Salt d'esquí: diferència entre les revisions

 

== Història ==

Els salts d'esquí es van originar, com gairebé tots els esports d'hivern, en els països nòrdics d'Europa. En l'actualitat els països com [[Noruega]], [[Finlàndia]], [[Suïssa]] o [[Alemanya]] competeixen per l'hegemonia amb els esquiadors procedents del [[Japó]], encara que també països com els [[Estats Units]], [[Eslovènia]] o [[Àustria]] disposen d'un gran nivell. La tecnologia té un paper cada vegada més important, i en l'actualitat els esquiadors es sotmeten a nombroses proves en túnels de vent per trobar la posició ideal que els permeti aterrar més lluny. Així mateix l'equipament està orientat a oferir la mínima resistència a l'aire.

Com esport olímpic va fer la seva aparició ja en la primera edició dels jocs d'hivern, els [[Jocs Olímpics de Chamonix 1924]], on es competia sobre un trampolí de 80 metres. El 1972 la federació internacional va establir com a oficials les actuals proves de [[K-90]] i de [[K-120]]. La prova per equips és més recent i ressorgeix als [[Jocs Olímpics de Calgary 1988]], on va guanyar l'or l'equip de Finlàndia.

 

En aquestes proves cada participant ha de fer dos salts, sumant-se la puntuació aconseguida en els dos i guanya el que suma més punts.

 

-Salts des del trampolí de 120 metres per equips, en aquest cas es tracta d'equips formats per quatre saltadors, cadascun dels quals ha de fer dos salts. Al final se sumen les puntuacions aconseguides per tots ells en els vuit salts i guanya l'equip que sumi més punts.

 

== Avaluació d'una competició ==

El resultat final d'una prova de salts s'obté de l'avaluació de les dues mànegues de la competició (primera i segona).