Revolució de Vellut: diferència entre les revisions

 

== Els canvis polítics: el Partit Comunista perd l'hegemonia ==

No obstant l'inici de les reformes, el govern comunista va acabar col·lapsant el desembre del [[1989]] després de la [[vaga general]] del dia [[27 de desembre|27]] obligant a dimitir el president de la república [[Gustav Husak]] (home fort de la política txecoslovaca des del [[1968]] imposat per l'[[URSS]]), i tres dies després, el [[29 de desembre|29]], l'[[Assemblea Federal de Txecoslovàquia]], el parlament comunista, va escollir el dissident [[Vaclav Havel]] nou president per unanimitat. Immediatament es va formar un nou govern format per la coalició [[Fòrum Cívic]] (una aliança de diversos moviments antiautoritaris formada per intel·lectuals) i pel [[Partit Comunista de Txecoslovàquia|partit comunista]] txecoslovac, però aquest en minoria. El programa d'aquesta coalició era fer les reformes econòmiques liberals necessàries per establir una [[economia de mercat]], liberalitzar els preus, dissoldre els [[monopolis]] estatals, i obrir el seu mercat exterior. En resum, acabar amb el ferri [[intervencionisme]] estatal en l'economia i en la societat que dominava fins aquell moment i portar la democràcia.

 

 

== La desfederació de Txecoslovàquia ==

Els resultats del juny de [[1992]] ja feien preveure que els canvis no s'havien acabat. S'havien celebrat eleccions legislatives per elegir els membres de l'Assemblea Federal de Txecoslovàquia, del [[Consell Nacional Txec]] i del [[Consell Nacional Eslovac]]. A l'estat federat de [[Txèquia]] va guanyar el [[Partit Cívic Democràtic]] de [[Václav Klaus]] (escissió del Fòrum Cívic, que va ser derrotat), el qual es va convertir en el cap del govern txec. En canvi a l'estat federat d'[[Eslovàquia]] va guanyar el [[Moviment per una Eslovàquia Democràtica]] encapçalat per [[Vladimir Meciar]].