Terra del Foc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|right|250px -> |miniatura
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 1:
{{indret}}
[[Fitxer:Terra_del_Foc_-_Far_de_la_fi_del_món.jpg|thumbnail|300px|rightminiatura|[[Far]] de la fi del món o [[Far Les Éclaireurs|''Les Éclaireurs'']], a l'arxipèlag de la Terra del Foc]]
[[Fitxer:Cities of Tierra del Fuego.png|miniatura|Mapa de l'arxipèlag]]
La '''Terra del Foc''' (en [[castellà|espanyol]] ''Tierra del Fuego'') és un arxipèlag de l'extrem sud d'[[Amèrica]], continent del qual està separada per l'[[estret de Magallanes]]. L'arxipèlag està compost per una illa principal, anomenada l''''illa Gran''' (en [[castellà|espanyol]] ''Isla Grande de Tierra del Fuego''); i un bon nombre d'illes menors. L'illa Gran, que ocupa 48.100 km² d'un total de 73.753 km² de tot l'arxipèlag, té l'extrem nord situat aproximadament al paral·lel 52º sud. Les seves costes tenen frontera al sud amb el [[canal de Beagle]], a l'est amb l'[[oceà Atlàntic]] i a l'oest amb el [[Pacífic]]. Aquesta illa gegantina, la [[llista d'illes per àrea|29a més gran del món]], és compartida per [[Xile]] i l'[[Argentina]], als quals estats correspon la part occidental i l'oriental, respectivament.
Línia 10:
== Pobles originaris ==
Quant a la població aborigen, l'arxipèlag de la Terra del Foc és habitat per l'[[Homo sapiens sapiens]] des de fa uns 10.000 anys. El primer poblament fou obra de [[paleoamericans]], els quals haurien estat els antecessors dels ''[[yagans]]'' o ''yámana'', els ''[[haush]]'' o ''mánekenk'' i, potser parcialment, dels ''[[alacalufs]]'' o ''kawésqar''. Els yagans habitaven principalment la regió oriental; els alcalufs, les abruptes costes occidentals. Al [[segle XIV]], una ètnia del conjunt [[amerindi]], del subconjunt [[pàmpid]] i del llinatge dels [[patagons]], coneguts com a ''[[ona (poble amerindi)|ones]]'' o ''selknam'', va ingressar a la Terra del Foc. Aquesta nova població s'ha instal·lat principalment a la regió estèpica (aproximadament la meitat nord de l'arxipèlag); del conjunt ona un llinatge va accedir a l'extrem sud-est del territori, on es va barrejar amb els yagans i va originar, així, l'ètnia mánekenk, coneguda vulgarment com a "haush".
[[Fitxer:Illa de Xàtiva.jpg|thumbminiatura|Mapa de Diego Ramírez de Arellano amb l'Illa de Xàtiva i part de la [[Patagònia]]]]
La majoria de la població aborigen va morir a la fi del [[segle XIX]] i inici del [[segle XX]], víctima d'epidèmies portades per immigrants europeus, i per l'acció deliberada dels colons [[Patagònia|patagònics]], essent-ne els [[Croàcia|croats]] arribats a aquestes zonas els principals protagonistes. En l'actualitat, tota la població amb algun llinatge aborigen de l'arxipèlag es troba en mestissatge amb llinatges europeus o [[caucàsic]]s i forma part de la població criolla.