Silva (poesia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|250px -> |miniatura
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 1:
[[ImatgeFitxer:Las Soledades (Góngora).jpg|miniatura|Pàgina inicial de ''Las Soledades'' (l. I, pág. 193) en el Manuscrito Chacón, poema compost en silves.]]
 
La '''silva''' és una estrofa composta per versos [[hendecasíl·lab]]s (11 síl·labes) i [[heptasíl·lab]]s (7 síl·labes), de rima irregular. L'àmplia llibertat poètica que això suposa converteix a aquesta composició en la més moderna de la [[Mètrica (poesia)|mètrica]] clàssica espanyola, per la seva implícita tendència antiestrófica, i com tal constitueix una forma de transició cap al vers lliure modern. Va començar a conrear-se al segle XVI per influència italiana. [[Garcilaso de la Vega]] va publicar les seves famoses èglogues en silves. A partir de llavors, serà molt emprada per altres autors, com els barrocs [[Francisco de Rioja]] i [[Luis de Góngora]] a ''Soledades'', i des de llavors es va establir fermament en la mètrica espanyola.