Tundra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -numerós +nombrós
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 1:
[[Fitxer:Fjällväxter - Norwegian hills near Sweden.jpg|miniatura|esquerra|Tundra arbustiva al nord de Noruega.]]
[[Fitxer:Bolshezemelskaja tundra 1.JPG|thumbminiatura|Tundra a [[Vorkuta]], al nord de [[Rússia]]]]
{{Biomes}}
La '''tundra''' (del [[rus]] тундра, ''tundra'') és un [[bioma]] terrestre caracteritzat per les baixes temperatures que només permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva.
Línia 30:
Aquest tipus de vegetació correspon a un clima amb temperatures mitjanes mensuals sempre per sota dels 12 °C que no permeten que creixi cap tipus d'arbre amb dimensions de [[port arbori]], encara que hi hagi arbres com salzes ( per exemple ''Salix polaris'') i [[pollancre]]s de creixement arbustiu i de molt lenta taxa de creixement.
 
[[Fitxer:Klimagürtel-der-erde-tundra.png|thumbminiatura|esquerra|Clima de la tundra al món]]
La raó per la qual no creixen arbres a la tundra no és per l'extrem fred de l'hivern (hi ha zones de tundra per exemple a [[Islàndia]] on el gener és menys fred que a [[Nova York]]) sinó que l'estiu és massa curt i fred (hi pot haver glaçades a ple estiu) per permetre el creixement i la reproducció de les coníferes. En general es necessiten quatre mesos amb temperatures mitjanes màximes per sobre dels 10 °C perquè els arbres es puguin desenvolupar.
 
Línia 104:
En moltes zones continentals el subsòl de la tundra està permanentment glaçat (''[[permagel]]'' o [[permagel]]) només a l'estiu es desglacen uns decímetres (entre 30cm i un metre desglaçat prop de [[Tiksi]] a Sibèria) on poden créixer i arrelar les plantes. Dins del permagel s'ha trobat vida en forma de bacteris resistents ([[extremòfil]]s) que viuen i es reprodueixen en una terra glaçada al voltant de -10&nbsp;°C<ref>Extremophilles (2000)4:165-173 Tatiana Vishnivetskaya et al. </ref> Aquest sòl glaçat i fos a l'estiu també és un obstacle per a la construcció d'habitatges. A més el sòl de la tundra és pobre en [[nitrogen]] imprescindible per les plantes,
 
[[Fitxer:Tundra en pendent Barents.JPG|thumbminiatura|Tundra en pendent a [[Barentsburg]], Svalbard]]
A l'arxipèlag [[Svalbard]] hi ha permagel per tot arreu excepte sota les grans [[glacera|glaceres]] que aïllen del fred i eviten que el sòl es congeli.<ref>http://www.npolar.no/en/the-arctic/environment-and-climate/#sthash.A8vTur0m.dpuf</ref>
 
Línia 120:
 
== Vegetació ==
[[Fitxer:Tundra amb bolet.JPG|thumbminiatura|A la tundra,en aquest cas a [[Svalbard]], també hi ha bolets]]
Les condicions de baixa productivitat biològica afavoreixen les mides menudes en les plantes llenyoses i les plantes herbàcies que ràpidament arriben al moment reproductiu. Les plantes de la tundra presenten trets de [[xeromorfisme]] com les plantes de llocs secs, malgrat estar en terrenys molt humits (baixíssima [[evapotranspiració]] i precipitació aquosa sumada a la de la neu fonent-se), sembla que aquest xeromorfisme està associat amb la fam de nitrogen. Hi abunden també les plantes en coixinet que és una adapatació tant al fred com al vent, en són exemples les espècies de [[Novosieversia glacialis]] i [[Saxifraga cespitosa]]. En climes freds com el de la tundra la majoria de les espècies es reprodueixen vegetativament i moltes plantes formen els capolls florals i les gemmes d'un any per l'altre guardant-les sota la neu i florint amb el desgel el més ràpid possible. En la reproducció sexual la pol·linització entomòfila pot ser difícil, les llavors que es formen són xiques i dispersades pel vent.
 
Línia 129:
 
== Els humans a la tundra ==
[[Fitxer:Tundra coastal vegetation Alaska.jpg|thumbminiatura|Tundra a Alaska]]
La majoria dels habitants de la tundra pertanyen a pobles indígenes. El grup més nombrós el constitueixen els [[inuit]] o esquimals (uns 90.000) que viuen a Grenlàndia, Alaska i nord del Canadà. Els [[samis|Sami]] o lapons (uns 130.000) viuen a la tundra del nord de Noruega, Suècia, Finlàndia i la [[península de Kola]] a Rússia. A la tundra de Rússia i [[Sibèria]] hi habiten els pobles [[Nenets]] o samoiedes (uns 30.000) [[Txuktxi]] (uns 10.000) i [[Koriak]]s (uns 10.000). Els pobles autòctons tenen una [[Dieta dels pobles de la tundra|dieta especial]]. A [[Svalbard]] hi ha uns 2.500 habitants principalment noruecs i russos (aquesta illa estava deshabitada quan va ser descoberta pels europeus). A les ciutats més septentrionals de Rússia com [[Dikson]] o [[Norilsk]] (aquesta amb més de 100.000 habitants i situada en la tundra boscosa) hi viuen principalment pobles d'ètnia russa i eslava. Una altra població no indígena es troba en diverses bases militars situades a la tundra com [[Thule]] (Grenlàndia) o [[Eureka (base)|Eureka]] i [[Alert]] (nord del Canadà).