Plòvdiv: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m Plantilla
Línia 11:
L'any [[342 aC]], portava el nom de ''Pulpudeva'' i els grecs l'anomenaven '''''Eumòlpies''''' o '''''Poneròpolis'''''; fou conquerida per [[Felip II de Macedònia|Filip II de Macedònia]], pare d'[[Alexandre Magne]], que hi va canviar el nom a ''Filipòpolis''. Al [[segle II aC]], fou independent i va passar a mans dels reis de Tràcia, amb la qual cosa va passar a l'Imperi romà i, per la seva situació entre tres turons, fou anomenada ''Trimontium'' i fou capital de la província romana de [[Tràcia (província romana)|Tràcia]]. La ''via militaris'', la via militar més important dels [[Balcans]] passava per '''Trimontium'''. Encara avui dia s'hi conserven vestigis de l'època romana.
 
A mitjan [[{{segle |VI]]|s}}, s'hi establiren els [[eslaus]], que la van anomenar ''Pludin''. No fou fins a l'any [[815]] que esdevingué part del Regne de Bulgària. En els segles següents, el control de la ciutat canviaria de mans entre Bulgària i l'[[l'Imperi Romà d'Orient]]. Fou recuperada pels romans el [[971]]; vers el [[1205]], passà a [[Bulgària]] i fou recuperada pels llatins vers el [[1205]] i convertida en capital del [[ducat de Filipòpolis]], sota els [[duc]]s [[Rainer de Trith]] i després [[Gerard de Strem]], però conquerida pels búlgars, el [[duc|ducat]] no va arribar mai a organitzar-se. Vers el [[1225]], estava altre cop en mans de Bulgària. El [[1263]], els romans la van ocupar altre cop i la van conservar fins a la conquesta búlgara el 1322. La van recuperar l'any següent, però la van donar a Bulgària el [[1344]] com a preu per l'ajut búlgar de [[Joan V Paleòleg]] en la [[Guerra civil]] romana.
 
El [[1369]] o el [[1364]], la ciutat és conquerida per les forces l'[[Imperi Otomà]] dirigides per Lala Shahin. Va agafar el nom de ''Filibe'' i va esdevenir, llavors, capital de l'eyalat de Rumèlia amb Lala Shahin com a primer beglergbegi. Després, fou cap d'un [[Wilaya|wilayat]] i d'una ''[[nahiye]]''. Sota els otomans, s'hi van establir tàrtars i turcs. La ciutat fou seu d'un [[metropolità]] [[Església Ortodoxa Grega|grec]].