Diferència entre revisions de la pàgina «Rococó»

16 octets eliminats ,  fa 1 any
m
robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
{{Millorar referències|data=2019}}
[[Fitxer:Petit Trianon.JPG|thumb|dretaminiatura|El [[Petit Trianon]], ''apartament'' que [[Jeanne Antoinette Poisson|Madame de Pompadour]], amant de [[Lluís XV de França|Lluís XV]] i promotora del Rococó va fer construir per allunyar-se de l'ambient palatí de [[Palau de Versalles|Versalles]].]]
El '''Rococó''' és un [[moviment artístic]] nascut a [[França]], que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60. El rococó es defineix pel gust pels colors lluminosos, suaus i clars. Predominen les formes inspirades en la natura, en la [[mitologia]], en la bellesa dels cossos nus, en l'[[art oriental]], especialment en els temes galants i amorosos, amb petites cascades, ponts, salzes, templets i pagodes, i es van encarregar directament a la [[Xina]] vaixelles ornades amb gravats d'armes heràldiques.<ref> Schönberger, Arno (1963): ''El Rococó y su época'', Verdlag G., Munich y Salvat Editores, Barcelona, DL. 10.655, pàg. 85</ref> És un art bàsicament mundà, sense influències religioses, que tracta temes de la vida diària i de les relacions humanes. És un estil que busca reflectir el que és agradable, refinat, exòtic i sensual.
 
== Història ==
[[Fitxer:Fragonard,_The_Swing.jpg|thumbminiatura|esquerra|''[[El gronxador (Fragonard)|El gronxador]]'', obra mestra de [[Jean-Honoré Fragonard|Fragonard]], on es recull l'esperit refinat, exòtic i sensual propi del Rococó.]]
El seu precedent se situa als inicis del [[segle XVIII]], coincidint amb la regència de [[Felip d'Orleans (II duc d'Orleans)|Felip d'Orleans]], quan varen començar els tímids canvis que anunciaven el final de l'estil tardo [[barroc]] i la seva evolució cap a l'expressió d'un gust més contemporani, independent i hedonista, contraposat a l'art oficial, inflexible i ostentós del regnat de [[Lluís XIV]].<ref>Schönberger, Arno: pàg. 53 </ref>
La transició del Rococó, també conegut com l''''[[estil Lluís XV]]''', a noves formes i expressions artístiques, va començar cap al 1760. Les excavacions entre [[1738]] i [[1748]] de [[Pompeia]] i [[Herculà]], i la seva divulgació, varen despertar una veritable fascinació pel ''"gust a la grega"'', embrió del que, un cop consolidat, coneixeríem com a [[Neoclàssic]], i que coincideix amb el regnat de [[Lluís XVI]].
 
=== Del barroc al rococó ===
[[Fitxer:Ottobeuren-basilika flickr-2.jpg|thumb|dreta|230pxminiatura|La basílica d'Ottobeuren ([[Baviera]]): els espais arquitectònics conflueixen i es dispersen, com si prenguessin vida.]]
 
Durant el regnat de Lluís XV la vida de la cort s'allunya del [[palau de Versalles]], portant el canvi artístic del palau reial, i permeten la seva difusió a tota l'alta societat francesa.
 
=== Pintura ===
[[Fitxer:Antoine_Watteau_035.jpg|thumb|dreta|230pxminiatura|''Peregrinació a Cythera'' de [[Antoine Watteau|Jean-Antoine Watteau]] (1721, [[Museu del Louvre|Louvre]]).]]
 
Malgrat que el rococó deu el seu origen purament a les arts decoratives, l'estil mostrà la seva influència també en la pintura, arribant a la seva màxima esplendor en la dècada de [[1730]]. Els pintors varen fer servir colors clars i delicats i les formes curvilínies decoren les teles amb querubins i mites d'amor. Els seus paisatges amb festes galants i pastorals sovint recollien dinars sobre l'herba de personatges aristocràtics i aventures amoroses i cortesanes. Es van recuperar personatges mitològics, que es barregen en les escenes, dotant-les de sensualitat, alegria i frescor.
 
