Mort de dama: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article |
Cap resum de modificació |
||
Línia 33:
* '''I: Un retrat amb quatre dades genealògiques''': Es fa un repàs als avantpassats de dona Obdúlia, així com a la [[genealogia]] de la seva personalitat. Esmenta què representa per a l'ànima d'aquella societat que desapareix.
* '''II: Els primers moments''' (afegit el 1957): Dona Obdúlia ja reposa al llit, i Remei, la principal assistenta de dona Obdúlia, activa tot el [[Protocol (procediment)|protocol]] que es duia a terme quan una persona de la seva importància moria. En aquest capítol també es presenten personatges destacables. La [[baronessa]] de Bearn (neboda política d'Obdúlia), la senyora Ramona Curt, Xim (o el noi que fumava ''abdullahs'', personificació del mateix autor i nebot de la baronessa), dona Maria Gradolí i les seves dues filles i el director d'''El Adalid''. També s'anomena l'antic marit de dona Obdúlia, don Ramon de Bearn; i a una [[al·lota]], “sa de Barcelona” (na Violeta de Palma), de la qual no parlen gens bé. Al final del capítol es parla també d'Aina Cohen, la poetessa xueta.
* '''III: Trenta anys enrere''' (afegit el 1954): En aquest capítol, hi ha la primera [[analepsi]] o escena retrospectiva, on es conta com dona Obdúlia es prepara per anar a un ball d'"es Círculo". També es produeix l'escena famosa d'un malentès que tingué amb l'Arxiduc Lluís Salvador, a causa que aquest, tot i la seva [[Multilingüisme|poliglòssia]], no acaba de dominar els matisos de la llengua de dona Obdúlia.
* '''IV: En què es parla del "cometa" i es fa la història del vestit lilà''': S'hi parla un poc de les pertinences de dona Obdúlia (sobretot les referents a la moda) i com, de jove, marcava tendència.
Línia 49:
* '''IX: Les tristeses d'Aina Cohen''': Es parla encara més detalladament de la complicada situació en què es troba Aina Cohen, que no vol seguir explotant en els poemes les temàtiques recurrents de sempre; però que tampoc pot innovar molt per no descontentar cap "bàndol". Una sola frase negativa d'aquests poderosos personatges, i la carrera de Cohen podria acabar.
* '''X: Aquell vint de gener''' (afegit el 1957): Aquest capítol és una altra analepsi. A principi de capítol, en una reunió i després d'un discurs [[demagog]] de Collera, Aina Cohen presenta el seu poema davant tothom. Després es produeix una discussió de protocol per saber quina autoritat ha de presidir el sopar, si un Valois o un Habsburg.
* '''XI: La baronessa es confessa''': Aquí presenciam la que podem dir que és l'única vegada que Maria Antònia es comporta de manera poc moral. Intenta subornar el confessor de dona Obdúlia, don Valentí, perquè primer n'espiï el testament i després, si era el cas, aconselli a la malalta un canvi a favor dels Bearn. Aquesta actitud desentona amb la imatge que se'ns presenta d'aquest personatge al llarg de la novel·la.
Línia 65:
* '''XVII: Enterraments''': Obdúlia té enveja de l'enterrament de Collera, i pateix per si el seu no serà tan bo. A més, es comença a cansar de Remei i de Maria Antònia, i es torna a anomenar la seva neboda de Barcelona (n'arriba a expressar certa [[enveja]]). A més, se'ns conta com Obdúlia s'enamorà d'un criat, i com després d'aquesta experiència fallida es tornà dura com una pedra.
* '''XVIII: Aina Cohen va a veure dona Obdúlia''' (afegit el 1963): Es torna a esmentar la situació de Maria Antònia, i Aina Cohen visita dona Obdúlia, qui li fa recitar uns versos.
* '''XIX: Així s'escriu la història''' (afegit el 1957): Es descriu una reunió que tenen el president del "Círculo", dos senyors de ''Bé Hem Dinat'' i el director d'''El Adalid''. Parlen, entre altres coses, del llibre que ha escrit Miss Nell sobre els mallorquins.
* '''XX: Desvarieigs de dona Obdúlia''' (afegit el 1936): Aquí dona Obdúlia pateix unes al·lucionacions, producte de la morfina. Es comença a sentir identificada amb Violeta, i té la impressió que és millor del que realment és.
* '''XXI: La meva neboda Maria Antònia''': Dona Obdúlia ha canviat el testament. Tot i això, s'enorgulleix de ser la tia de Maria Antònia. Tot seguit, es fa una descripció de la personalitat de Maria Antònia.
Línia 75:
* '''XXII: ... I la neboda Violesta de Palma''': La impressió que té Obdúlia de Violeta va millorant, el fet que Violeta es preocupi d'ella, en millora més la impressió. Obdúlia l'excusa, dient que a totes les famílies hi ha algú així (desviat del camí ortodox), però que no per això és mala persona. El capítol convida a un cop d'ull a la vida de Violeta i inclou una analepsi en què Obdúlia la critica per dedicar-se al que es dedica.
* '''XXIII: Al carrer del Carme''' (afegit el 1957)
* '''XXIV: Fires i festes''': Es parla un poc d'Aina Cohen, i de com a les festes intenta fer un canvi.
| |||