Treball excedent: diferència entre les revisions

   {{Citació|Només després que els homes s'hagin elevat per damunt del rang d'animals, quan per tant el seu treball s'ha socialitzat fins a un cert punt, es produeix un estat de coses en què l'excedent de treball es converteix en una condició d'existència per a l'altre. A l'inici de la civilització, la productivitat que adquireix el treball és petita, però també ho són els desitjos que es desenvolupen amb i per satisfer-los. A més, en aquest període primerenc, la part de la societat que viu del treball dels altres és petita, comparada amb la massa de productors directes. Juntament amb el progrés de la productivitat de la mà d’obra, aquesta petita part de la societat augmenta absolutament i relativament, a més, el capital amb les seves relacions d’acompanyament prové d’un nivell econòmic que és producte, en un llarg temps, d'un procés de desenvolupament. La productivitat del treball que serveix de base i punt de partida és un regal, no de la naturalesa, sinó d’una història que abasta milers de segles| <ref> Karl Marx, ''Capital, Volum I'', Penguin 1976, p. 647.</ref>}} }}