Diferència entre revisions de la pàgina «Església Ortodoxa Romanesa»

m
Plantilla
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
m (Plantilla)
[[Fitxer:Tombofmartyrs.jpg|miniatura|Sepulcre cristià de [[Niculiţel]] on es troben localitzades les restes dels primers màrtirs cristians a la Dàcia]]
 
El [[376]] la regió fou conquerida pels [[huns]], que dominaren els [[ostrogot]]s, per la seva banda els [[visigot]]s es desplaçaren a les fronteres de l'Imperi Romà per poder entrar-hi com a poble federat. Els huns van mantenir el domini a la regió fins a la mort d'[[Àtila]] el [[453]]. Aleshores els [[gèpides]], dirigits per [[Ardaric]], van erigir el seu regne, que va subsistir fins al [[566]] quan fou destruït pels [[llombards]], que foren desplaçats pels à[[avar|var]]s (segona meitat del [[{{segle |VI]]|s}}). Aquests van dominar la regió durant uns 230 anys quan el regne fou destruït per [[Carlemany]] a finals del {{segle|VIII|s}} ([[791]]). Al mateix temps començaren a arribar els [[pobles eslaus|eslaus]] que s'establien pacíficament i foren considerats la classe baixa i servil de la societat. Se'ls permetia l'assentament al territori per produir productes agrícoles, però a poc a poc es van establir arreu i es van fusionar amb altres grups que havien quedat a la regió com celtes, guetes, dacis o romans. Destruït el regne à[[avar|var]], el seu lloc fou ocupat pels [[Hongria|hongaresos]], que al [[segle IX]] van entrar a Dàcia i només van trobar camperols eslaus organitzats per clans i sense poder central. Aquests eslaus eren els [[valac]]s o ''vlakhs'' (ells s'anomenaven ''rumunii'') i eren una barreja d'eslaus, celtes, guetes, dacis, romans i altres pobles que havien estat vivint a les muntanyes o a llocs allunyats però amb predomini dels eslaus. El [[segle X]] els valacs ja estaven sotmesos a Hongria.
 
El 976 el príncep búlgar David fou assassinat per un valac. L'Imperi Búlgar va caure en poder de [[Bizanci]] el [[1018]]. Els valacs en foren aliats de Bizanci i van servir al seu exèrcit però les incursions dels [[petxeneg]]s o ''patzinak'' (finalment establerts al nord-est de [[Bulgària]]) va provocar l'emigració de molts valacs i sobretot dels [[dacoromà|dacoromans]] del sud del Danubi al [[segle XI]]. Les guerres amb Hongria i les incursions dels [[uzes]], una tribu turca, vers el 1100, van ajudar a aquesta emigració; aquests emigrants es van dividir: uns cap a l'oest, on van originar les comunitats arumanes de [[Dalmàcia]] (morlacs o mavrovlakhs que vol dir valacs negres) i [[Regió d'Ístria|Ístria]] (istroromans); altres cap al sud, on van originar els arumans que viuen avui a [[Grècia]], Bulgària, [[República de Macedònia|Macedònia]] i [[Albània]], països on van originar les branques dels kutzovalacs (Grècia), dels walaohians i dels vlakhs (a Bulgària), dels txobans o farseroti (a Albània), dels meglenorumans a Macedònia. A [[Sèrbia]] els arumans van originar comunitats de cultura comuna conegudes avui pels noms de [[tsintsar]]s (''cincars'', també anomenats timok vlakh, torlacs, xopes o tribalis). Els que van emigrar al nord van originar el dacoromans (els romanesos actuals); els macedoromans (aromans de Romania) són probablement emigrants posteriors.
Certament és encara una incertesa la difusió real del cristianisme a aquesta part dels [[Balcans]], però hi ha evidències que a aquesta regió la religió cristiana era present, potser de forma feble i en un estat incipient, ja que l'antiga província romana de la Dàcia en aquell moment es trobava exposada a l'arribada contínua de pobles germànics o eslaus procedents d'altres parts del continent europeu. En tot cas, s'han trobat les restes d'una església primitiva a la regió del Baix Danubi, a [[Sucidava]]. Sembla que aquest temple va ser destruït pels huns i reconstruït per [[Justinià I]] en els primers anys del seu mandat com a [[emperador romà d'Orient]] ([[527]] – [[565]]), fet que demostra que va haver-hi una presència real i constant de comunitats cristianes en aquells temps.
 
Pel que fa a la província de la [[Scythia Minor]], que també forma part de l'actual Romania, va romandre sota control de l'Imperi Romà i com ja hem dit anteriorment a la seva capital (Tomis) es va crear un [[bisbat]]. Així podem trobar la presència de bisbes de la província de Tomis participant activament als nombrosos [[sínode]]s i [[concili]]s celebrats des de la segona meitat del {{segle|IV|s}} i del [[segle V]] i inclòs lluitant activament contra "l'heretgia arriana". Al llarg del [[{{segle |VI]]|s}} el bisbat de Tomis es va consolidar, rebent la consideració de [[província metropolitana]], el titular de la mateixa rebia la consideració de [[metropolità]], tenia sota el seu control a 14 bisbes sufragants (que corresponien a les principals poblacions de la província), responent i depenent directament del [[Patriarca de Constantinoble]]. Vinculat per la llengua a Roma i pel dogma a Constantinoble. S'ha de destacar que varen ser originaris de la regió [[Sant Joan Casiano]] (que fou fundador de diversos monestirs a Marsella) i [[Dionisi l'Exigu]].
 
La difusió del cristianisme per aquesta regió compresa entre el Danubi i la [[Mar Negra]] va ser molt diferent de la de la resta de la Dàcia, molt segurament perquè la mateixa va romandre sota control romà en el moment en què la religió cristiana va esdevenir religió de l'Imperi. Així trobem que s'han descobert unes 35 basíliques corresponents als segles IV i VI i que es troben localitzades als principals centres urbans de la província, com són Tomis (Constanţa), Callatis (actual [[Mangàlia]]), Tropaeum Traiani (Adamclisi), [[Hístria]] (Ístria), Axiopolis (Cernavoda), Troesmis (Iglitia), Dinogetica (Garvani), on s'han trobat nombrosos objectes amb inscripcions corresponents a aquesta època.
100.897

modificacions