Sarajevo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 29:
 
== Història ==
[[Fitxer:Sarajevo_-_Campanar_i_minaret.JPG|thumbminiatura|Un [[campanar]] [[catòlic]] (o torre de rellotge d'origen turc) i un [[minaret]] [[musulmà]], dues religions i cultures que conviuen a Sarajevo]]
Els arqueòlegs estan d'acord a dir que l'indret de Sarajevo era ocupat per l'ésser humà des del [[neolític]], com ho testimonien els atuells [[Butmir]] trobats en el moment de la construcció d'una escola el [[1893]].
 
Línia 37:
 
En el transcurs de l'[[edat mitjana]], Sarajevo forma part de la província bosniana de [[Vrhbosna]] (Cresta de Bòsnia), situada prop del centre tradicional del regne. S'esmenta el nom per primer cop el 1415 (quan s'esmenta l'enterrament del voivoda local Pavle Redenovic), tot i que una ciutat dita ''Vrhbosna'' existia ja abans; la localització exacta de Sarajevo en aquesta època és objecte de debats. Diversos documents fan constar una ciutat anomenada ''Tornik'' a la regió. Tanmateix, Tornik o Trgoviste sembla no ser més que un petit mercat veí d'un petit poble poc important per als mercaders ragusans. La ciutat mateix hauria estat fundada el 1429 i anomenada ''Bosna Saray'' ('Palau de Bòsnia')
[[Fitxer:Sarajevo_-_Catedral_catòlica.jpg|thumbminiatura|La catedral catòlica]].
 
Els otomans van ocupar la fortalesa d'Hodidjed en una data incerta (entre 1416 i 1428); aquesta fortalesa dominava la vall del Miljacka a dues hores de camí de Vrhbosna. El 1434 o 1435, els otomans van tornar a la fortalesa i s'hi van establir. Vers el 1438, s'hi va establir un governador que havia de controlar els petits dinastes locals -i en destaca la dinastia Pavlovic-, els quals pagaven tribut. La data de [[1461]] és generalment admesa com a any de creació de la ciutat, quan el primer governador otomà de Bòsnia, [[Isa-Beg Isakovic]], va transformar un grup de pobles en ciutat i en capital d'estat, construint sobretot un mercat cobert, una mesquita, un bany públic, un hotel, i engrandint el palau destinat ara al soldà (''Saray'') que va donar a la ciutat el seu nom actual. La mesquita es va dir ''Carova Damija'' ('la mesquita del tsar') en honor del sultà [[Mehmed II]]. Gràcies a aquests edificis, Sarajevo va ser ràpidament la major ciutat de la regió. El 1463, els otomans van conquerir tota Bòsnia i van executar al darrer sobirà, Stjepan Tomasevic. El governador otomà es va establir llavors a Vrhbosna (que va conservar el nom fins als inicis del segle XVI, que apareix a les fonts sota diverses variacions), embrió de Sarajevo.
Línia 56:
 
=== Primera Guerra mundial ===
[[Fitxer:Postcard for the assassination of Archduke Franz Ferdinand in Sarajevo.jpg|thumbminiatura|Moments abans de l'assassinat de Francesc Ferran d'Àustria]]
En l'esdeveniment que provocava la [[Primera guerra mundial|Primera Guerra mundial]], l'arxiduc [[Francesc Ferran d'Àustria]] i la seva muller [[Sofia Chotek von Chotkowa, arxiduquessa d'Àustria|Sofia Chotek von Chotkowa]] eren assassinats a Sarajevo el [[28 de juny]] de [[1914]] pel nacionalista [[Sèrbia|serbi]] [[Gavrilo Princip]]. La violència contra els serbis empitjorava per tota la ciutat, encara que els líders religiosos bosnians instaven a la moderació i fins i tot personalment donaven refugi a algunes famílies sèrbies.
 
Línia 76:
 
Els tres anys que van seguir van fer de Sarajevo el centre del més llarg setge de la història militar moderna.
[[Fitxer:Sarajevo_-_Cementiri_musulmà.JPG|thumbminiatura|Cementiri musulmà]]
El [[6 d'abril]] de [[1992]], Sarajevo va ser envoltada per les forces sèrbies. La guerra va durar fins a l'octubre del [[1995]]. De mitjana, 329 obusos van caure sobre la ciutat cada dia, amb un rècord de 3.777 el [[22 de juliol]] de [[1993]]. La ciutat va ser privada d'electricitat, de calefacció, d'aigua i de medicaments. A conseqüència del setge, la població va baixar sensiblement.
 
Línia 88:
 
== Transports ==
[[Fitxer:Sarajevo tram ruins.jpg|thumbminiatura|Tramvia donat per la UE davant d'un edifici cremat]]
S'utilitza àmpliament els transports en comú. Els principals mitjans de transport són el tramvia, el troleibús i els autobusos. Les primeres línies de tramvia a Europa van ser construïdes a Sarajevo l'any [[1885]] pel govern d'[[Àustria-Hongria]]. Actualment, la xarxa de tramvia s'estén sobre 16 quilòmetres de longitud.
 
Línia 100:
 
== Cultura ==
[[Fitxer:Tsars Mosque.jpg|thumbminiatura|Mesquita de Careva]]
Sarajevo ha estat casa de moltes ètnies i religions diferents durant els segles, donant una gamma de cultures diverses a la ciutat. [[Bòsnia|Bosnians]] [[musulmà|musulmans]], [[Sèrbia|serbis]] [[ortodox|ortodoxos]], [[Croàcia|croats]] [[catòlic]]s, [[jueu]]s i [[eslovènia|eslovens]], tots compartien la ciutat mentre mantenien identitats distintives.
 
Línia 112:
 
Altres centres culturals que ofereix:
[[Fitxer:Sarajevo, knihovna.jpg|thumbminiatura|Biblioteca de la ciutat de Sarajevo]]
* el [[Teatre Nacional de Sarajevo]], el teatre professional més antic de Bòsnia i Hercegovina, establert el 1921,<ref name="culture">{{ref-web|url=https://web.archive.org/web/20150924094413/http://www.sarajevo.ba/en/stream.php?kat=138/|consulta=16 juliol 2017|títol=Sarajevo National Theater|obra=Culture|editor=City of Sarajevo}}</ref>
* el [[Teatre de Joventut de Sarajevo]],