Shuar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - una faja de + una faixa de |
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
||
Línia 103:
Els shuar porten perforat el lòbul de l'orella i en ell introdueixen un canonet de [[bambú]] d'uns deu a quinze centímetres de llarg. Les dones solen incrementar la seva ornamentació travessant-se els llavis, es pinten el cos de vermell i negra. [[Fitxer:Vendedora de artesanias de la isla de Los Uros.jpg|miniatura|Venedora murata]]La vestimenta masculina es redueix a l'''itipi''; fandilleta amb franges vermelles i negres, que se cenyeix a la cintura amb una faixa de cotó o de cabells humans; una cinta (''tonor''), amb què se subjecten el cabell, i alguns collars i braçalets. La dona, per contra, vesteix una espècie de túnica de cotó, semblant al ''tipoy'' de les guaranís.
Ja s'ha dit que els shuars són caçadors. A l'albada, quan en la tribu se sent sonar l'''erke'', els homes recullen les llances, esmolen les puntes de tíbies de cérvol i s'allunyen del tapirí. Potser cacen algun ''aguará guazu'' (espècie de gos salvatge que fa estremir la selva amb els seus udols), ''aguatíes'' o ''pacas'' (espècie de [[llebres]]), ''parauacúes'' (micos de bona carn) o altres animalots. Però no cacen cérvols, ja que és tabú (''hapa''), és a dir, prohibició religiosa.[[Fitxer:MujerShuar.jpg|
Quan arriba la lluna plena (''Yací Guazú''), el candidat truca a la porta del tapirí i allà, davant la família de l'elegida, posa una mà sobre l'espatlla dreta d'aquesta i, sense raons òbvies, se l'emporta de la mà.
Línia 149:
Un exemple de tensió amb l’Estat és que aquests últims anys s'està duent a terme una revolta indígena entre els shuar i el Govern de l'Equador. El conflicte esdevé a Carlos-Panantza -a la província amazònica de Morona Santiago- i Mirador -en la província veïna de Zamora Chinchipe-. Allà s'hi volen dur a terme dos dels projectes miners més ambiciosos del govern i els únics previstos perquè es desenvolupin a cel obert. Tots dos estan concessionats a les companyies xineses i filials Explorcobres S.A. (EXSA) i Ecuacorriente S.A. (ECSA) respectivament.<ref>{{Ref-publicació|article=Declaración conjunta de Conaie y Confeniae ante los últimos sucesos en Nankints, Morona Santiago - CONAIE|publicació=CONAIE|llengua=es-ES|url=https://conaie.org/2016/12/14/declaracion-conjunta-de-conaie-y-confeniae-ante-los-ultimos-sucesos-en-nankints-morona-santiago/|data=2016-12-14}}</ref>
El poble ha intentat pactar amb l'Estat, però la resposta del govern de Rafael Correa no ha estat una altra que el desplegament de policies i militars per fer-los fora, mitjançant la violència. Aquests actes es tradueixen en: desenes de bombes incendiàries de fabricació industrial col·locades per l'exèrcit en cases i finques de la comunitat Tsuntsuim, trenta-cinc famílies i cent cinquanta persones desplaçades a la comunitat Tink o que més de quinze centres shuar pateixen impactes directes de les més de 41.700 hectàrees que abasta el projecte miner San Carlos-Panantza, entre d'altres.<ref>{{Ref-publicació|article=Realidades que el gobierno de Rafael Correa intenta ocultar en conflicto Nankints - CONAIE|publicació=CONAIE|llengua=es-ES|url=https://conaie.org/2017/03/01/realidades-que-gobierno-de-correa-intenta-ocultar-caso-nankints/|data=2017-03-01}}</ref>[[
== La reducció de caps ''(tzantza)'' ==
Línia 157:
El costum entre els shuar era que un guerrer que havia capturat un cap havia de celebrar-ho amb una festa. Aquesta festa li proporcionava al guerrer honor, fama, riquesa material, noves victòries sobre l'enemic i una vida llarga.
Tan aviat com un guerrer shuar havia matat al seu enemic, li feia un tall, el més a prop del tronc, perquè es quedés amb el cap. Aquest que ho havia fet s'anomenava "el señor de la cabeza", ''muka héindinyu.''[[Fitxer:Shrunken head.jpg|
La reducció es feia mitjançant sorra del riu escalfant-la a una olla. Quan aquesta estava preparada, s'abocava dins el cap fins que estava omplert per la meitat El cap es mantenia amb moviment de manera que la sorra actués uniformement sobre totes les seves parts. L'objectiu d'aquest procediment era el de remoure la carn que encara estava adherida a la pell, per tal de fer el cuir més prim i per reduir del tot el trofeu. Aquest s'aconseguia repetint moltes vegades aquest procés de la sorra calenta. Cada vegada que es treia la sorra, amb l'ajuda d'un ganivet, es treia les parts cremades.
| |||