Santa Maria de la Vega de Tarassona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m �[B�[B�[B|thumb|150px -> |miniatura
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 24:
La comentada disposició del temple i els llunyans termes de l'àmbit semblen engrandir les seves dimensions de per si força vastes i els seus 230 peus de longitud, oferint una rica varietat de perspectives, espaioses i alegres, severes i imponents. Vers l'any [[1552]], amb motiu de reparar-se la capella major, revestí l'església del color actual, de fosc color, menys bell sempre que el natural de la pedra, s'harmonitza, tanmateix, amb els domassos de vellut vermell que decoren l'absis profund. Bellament destacaria a sobre un retaule de cresteria, però, per desgràcia, el de [[Tarassona]], obra d'un fra [[Diego de Yepes]], declinant del plateresc al barroc, no passa certament de regular.
 
[[Fitxer:WLM14ES - catedral de tarazona 00005 - .jpg|thumbminiatura|Gelosies del claustre]]
Més afortunat el cor, situat en el centre de la nau principal, encara assolí qui llaurés amb una delicadesa gòtiva mènsules, guardapols i cornisa; qui brodà els respatllers dels seients superiors amb delicats i purs arabescs; qui coronà amb filigranats pinacles la cadira episcopal i les dues immediates. Encara no se sap si qualificar aquesta catedral de més interessant en els seus detalls que magnífica en el seu conjunt; perquè a penes hi ha una de les seves moltes capelles que no amagui retaules gòtics, sepulcres, i que testimoniï la pietat i llustre de la noblesa de Tarassona i l'opulència de les dignitats de l'església. El que no s'ha de passar en silenci és el seu quadrat i espaiós claustre construït a principis del segle XVI; és un monument que participa de municipal i eclesiàstic; perquè si arreu es veu en el reproduït blasó del bisbe [[Guillem Ramon de Montcada]] que l'aixecà de les ruïnes en què des de segle i mig jeia, mans dels naturals l'edificaren, i tots els veïns concorregueren pel seu torn a l'obra, per tal de trobar en el sol descobert o a l'ombra de les voltes una tranquil·la sepultura.