Pla Alomar: diferència entre les revisions

El '''Pla Alomar''' (oficialment ''Pla d'Ordenació Urbanística de Palma de Mallorca'') fou un Pla General d'Ordenació Urbana i d'[[eixample (urbanisme)|eixample]] per a la ciutat de [[Palma]], capital de les [[Illes Balears]]. Fou dissenyat el 1941 per l'arquitecte i urbanista [[Gabriel Alomar i Esteve]] (1910-1997). A diferència del [[pla Calvet]], que només contemplava la construcció de l'eixample, el pla Alomar proposava la reforma del nucli antic i, a més, un pla d'eixample per a les edificacions localitzades més enllà dels límits del pla de Calvet.

 

# Un pla de reforma interior per tal d'adaptar el nucli antic a les necessitats de l'època, com l'augment del parc automobilístic o les necessitats higièniques i socials que plantejaven els temps a una ciutat antiga, i

# un pla d'eixample, en el qual es regulessin les urbanitzacions més enllà dels límits de l'anterior pla, el pla Calvet, i es proposessin millores als errors d'aquest.

El 12 de febrer de 1943 fou aprovat el projecte d'Alomar. A la pràctica, els plantejaments d'Alomar venien a demostrar una línia continuista amb l'etapa anterior. Alomar resolgué la qüestió circulatòria amb la prolongació cap a l'interior de l'esquelet radial de l'eixample. Per a la higiènica, Alomar realitzà una vegada més a les conegudes operacions de demolició i reedificació programades des la llei de 1895. Renovar era obrir nous carrers, ampliar algunes de les existents, enderrocar els barris degradats i, amb caràcter unitari, integrar l'estructura urbana de la ciutat vella amb la trama radioconcèntrica de l'Eixample de 1901 donant continuïtat a les principals vies de l'eixample amb els carrers que convergeixen a la [[Plaça Major (Palma)|plaça Major]], considerat l'espai central de la ciutat i fins i tot de l'illa. Alomar fe també èmfasi en els aspectes estètics de la ciutat antiga, utilitzant un llenguatge arquitectònic neohistoricista grandiloqüent, característic de l'urbanisme espanyol dels anys de postguerra. En el seu projecte, l'enriquí amb amplis carrers, alguns d'ells porticats i tots edificats segons un criteri d'unitat pel que fa a les altures i estil.<ref>{{Ref-publicació|cognom = González|nom = J.M|article = Geografía urbana de Palma: la actividad turística en la forma y el desarrollo de la ciudad|publicació = VIII Coloquio y Jornadas de campo de Geografía Urbana. Guía de campo|url = http://www.uib.cat/ggu/pdf_VIII%20%20JCGU/07_GONZALEZ.pdf|data = |pàgines = }}</ref>

 

== Reforma interior ==

El Pla de Reforma Interior d'Alomar, es basava en dotze punts clau, que afectaven a 276 676 m², dels quals alguns es van realitzar i altres no. Unes reformes que estaven dirigides per quatre tipus d'intervencions principals: circulatòria, higiènica, estètica i històric-artística. Aquests dotze punts són:

# Construcció de l'[[Avinguda de Jaume III]] i urbanització de l'Hort d'en Moranta, preservant Sant Feliu. Realitzat.

# Sanejament del Puig de Sant Pere. No realitzat.

# Rampa circular i eixample del [[Carrer de Sant Miquel]]. No realitzat.

# Completar la [[Plaça Major (Palma)|Plaça Major]] i escalinates a [[La Rambla (Palma)|la Rambla]]. Realitzat.

# Via de penetració des de les carreteres de [[Manacor]] i d'[[Inca (Mallorca)|Inca]] cap al centre de la ciutat. No realitzat.

# Preservar la zona de Sant Francesc mitjançant la construcció d'una via cap a la carretera de [[Llucmajor]] i ampliar el Carrer del Socors. No realitzat.

# Comunicació de Sant Nicolau amb Brondo mitjançant el Pas d'en Quint. Realitzat.

# Comunicació de la [[plaça de Cort]] amb el Born, mitjançant la Gran Via (carrer Constitució). Mig realitzat.

En 1940, Palma era una ciutat de carrers estrets que mantenien el disseny musulmà, els quals no estaven preparats per acollir el trànsit rodat. Per aquesta raó el pla havia de comunicar la xarxa de carreteres radials (la de [[Sóller]], la d'Inca, la de Manacor, la de Llucmajor, i la d'[[Andratx]]), amb el centre i alhora amb el [[port de Palma]]. Durant la realització del projecte, Alomar decidí que les vies comercials no havien de desaparèixer i que el trànsit havia de circular per vies secundàries. Establí com a centre la [[Plaça Major (Palma)|Plaça Major]], en lloc de la plaça de Cort, la qual cosa permetria conservar intactes importants zones del nucli antic com la mateixa [[Plaça de Cort]], seu de l'ajuntament, o els voltants de la [[Seu de Mallorca]], entre altres zones. A la Plaça Major s'hi allotjava el mercat municipal i restava inacabada. El mercat fou traslladat a un nou mercat a la plaça de l'Olivar, on antany es trobava un convent i es finalitzà la plaça.

 

 

Des de les Avingudes, situades en el lloc de les antigues murades de la ciutat, fins a la Plaça Major s'havien de traçar noves vies (Via Sindicat, el Carrer de Sant Miquel o el [[Carrer de Colom]]) que enllaçarien amb les carreteres radials. Però la Plaça Major està situada a la part alta de la ciutat, i compta amb un gran desnivell cap a la zona baixa de [[La Rambla (Palma)|la Rambla]]. Per aquest motiu Alomar dissenyà unes escalinates que la uneixen amb la Rambla, i projectà una via circular que unís el carrer de Sant Miquel amb la Rambla. Aquesta via finalment no es dugué a terme a causa de la complexitat de la seva construcció.