Obre el menú principal

Canvis

m
robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
 
====Context nacional====
[[Fitxer:José López Rega.jpeg|thumbminiatura|[[José López Rega]], assenyalat com a cap de l'[[Aliança Anticomunista Argentina]] o ''Triple A'' (al seu costat, [[María Estela Martínez de Perón]]).]]
 
Des de juliol de [[1974]] la presidència de l'Argentina estava ocupada per la vídua de [[Juan Domingo Perón|Perón]], María Estela Martinez. Va ser un període de crisis de tota classe, tant en l'àmbit [[economia|econòmic]],<ref name="24 de marzo - Golpe de Estado">{{ref-web |url= http://www.me.gov.ar/efeme/24demarzo/anteceden.html|títol= ''24 de marzo - Golpe de Estado''|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= |editor=''Ministerio de Educación'' (República Argentina)}}</ref> com [[política|polític]].<ref name="Seguimos caminando, pàgina 228">''Seguimos caminando'', pàgina 228.</ref> Al pla econòmic, la ciutadania patia els efectes d'un pla d'ajustament, l'anomenat ''[[Rodrigazo]]'' (malnom encunyat en la premsa fent referència al [[ministre]] d'economia d’''Isabelita'', [[Celestino Rodrigo]]) que hi havia implicat la [[devaluació]] de la [[moneda]], el ''[[Peso Ley 18.188]]'', fins a un 100%, a més a més de l'augment del preu dels combustibles fins a un 175%.<ref>''Manual de Historia Constitucional Argentina'', pàgines 343 i 344.</ref> En l'àmbit polític, hi havia un creixent i recurrent escenari de violència. Tres grups armats operaven al país: el ''[[Partido Revolucionario de los Trabajadores (Argentina)|Partido Revolucionario de los Trabajadores]]'' (el braç armat del qual era el més conegut ''[[Ejército Revolucionario del Pueblo]]'') de tendència [[marxista]], i que hi havia aconseguit algunes victòries a la província de [[Tucumán]], però que hi havia estat pràcticament desarticulada en el marc de l’''[[Operativo Independencia]];''<ref>''Contra la impunidad'', pàgina 227 (notes al peu).</ref> [[Montoneros]], una facció del peronisme anomenat ''peronismo de izquierda'', i l’''[[Aliança Anticomunista Argentina]]'' o ''Triple A'', organització d'[[ultradreta]] fundada i dirigida pel secretari personal d<nowiki>'</nowiki>''Isabelita'' i de Perón, [[José López Rega]].<ref name="24 de marzo - Golpe de Estado"/><ref name="Seguimos caminando, pàgina 228"/> A més a més, el mateix peronisme patia un procés de fractura interna entre el peronisme anomenat d'esquerres i l'anomenat de dretes,<ref>''Escrituras de la historia'', pàgines 52 i 53.</ref> que va tenir el seu punt culminant a la [[Massacre d'Ezeiza]], el [[1973]].<ref>''El otoño de los asesinos'', pàgina 8.</ref>
===L'arribada al poder===
 
[[Fitxer:La Nación - 25mar1976.jpg|thumbminiatura|Publicació al periòdic ''[[La Nación]]'' de la instauració de la [[pena de mort]] ([[25 de març]] de [[1976]], un dia després del cop).]]
La matinada del [[24 de març]] de [[1976]] les [[Forces Armades de l'Argentina|Forces Armades]] van derrocar el govern constitucional de la vídua de Perón, estant el [[general]] [[José Rogelio Villarreal]] l'encarregat de comunicar-li tant el cop d'estat com la seva detenció, arrestada per les forces militars.<ref name="24demarzo gov ar">{{ref-web |url= http://www.24demarzo.gov.ar/html1976.htm|títol= 24 de març 1976|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= |editor=''Secretaría de Medios de Comunicación (Presidencia de la Nación)''}}</ref>
 
===Conflictes internacionals===
====Conflicte del Beagle====
[[Fitxer:Argentina.Infantery.with.dog.1978.jpg|thumbminiatura|Militars desplegats a la zona en 1978.]]
Es coneix per conflicte del Beagle les diferències entre l'Argentina i [[Xile]] sobre la [[sobirania]] d'aigües oceàniques, [[illa|illes]] i terres al [[canal de Beagle]] i [[Terra del Foc]]. Aquest conflicte, que té les seves arrels en el [[segle XIX]], va arribar el [[1978]] (governs de Videla i de Pinochet) al seu màxim nivell de tensió,<ref>''El proceso en su laberinto'', pàgina 107.</ref> quan l'Argentina no acceptà la decisió de l'arbitratge de la reina d'[[Anglaterra]], [[Elisabet II]], amb implicacions molt greus per als interessos argentins a la zona. Aquesta situació va generar una sèrie de mobilitzacions a la frontera i fins i tot un intent d'invasió per part de l'Argentina<ref name="el halcón">{{ref-web |url= http://www.clarin.com/suplementos/zona/1998/12/20/i-01001e.htm|títol= El halcón de la paz|consulta= |cognom= Algañaraz|nom= Julio|coautors= |data= 1998|llengua=castellà|obra= Diari Clarín|editor=Grupo Clarín}}</ref> (l’''[[Operación Soberanía]]'',<ref name="desde la otra orilla">{{ref-web |url= http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=671466|títol= Tensión en el Beagle: desde la otra orilla|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= 2005|llengua=castellà|obra= Diari La Nación|editor=}}</ref> "Operació Sobirania" en català) que preveia envair les ciutats més importants de Xile, inclosa la seva capital, [[Santiago de Xile]].<ref name="que no fue">{{ref-web |url= http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=557078|títol= Conflicto con Chile: la guerra que no fue|consulta= |cognom= Gallo|nom= Daniel|coautors= |data= 2003|llengua=castellà|obra= La Nación|editor=}}</ref>
 
{{principal|Guerra de les Malvines}}
 
[[Fitxer:Las donaciones que nunca llegaron a las Malvinas.jpg|thumbminiatura|Article de tapa de la revista ''Gente'' de 1982: «Què ha passat amb la xocolata que vaig enviar a un soldat?» (al·ludint al sistemàtic robatori de les donacions que va cometre el govern dictatorial durant la guerra).]]
 
La [[Guerra de les Malvines]] (''Guerra de Malvinas'' en castellà i ''Falklands War'' en anglès) va ser un [[conflicte bèl·lic]] originat per la invasió de les [[Illes Malvines]] per part de tropes argentines, i que va desenvolupar-se des del [[2 d'abril]] de [[1982]] fins al [[14 de juny]] d'aquest any.<ref>''Buenos Aires, otoño 1982'', pàgina 150.</ref>
 
==Després de la dictadura==
[[Fitxer:24 Marzo 2006 - Marcha 2.JPG|thumbminiatura|Manifestació de rebuig de la dictadura el [[24 de març]] de [[2006]] (30è aniversari del cop).]]
 
A més a més de les repercussions judicials resultants de les actuacions dels responsables del ''Proceso'', la societat civil argentina també ha escomès una sèrie d'actuacions destinades tant a la reivindicació dels desapareguts, com a la recuperació dels seus cossos, com també a la persecució dels responsables que mai no van ser jutjats o que van veure com les conseqüències judicials dels seus actes van ser rebaixades.
815.820

modificacions