Trénor: diferència entre les revisions

La seva residència a [[València]] es trobava en el palau anomenat avui dels Barons d'Alaquàs, en el número 9 del carrer Trinquet de Cavallers, la propietat del qual van adquirir mitjançant subhasta en [[1845]]. En l'actualitat és la seu de la societat [[Lo Rat Penat]]. Amb el transcurs dels anys, els Trénor van acumular importants propietats. En [[1838]] Thomas Trenor Keating va adquirir el Monestir de [[Sant Jeroni de Cotalba]] després de la seva [[Desamortització]], la finca del qual va dedicar a l'explotació i comercialització agrícola. Encara avui és propietat de la família i està declarat Bé d'Interès Cultural per la [[Generalitat Valenciana]]. En l'últim terç del [[segle XIX]] van adquirir el bosc de la Vallesa, a [[Paterna]], que va rebre la visita d'[[Alfons XIII]] en [[1923]]. En l'actualitat, la muntanya de [[la Vallesa]], encara propietat de la família, constitueix una important àrea forestal de gran valor ecològic dins de l'àrea metropolitana de [[València]]. També era de la seva propietat l'[[Hort de Trénor]] a [[Torrent (València)|Torrent]], el [[Palau dels Pardo de Donlebún]] a Figueres, [[Castropol]], [[Astúries]] i el [[Palau dels Comtes de Cervelló|palau de Cervelló]], a [[Anna]], entre altres.

 

La societat familiar va continuar la seva activitat al llarg de tot el [[segle XIX]] i primer terç del [[segle XX]]. Als negocis habituals se'n van sumar uns altres, com la Refineria Colonial de [[Badalona]], dedicada a la fabricació de terrossos de sucre, i la fàbrica d'àcid sulfúric i adobs del Grau, pionera a [[Espanya]] en la tècnica de solubilitzar els fosfats mitjançant aquest àcid. En aquests anys van entrar en la societat alguns dels seus néts, entre els quals va destacar [[Tomás Trénor Palavicino]], [[Marquesat del Túria|I Marquès del Túria]], títol que li va ser concedit per [[Alfons XIII]] per la promoció de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]].