Pintura gòtica de la Corona d'Aragó: diferència entre les revisions

La '''pintura gòtica de la Corona d'Aragó''' és la pintura realitzada des de les darreres dècades del [[segle XIII]] fins a finals del [[segle XV]] a les terres d'aquesta. El focus d'irradiació cultural al {{segle|XIV}} va ser Barcelona i al {{segle|XV}} va passar a València.

 

 

== Protogòtic (1275 - 1350) ==

El [[Pintura francogòtica|protogòtic]] (primer gòtic) sorgí com a evolució del [[romànic]], adaptació a les necessitats de l'església i per a satisfer els incipients encàrrecs de la corona. També és fruit d'una nova [[cosmovisió]] on [[Déu]] ja no subjugarà a l'home i on els [[sant]]s poden intercedir per ell. El pensament [[escolàstica|escolàstic]] influeix la pintura i els filòsofs del moment, entre els quals cal destacar [[Ramon Martí (teòleg)|Ramon Martí]], [[Ramon Llull]] i [[Arnau de Vilanova]].

 

 

=== Pintura sobre taula ===

La [[pintura sobre taula]] és molt compartimentada, empra per als fons com a màxim dos colors que són absolutament plans i que s'intercalen rítmicament, usualment són el vermell, el verd o el blau. Damunt d'una base rectangular i amb motius geomètrics o florals se subdivideix l'espai en altres rectangles més petits. S'acostuma a emprar un eix de simetria per enfrontar dues escenes simètriques o equivalents. Per bé que hi ha gèneres que són tractats en un sol espai com l'[[Anunciació]], la Presentació al Temple o el [[bes de Judes]].<ref name="S1989">[[#S1989|{{versaleta|Sureda}}]], pàgina 35</ref>

 

* ''Pintures del Saló del Tinell'', darreries del s. XIII, es conserven al [[Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona|MUHBA]].<ref>enciclopèdia.cat [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0066085 el Tinell] [Consulta: 14 d'octubre del 2011]</ref>

 

 

Aquestes pintures s'acostumen a senyalar com l'inici del gòtic català. Tot i que formalment no signifiquen un gran canvi estilístic, temàticament hi ha un gir important, doncs és la història militar com crònica el que resta representat.

 

== Italogòtic (1325 - 1400) ==

[[Fitxer:James IIC.JPG|miniatura|Taller del [[Mestre dels Privilegis]], Llibre dels privilegis de Mallorca, 1334, [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]], és coronat davant de [[Jaume I]].]]

 

 

=== Taller dels germans Serra ===

Els germans Serra: Francesc, [[Jaume Serra|Jaume]] i [[Pere Serra|Pere]] van realitzar molts retaules per a diferents indrets de la Corona d'Aragó. La preeminència del taller dels germans Serra ha amagat altres focus de producció artística de l'època. Ha arribat fins a l'actualitat molta obra que en general és anònima.

* [[Pere Serra]], ''[[Retaule del Sant Esperit]]'', [[Seu de Manresa]].

 

== Gòtic internacional (1375 - 1435) ==

El canvi de dinastia de la corona el 1412, en morir [[Martí l'Humà]] sense descendència, va comportar un canvi en el pes artístic de Barcelona cap a València, assolint l'art pictòric de les terres d'Aragó i Mallorca una major preponderància que el de Barcelona. Una colònia de mercaders, artesans i pintors, provinents de Florència, s'establí a València atreta per les condicions socials i econòmiques favorables que allí s'establiren. Els tallers pictòrics valencians es mostren oberts a irrupcions foranes per manca d'una tradició pròpia i per la dependència dels tallers catalans i italians. En aquest sentit cal destacar, encara que de forma breu, la presència del mestre [[Gherardo Starnina|Gerardo di Jacobo Starnina]] a les darreries del {{segle|XIV}}. Però malauradament el mestre Jacobo Starnina no realitza una difusió directa del seu art, ja que només treballa amb pintors de la seva nacionalitat. Al tombant de segle ja hi ha un grup nombrós de pintors que ha anat abandonant la pintura italo-catalana per una de més moderna i internacional.<ref>[[#L2007|{{versaleta|Lacarra}}]], pàgines 209 i 211</ref> Destaquen dues figures: Lluís Borrassà (1360 - 1426) i Bernat Martorell (? - 1452) que s'inclouen en el [[Pintura Gòtica Internacional|gòtic internacional]].

 

 

=== Lluís Borrassà ===

[[Lluís Borrassà]] continua l'estil italianitzat que han prodigat els tallers dels Bassa i dels Serra.

* ''Taula del plany sobre el Crist mort'', 1408.

 

== Gòtic internacional amb influència flamenca (1420 - 1495) ==

[[Fitxer:Jaime Huguet 001.jpg|miniatura|Jaume Huguet, taula central del ''[[Retaule del Conestable]]'' o ''de l'Epifania'' (1464-1465) per a la [[capella de Santa Àgata]] del [[Palau Reial Major]] de [[Barcelona]]]]

[[Fitxer:Bartolomé Bermejo - Retablo della vergine di Montserrat.jpg|miniatura|Bartolomé Bermejo, ''La Verge de Montserrat'' (1481-1486) per a la catedral d'[[Acqui Terme]] (Itàlia). Les taules laterals són obra del valencià [[Roderic d'Osona]]]]