Universitat de Valladolid: diferència entre les revisions

La '''Universidad de Valladolid''' es crea, segons investigacions recents,<ref>[http://www.uva.es/cocoon_uva/impe/uva/contenido?pag=/contenidos/otros/conoceLaUVA/Enlace_cumplimos800/Historia&idMenuIzq=52470&tamLetra=&idMenus= Historia Universidad de Valladolid]</ref> per intervenció reial i municipal, com consta als documents de donació de rentes al nou Estudi, els reis castellans serien els seus creadors i el consell val·lisoletà actuaria com intermediari de la fundació. Una altra hipòtesi és que el resultat del trasllat de l'[[Universitat de Palència (històrica)|Estudi General de Palència]] entre els anys [[1208]] i [[1241]] pel rei d'[[Alfons VIII de Castella]], i el bisbe [[Tello Téllez de Meneses]].

 

 

Ha estat una institució molt vinculada a la ciutat des del seu naixement, influint en el seu desenvolupament per la intensa activitat cultural i econòmica que impulsava. Al principi es va situar a la [[Col·legiata de Santa Maria (Valladolid)|Col·legiata]], passant després a l'actual emplaçament de la Facultat de Dret, a l'altre costat de la plaça.

== Edificis ==

=== Edifici Històric. Facultat de Dret ===

El primer edifici de la Universitat del que tenim notícies de la seva entitat arquitectònica és el construït a finals del [[segle XV]], després del trasllat de la institució des de la Col·legiata fins als seu nou emplaçament. Constava d'un claustre de quatre costats, al que s'obrien les aules, i una capella tardogótica de certa magnitud. Al claustre s'entrava per una portada, també tardogòtica, que s'obria al carrer Librería. A principis del [[segle XVIII]], aquest edifici resultava insuficient, pel que s'amplià amb un altre claustre quadrangular, amb quatre galeries, al que s'obrien diverses aules construïdes al mateix moment. Tancant el conjunt a la plaça de Santa Maria (avui plaça de la Universitat), es va realitzar una interessant façana barroca projectada pel carmelita Fray [[Pedro de la Visitación]] i que es va construir el [[1715]]. En ella es troben diferents grups escultòrics de qualitat i que representen al·legories de les matèries que s'impartien a l'edifici. És de destacar el cos central, organitzat per quatre columnes gegants i rematat per una gran peineta. A la balustrada es disposen quatre escultures que representen als reis que van afavorir a la Universitat val·lisoletana.

 

Aquest conjunt, format per aquests dos claustres, el del segle XV i el del XVIII, les seves aules respectives i altres edificacions annexes, com la capella o la torre del rellotge -construïda al segle XIX-, van subsistir fins al [[1909]].

El [[1909]], i amb gran polèmica, es va decidir enderrocar l'antic edifici per construir un nou edifici seguint línies eclèctiques i projectat per l'arquitecte Teodosio Torres. D'aquest escombrament tan sols es va salvar la façana barroca de Fray Pedro de la Visitación, tot i que sembla que la idea inicial considerava també la seva destrucció. El projecte de Torres plantejava un edifici universitari amb dos claustres, como el preexistent. La seva organització s'efectuava mitjançant una caixa d'escala situada entre ambdós claustres i una gran vestíbul que s'obria al carrer Librería. La façana de l'edifici universitari a aquest carrer es basava en una reinterpretació de la fatxada barroca de Fray Pedro, però utilitzant elements decoratius provinents del plateresc, barroc, neoclassicisme i grans forats propis de la mentalitat higienística de l'època.

El [[1939]], aquest edifici sofreix un incendi i rep unes modificacions per part de Constantino Candeira amb una gran escala i vestíbul, seguint línies historicistes. Aquesta escala és una mostra de l'arquitectura triomfalista i historicista pròpia de la Postguerra espanyola. Posteriorment, el [[1968]] es realitzen les últimes obres que conformen l'actual edifici, ensorrant el segon claustre i construint en el solar d'aquest, un edifici de cinc plantes per allotjar l'alumnat. També la façana del carrer Librería fou aleshores remodelada

A les proximitats de la Universitat, com motor de desenvolupament de la ciutat i lloc de formació de clergues i científics, sorgeixen multitud d'institucions com el [[Col·legi Major Santa Cruz (Valladolid)]].

 

El Cardenal [[Cardenal Mendoza|Pedro González de Mendoza]], funda aquest Col·legi el [[1482]], any en què és nomenat arquebisbe de [[Toledo]]. De sòlida formació intel·lectual, obre les portes al [[Renaixement]] a la ciutat, amb un edifici primer projectat en gòtic, probablement per Enrique Egas, però canviat el [[1490]] a una estètica renaixentista per ordre seva. Però tan sols es va adaptar la façana amb la inclusió d'elements decoratius del nou estil. Aquestes obres foren dirigides per [[Lorenzo Vázquez de Segovia]]. Al segle XVIII es va reformar de nou la façana.