Leinpfadkanal: diferència entre les revisions

De nord a sud, es connecta una primera vegada amb l'Alster a prop del carrer ''Hudtwalckerstraße'', una segona vegada a dalt de la ''Maria-Louisen-Straße'' i una tercera vegada via el [[Rondeelkanal]] a prop de la ''Blumenstraße''. Els marges del canal van integrar-se alsen patísels patis privats de les vil·les que l'envolten i no són pas accessibles. Segons la llei sobre la classificació de les aigües superiors de l'[[Estat federal alemany|estat]] d'Hamburg, és un curs d'aigua de primera categoria.<ref>[http://www.transportrecht.de/transportrecht_content/1208334374.pdf Hamburgisches Wassergesetz (HWaG)] ''(Llei sobre la classificació de les aigües superiors)''</ref>

El canal va crear-se l'any 1861 quan l'[[orfebreria|orfebre]] [[Adolph Sierich]] va urbanitzar<ref>[[Josef Nyáry]], [http://www.abendblatt.de/hamburg/article423319/Promi-Biotop-am-Leinpfad-Kanal.html Promi-Biotop am Leinpfad-Kanal], [[Hamburger Abendblatt]], Hamburg, 7 d’octubre de 2006, (traducció: Un biótop de persones prominents al Leinpfadkanal) {{DE}}</ref><ref>[http://www.hamburg.de/geolog-objekte-start/146008/172-leinpfadkanal-text.html Leinpfadkanal], Web de la ciutat d’Hamburg</ref> els prats molls al marge esquerre de l'Alster del [[mas]] que son pare va comprar el 1839.<ref>G. Pakschies, [http://www.abendblatt.de/archiv/pdf.php?url=ha%2F1989%2Fpdf%2F19890517.pdf%2FASV_HAB_19890517_HA_007.pdf Der Mann mit der goldenen Hand], a l’[[Hamburger Abendblatt]], Hamburg, 17 de maig de 1989, (traducció: L’home amb la mà d’or) {{DE}}</ref> El canal va servir pelper al desguassdesguàs i per a alçar el terra al costat i permetre així la construcció. El promotor immobiliari Sierich va donar els noms dels seus familiars (sonsa esposa Maria Louise, sa mare Dorothea ecc.) als carrers traçats al barri nou als afores del canal.<ref>[http://www.hamburgwiki.de/wiki/Adolph_Sierich Adolph Sierich], Hamburg Stadtwiki, versió del 3 de maig de 2009</ref> L'encant del lloc i la proximitat de la ciutat van fer-ne un barri de vil·les i pisos més elegants i cars de la ciutat. Les vores no són pas accessibles als passejants, només es pot admirar l'arquitectura des d'un [[canoa]], car el canal és públic.