la deïtat tutelar de la ciutat.

 

 

* [[Tudiya]]

* [[Uixpia]] vers 2020 aC

 

 

* Apiashal fill d'Ushpia, vers 2000 aC

Pobles semítics van emigrar a la zona en el IV mil·lenni procedents de l'Aràbia oriental, i es van assentar al nord de Mesopotàmia, però de com va ser aquesta emigració i les seves conseqüències a la zona del Zab no se'n sap res. Tot i que les excavacions de [[Nínive]] han aportat informació sobre els seus períodes culturals, no n'hi ha informació de caràcter etno-polític. Fins a la segona meitat del tercer mil·lenni, no hi ha notícies històriques de la zona, i a la llista de reis s'esmenten una sèrie de noms de "reis que vivien en tendes", en total 17, entre el 2300 aC i 2100 aC, i després 10 reis dels quals se sap el nom del seu pare, del 2100 a després del 2000 aC. La regió fou dominada per [[Sargon I]] d'[[Accad]]; vers el 2325 aC, la va fer part del seu imperi (''sar kibrat erbettim'' "rei de les quatre regions del món") i dels seus successors fins al 2200 aC. Després va ser veïna i potser tributària dels [[Guti (poble)|guti]], època en la qual fou destruïda, però es va recuperar, fins que vers el 2115 aC fou dominada per [[Ukhtengal]] d'[[Uruk]], que hi va passar en la seva expedició que el va portar fins a [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]]. L'imperi d'Ukhtengal fou efímer i fou suplantat pel d'[[Urnamu]] d'[[Ur]] vers el 2100 aC, i es va descompondre al final del segle; i vers el 2020 aC, Assur era una ciutat independent que va incrementar lentament el seu poder sobre els petits principats i ciutats veïnes. Els primers prínceps de la ciutat d'Assur portaren el títol d'''Ishahkuy,'' que seria una mena de príncep-sacerdot subjecte a un príncep superior. La fundació de la monarquia assíria es considera que fou obra de Sulilu o Sulili, successor de Bel-kap-kapu (Bel-kapkapi o Belkabi, vers 1900 aC), i mític antecessor de [[Salmanassar I]]. Els assiris van establir colònies comercials nomenades ''[[karum]]'' (port), que van arribar fins a Capadòcia; entre aquestes, la més coneguda la de Kanesh o [[Kanish]] (modern [[Kültepe]]) vers el 1920 aC. A finals del {{segle|XIX|-|s}}, Naram-Sin d'Assur (que dominava altres ciutats) va governar també a [[Eshunna]], i després per un temps les dues ciutats van continuar aliades.

 

 

* [[Sulili]] o Sulilu (fill d'Amini ?) vers 2020 aC

El 1594 aC, el poder emergent [[Imperi Hitita|hitita]], que ja dominava les colònies assíries, va arribar a Babilònia i va donar un cop de mort a la dinastia d'Hammurabi; els [[hittites]] se'n van retirar, però la ciutat va caure en mas de la dinastia del [[País de la Mar]] i, poc després, dels [[cassites]] que ja s'havien apoderat de Terqa i Mari (Regne de [[Khana]]). Els hurrites es van unificar vers la meitat del segle i van constituir el regne de [[Mitanni]], que va dominar el nord de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]]. Assur, independent un segle però com a poder local, va caure en l'òrbita de Mitanni abans del 1500 aC, però amb una sobirania hurrita llunyana i poc respectada, fins que [[Sausatatar]], rei de Mitanni (assiri [[Hanigalbat]]), vers el 1440 aC, va saquejar Assur i va capturar les portes de plata i or del palau reial, que es va emportar a [[Washukanni]]; Assur va haver de pagar regularment un tribut als reis hurrites, i això va durar fins a la caiguda de Mitanni vers el 1350 aC, en què no sols es va independitzar sinó que es va apoderar de la regió de [[Nuzi]].

 

 

* [[Erishum I]] vers 1906 aC

Durant tot aquest període, el rei té el control total del país. A més a més de rei era gran sacerdot d'[[Ashur]], el déu oficial de l'estat, càrrec que cada vegada fou més important. La població era reduïda i tots els ciutadans mascles havien de servir a l'exèrcit per un temps determinat (anomenat el servei ''ilku''). Durant aquest període, es va compilar les lleis assirianes.

 

 

* [[Eriba-Adad I]] vers 1380-1355 aC

El seu successor, [[Assurbanipal]], va continuar la campanya a Egipte; va lluitar també contra els medes i els cimmeris; el 663 aC, va instal·lar [[Psamètic I]] com a faraó vassall: [[Giges]] de [[Regne de Lídia|Lídia]] va demanar ajut a Assíria contra els cimmeris i, com que no li fou donada, va enviar ajut al faraó egipci per poder independitzar-se d'Assíria i, finalment, es va fer independent el 652 aC, mentre Sennàquerib ocupava Babilònia, on havia constituït un virregnat que va donar al seu germà Shamashshumaukin; però aquest es va acabar revoltant. Se suposa que Sennàquerib va conquerir Babilònia (647 aC, i poc després també va devastar Elam dues vegades) i en va assolir el govern sota el nom de ''Kandalanu;'' però se sap que aquest encara vivia el 627 aC, mentre que el darrer document de Sennàquerib és del 731 aC. Els governadors assirians enviats vers el 626 aC foren expulsats pel general [[Nabopolasar]], d'origen caldeu, que havia servit a l'exèrcit assirià, el qual es va proclamar rei ([[23 de novembre]] del [[626 aC]]). Tantes guerres i l'extensió excessiva de l'imperi van deixar la població assíria esgotada: les províncies no podien pagar el que calia i no hi havia prou gent per a l'exèrcit; els [[medes]] i [[escites]], d'altra banda, eren cada vegada més audaços. Després de la mort d'Assurbanipal, els reis següents no van poder mantenir l'estat davant de les revoltes i les invasions; primer els cimmeris van atacar el país i després els [[medes]] i [[babilonis]]. El 615 aC, [[Nabopolasar]] va envair l'Assíria pròpia i va assetjar Assur, la capital religiosa del país, però fou rebutjat; llavors, van intervenir-hi els medes, assentats a l'altiplà iranià, que van atacar Assur i la van ocupar l'hivern del 614-613 aC.<ref name=":0" /> Quan Nabopolasar va arribar-hi, la ciutat ja havia estat conquerida, però es va signar un tractat d'aliança amb el rei [[Ciaxares de Mèdia]], reforçat per un enllaç reial: l'hereu babiloni, [[Nabucodonosor II]], es va casar amb la princesa meda Amitis. Després d'un any d'operacions poc decisives, les forces combinades dels medes i babilonis van assetjar Nínive (maig del 612 aC), que fou conquerida el juliol. El rei Sinsharishkun, que havia estat un efímer governador de Babilònia, es va suïcidar. El darrer rei assirià, un general de nom ''Ashuruballit'', es va establir a [[Harran]] i va aguantar amb ajut egipci fins que la regió fou conquerida tres anys després per una força aliada entre els babilonis i els medes.<ref name=":0" />

 

 

* [[Adadnirari II]] 912-891 aC