QDOS: diferència entre les revisions

== Creació del PC-DOS ==

{{principal|PC-DOS}}

Microsoft comprà una llicència no exclusiva pel 86-DOS a Seattle Computer Products al desembre del 1980 per 25.000 dòlars. Al maig del 1981, es contractà [[Tim Paterson]] per portar QDOS a l'IBM-PC, que utilitzava el processador [[Intel 8088]] que era més lent i menys costós i tenia la seva pròpia família específica de perifèrics. IBM observà el progrés diàriament i presentà més de 300 peticions de canvi abans d'acceptar el producte i escriure'n el manual d'usuari.

 

Quan el fundador de DRI, [[Gary Kildall]], examinà el PC-DOS i trobà que imitava la interfície de programació del CP/M, intentà demandar IBM, que en aquell moment afirmà que el PC-DOS era el seu propi producte. Tanmateix, l'advocat de Digital Research no cregué que la llei pertinent fos prou clara per realitzar la demanda (més tard digué que l'hauria dut a terme amb les lleis actuals). Tanmateix, Kildall s'enfrontà a IBM i els convencé perquè oferissin el CP/M-86 amb el PC a canvi d'una exempció de responsabilitat.

 

La controvèrsia ha continuat a causa de la semblança entre els dos sistemes. Potser l'afirmació més sensacionalista ve de [[Jerry Pournelle]], que digué que Kildall li demostrà personalment que el DOS contenia codi del CP/M (introduint una ordre al DOS, aquest mostrava el nom de Kildall).<ref>{{citar podcast| url=http://www.twit.tv/twit73| títol=This WEEK in TECH | web=The TWiT Netcast Network| data=16 octubre 2010| consulta = 16 octubre 2010 | llengua = anglès}}</ref> A data de 2006, Pournelle encara no ha revelat l'ordre i ningú no ha corroborat la seva història. Un llibre del 2004 sobre Kildall diu que utilitzà un missatge xifrat per demostrar que altres fabricants havien copiat el CP/M, però no diu que trobés el missatge a l'MS-DOS;<ref>{{ref-llibre|cognom=Evans|nom=Harold|coautors=Gail Buckland i David Lefer|any=2004|títol=They Made America| editorial=Little, Brown & Co| id={{ISBN|0-316-27766-5}} |llengua= anglès}}</ref> en lloc d'això, la seva memòria (una font pel llibre) indicava la semblança ben coneguda de la interfície. Paterson insisteix que el programari del QDOS era un treball original seu i ha negat haver-se referit al codi del CP/M o haver-lo utilitzat de qualsevol altra manera mentre l'escrivia.<ref>{{ref-publicació|cognom=Paterson|nom=Tim|data=3 octubre 1994|títol=The Origins of DOS| publicació=Microprocessor Report| url=http://www.ece.umd.edu/courses/enee759m.S2000/papers/paterson1994-kildall.pdf| fechaaceso=15 abril 2007 |llengua= anglès}}</ref> Després de la publicació del llibre el 2004, demandà els autors i editors per [[difamació]].<ref>{{ref-publicació| autor=Associated Press|data=3 febrer 2005|títol=Programmer sues author over role in Microsoft history |publicació=USA Today| url=http://www.usatoday.com/tech/news/2005-03-02-ms-coding-dis_x.htm|consulta=15 abril 2007 |llengua= anglès}}</ref> El cas es remunta a una demanda presentada per Paterson contra Evans el 2004, després que aquest últim escrigués al seu llibre ''They Made America'' que el suposat inventor del DOS (que després li hauria venut a Bill Gates, a qui hauria servit de base pel seu sistema operatiu Windows) en realitat havia pres la idea del CP/M (Control Programming/Monitor).<ref>{{ref-publicació| publicació = Noticiasdot.com|data=31 juliol 2007|títol= ¿Y quien inventó el DOS? |url= http://www.noticiasdot.com/wp2/2007/07/31/%C2%BFy-quien-invento-el-dos/||llengua= castellà}}</ref>