Escull de corall: diferència entre les revisions

L'Any 2018 ha estat declarat pel [[Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient]] com a l'[[Any Internacional dels Esculls de Corall|Any Internacional dels Esculls de Coral]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.un.org/spanish/News/story.asp?newsID=38713#.WmXTxPk182w|títol=2018: El Año Internacional de los Arrecifes de Coral|consulta=2018-01-22|nom=Centro de Noticias de la ONU.|cognom=Servicio de Noticias de las Naciones Unidas|llengua=es|editor=|data=}}</ref> Els esculls de coral són en l'actualitat un dels [[Ecosistema|ecosistemes]] més amenaçats del planeta, com a resultat tant del [[canvi climàtic]], que va desencadenar l'episodi de blanqueig coral•lí de 2014-2016 (el més important des que es tenen registres), com de la pressió local [[Impacte humà sobre el medi ambient|antropogènica]], però la conscienciació referent a aquesta problemàtica ambiental, tant del gran públic com dels responsables polítics i de la societat civil, segueix sent insuficient per dur a terme els canvis necessaris en les polítiques, la legislació i el comportament públic.<ref>{{Ref-web|url=https://www.icriforum.org/sites/default/files/ICRIGM31_Reco_IYOR2018_SP.pdf|títol=Recomendación por la que se declara 2018 el tercer Año Internacional de los Arrecifes|consulta=22 gener de 2018|llengua=es|editor=Initiative Internationale pour les Récifs Coralliens|data=}}</ref>

 

Per al seu desenvolupament satisfactori són necessàries temperatures superiors als 20 °C i en una profunditat límit de 45 metres. La seva estructura externa és principalment branques de corall que surten dels esquelets de corall antics. Són el resultat d'una activitat orgànica aclaparadora de diversos animals entre els quals predominen els cnidaris en simbiosi amb determinades algues molt especialitzades. Un altre factor important és la netedat de l'aigua, ja que el corall necessita duna aigua neta i ven oxigenada, per tant la seva abundància està més marcada en llocs on la marinada és més present i en aigües més fangoses la seva presència és inexistent. El cas de les desembocadures dels rius seria el joc on no trobaríem desenvolupament del corall a causa de la poca arribada de llum pel transport d'aigua amb sediments. La distribució del corall també està relacionada amb la dispersió del plàncton. Aquest Zooplàncton constitueix l'aliment dels coralls i la seva distribució dependrà molt de la circulació de l'aigua per això trobem que el seu desenvolupament és gran en àrees de sobrevent en zones continental i illes, que en sotavent. La velocitat de creixement dels [[escull]]s de corall està estimat entre 1 i 14mm a l'any (Spencer, 1994).<ref name="ref">{{ref-llibre|nom=Vicenç M. Rosselló, Josep M. Panareda, Alexandre J. Pérez Cueva,|títol=Manual de geografia física|lloc=València|editorial=Universitat de València |any=1998 |isbn=8437034663|consulta=12 abril 2014}}</ref> El seu creixement vertical afavoreix a l'exposició a la superfície marina on quedarà exposat a l'acció de l'onatge. El trencament a causa de l'onatge de tempesta genera quantitats d'al·luvions i sorra de corall que es dipositarà en les parts baixes d'aquest.