Retòrica: diferència entre les revisions

La '''retòrica''' o '''eloqüència''' és «l'[[art]] de [[parla]]r bé», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la [[persuasió]], normalment mitjançant l'ús de la [[paraula]]. El mot en català prové del [[grec antic]] ῥητορικὴ τέχνη ''rhêtorikề [tékhnê]'', que significa [[tècnica]] i [[art]] [[oratòria|oratori]]. La retòrica, la [[dialèctica]] i la [[gramàtica]] constitueixen el [[trivi]], que forma amb el [[quadrivi]] les [[set arts liberals]] de la [[cultura]] [[Occident|occidental]]. A l'[[edat antiga]] i l'[[edat mitjana]], la retòrica estava enfocada en la persuasió en els contextos públics i polítics, així com a les assemblees i els tribunals. D'aquesta manera, es va desenvolupar en [[Societat oberta|societats obertes]] i [[democràtiques]], els drets d'[[Llibertat d'expressió |expressió]], de lliure reunió i els drets polítics d'una part de la població.

 

 

== Estructura d'un text retòric ==

 

L'obligatorietat d'anar a l'escola als països occidentals en règims de democràcia liberal així com la introducció de les classes de llengua i de literatura ha portat a una divulgació de l'estructura d'un text retòric. Qualsevol alumne que haja de passar un examen de llengua a segona ensenyança es veu obligat a fer ús d'una estructura retòrica per al seu text. Ultra les diferents denominacions de cada part del text, ací es presenta l'estructura clàssica. Així, en un text retòric, l'estructura es dividix en,

 

== Artificis retòrics ==

Els artificis retòrics són: la [[pregunta retòrica]]{{sfn|Harris|1990|p=491}}, la iteració o [[efecte per repetició]] {{sfn|Harris|1990|pp=491-492}}, la [[metàfora]], l'[[antítesi]], l'[[apel·lació a l'evidència]] i l'[[apel·lació a l'autoritat]].{{sfn|Harris|1990|p=492}}