Rotogravat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 2:
El '''rotogravatge''' o la '''rotogravadura''' és una tècnica d’[[impressió]]<ref>{{GEC|0140193|rotogravat}}</ref> en la qual les imatges són transferides al [[paper]] a partir d’una superfície la qual les seves depressions contenen [[tinta]]. A diferència del [[gravat]] tipogràfic, en el qual la impressió es realitza a partir d’una superfície plana les quals les seves línies entintades estan en relleu.
Aquest sistema d’impressió té aplicacions específiques, i ha perdut terreny en algunes àrees d’aplicació a mans de l’[[òfset]] i de la [[flexografia]]. Utilitzat habitualment en la impressió de qualitat d’embalatge flexible ( com per exemple en bosses de patates i embolcalls de llaminadures) i d’edició ( llibres i revistes de gran tirada ), té com a particularitat que la forma impressora és una forma en baix relleu.
[[FileFitxer:Rotogravure PrintUnit.svg|thumbminiatura|Diagrama de procés de rotogravat]]
== Procés==
La forma impressora típica del rotogravat és el cilindre d’impressió, que consta bàsicament d’un cilindre de ferro, una capa de coure (sobre la qual es gravarà el motiu a ser imprès), i una capa de crom que permet una millor resistència o duresa durant el procés d’impressió, perquè la capa de coure és molt fràgil i es trencaria amb gran facilitat durant el procés. El procés de gravat es pot fer per mètodes químics o per mètodes mecànics. Per això, un sistema de gravació és dirigit des d’un ordinador que s’encarrega de gravar la figura que es transferirà posteriorment a l’imprès mitjançant repetits cops. Cada cilindre té diferències en el seu gravat que depenen del color i de la imatge que ha de transferir. Aquestes diferències es veuen reflectides per la lineatura, l’angle de gravat de la trama i el percentatge de punts. La premsa rotativa imprimeix directament a partir d’un cilindre de coure tractat amb àcid i que s’utilitza una tinta a l’aigua d'assecament ràpid. A mesura que gira el cilindre passa a través d’un bany de tinta i és raspat posteriorment per un ressort d’acer anomenat racleta, deixant d’aquesta manera la tinta només en els pous de l’àrea amb imatges. D’aquesta manera la tinta és absorbida per la superfície del paper quan entra en contacte amb la placa.<ref name="Lilien">{{cite book| last=Lilien| first=Otto M| title='History of Industrial Gravure Printing up to 1920'| publisher=Lund Humphries London| date=1972}}</ref>