=== Escultura ===
[[Fitxer:Louvre amour arc mr1761.jpg|thumb|dretaminiatura|''Cupido'', per Edmé Bouchardon (1750).]]
 
L'escultura és una altra àrea en la qual els artistes rococó intervingueren.
 
=== Orfebreria ===
[[Fitxer:St. Johann Nepomuk.jpg|thumbminiatura|Església de Sant Joan Nepomucè a [[Munic]] per E.Q. Asam.]]
Va ser França la que va assumir el lideratge en qüestió de joies, al [[segle XVIII]] es van anar adaptant als nous estils molt més delicats amb grans calats i fantasies, progressivament va anar desapareixent l'esmaltatge del revers de les joies típic de l'[[orfebreria]] barroca, passant a una llibertat reproduint petxines, flors i volutes a tota classe de joies i amb formes completament asimètriques. S'escollien els metalls d'acord amb les pedres, és a dir l'[[plata|argent]] per als [[diamant]]s i l'[[or]] per a les [[gemma|pedres de color]]. Un dels dissenyadors parisencs més importants va ser Augueste Duflos, entre els italians hi ha Carlo Ciampoli i Girolamo Venturi. On es va allargar més aquest estil aplicat a la joieria va ser a la península Ibèrica, que va continuar sent molt popular fins aproximadament l'any [[1765]].<ref>DD.AA.,(1989), ''Orfebreria del Siglo XVIII'',Barcelona, Editorial Planeta-Agostini,{{ISBN|84-395-1227-9}}</ref>
== El rococó a Alemanya ==
 
=== Talla en fusta ===
[[Fitxer:La Oración en el Huerto (Francisco Salzillo).JPG|thumb|dretaminiatura|Detall del "passo"" ''La Oración en el Huerto'' de [[Francisco Salzillo|Salzillo]].]]
En aquest segle una gran etapa d'abundància econòmica comença per [[Múrcia]], la catedral, el palau arquebisbal i el bisbe Belluga amb la fundació de nous pobles, el gran comerç amb Itàlia i el patronatge de [[comte de Floridablanca|Floridablanca]] des de [[Madrid]] i van fer que hi hagués grans encàrrecs artístics. El murcià [[Francisco Salzillo]] amb grans talles com la de ''Sant Jeroni'' i la ''Verge de la Llet'' per la catedral i la creació de "passos" per les processons és on Salzillo dóna curs en aquestes composicions a la tendència del rococó;<ref>''Historia Universal del Arte, Barroco y Rococó'', pàg. 214-217 </ref> també pot incloure's a [[Francisco Hurtado Izquierdo]], a qui hem vist també com a arquitecte del xorigueresc.
 
== El rococó i l'Església Catòlica ==
[[Fitxer:Mg-k Basilica Superga2.jpg|miniatura|esquerra|La Basílica de Superga ]]
[[Fitxer:Hegenauer Altarmodell.jpg|thumbminiatura|Altar rococó a Alemanya ]]
[[Fitxer:Steinhausen_Kapitell-1.jpg|miniatura|esquerra|230px|Capitell rococó a Steinhausen ]]
Una visió crítica del rococó, en el context eclesiàstic, fou sostinguda a l’''Enciclopèdia catòlica''. Per l'església, l'estil rococó es podia assimilar a la [[música profana]], contraposada amb la [[música sacra]]. La manca de simplicitat, l'exterioritat i la frivolitat tenien un efecte que distreu del recolliment i de la pregària. La seva feblesa i subtilesa no s'adiu amb la casa de Déu. Amb tot, llevat de la seva exterioritat més explícita va poder ser acceptat en la seva transformació en quelcom en consonància amb un ambient dedicat al culte.
 
2.050.207

modificacions