Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques: diferència entre les revisions

El [[16 de novembre]] de [[1988]], el Soviet Suprem de l'[[RSS d'Estònia]] aprovà la [[declaració de Sobirania Estoniana]] que confirmava la [[sobirania]] estoniana i declarà la supremacia de les lleis estonianes sobre les lleis soviètiques.<ref name="DS">{{ref-llibre |títol=Dissolution |cognom=Walker |nom=Edward |any=2003 |editorial=Rowman & Littlefield |lloc= |isbn=0742524531 |pàgines=63 |url=http://books.google.cat/books?id=Y06eqVKtfQgC&pg=PA63&dq }}</ref> Al març de 1990 el nou Soviet Suprem de l'[[RSS de Lituània]] declarà la independència, seguida per la declaració del Soviet Suprem Georgià a l'abril de 1991. Si bé el dret a secessió estava nominalment garantit per la constitució i pel tractat de la unió,<ref name="sakwa"/> aquest era només teòric, i les autoritats de la Unió es negaren a reconèixer-lo Després de l'intent de cop d'estat d'agost de 1991, la resta de repúbliques seguiren el mateix camí. Finalment, la Unió Soviètica reconegué la secessió d'Estònia, Letònia i Lituània el 6 de setembre de 1991. la resta de repúbliques es reconegueren com a independents amb [[Dissolució de la Unió Soviètica|la dissolució final de la Unió Soviètica]] al desembre de 1991.<ref>{{ref-llibre| autor=Hughes, James; Sasse, Gwendolyn |títol=Ethnicity and territory in the former Soviet Union: regions in conflict |url=http://books.google.cat/books?id=7vjb-0eZ-wcC&dq |any=2002 |editorial= [[Routledge]]| pàgines=63 i 146 |isbn=0714652261}}</ref> A partir del col·lapse de la Unió, onze de les quinze repúbliques formaren la [[Comunitat d'Estats Independents]].

 

 

{| class="bellataula"

== Relacions internacionals ==

{{principal|Pacte de Varsòvia|COMECON}}

Després de la inicialment negació per part del món capitalista del reconeixement diplomàtic, la Unió Soviètica arribà a tenir relacions oficials amb la majoria de les nacions del món a inicis de la dècada de 1980. La Unió Soviètica també havia augmentat la seva importància a l'esfera internacional, des d'estar fora de les organitzacions i negociacions internacionals, a ser un dels àrbitres del destí d'[[Europa]] després de la [[Segona Guerra Mundial]].

 

A la fi dels anys 50, una confrontació amb [[República Popular de la Xina|Xina]] respecte a l'apropament de l'URSS amb occident, que [[Mao Zedong|Mao]] rebutjà, sumada al revisionisme de Khrusxov, conduí al [[trencament sinosoviètic]]. Això donà lloc a una separació per tot el moviment comunista arreu del món i que règims comunistes com el d'[[República Popular d'Albània|Albània]] o [[Kamputxea Democràtica|Cambodja]] elegiren aliar-se amb Xina en lloc de la Unió Soviètica. Per un altre costat, la guerra entre els anteriors aliats semblava ser una possibilitat, i tot i que les relacions s'alleugerarien als anys 70, no tornarien a la normalitat fins a l'era de Gorbatxov. Durant el mateix període va haver-hi una tensa confrontació entre els [[Estats Units]] i la Unió Soviètica arran del [[Crisi dels míssils de Cuba|desplegament soviètic de míssils nuclears a Cuba]].

 

El [[KGB]] (Comitè per a la Seguretat de l'Estat) serví en certa manera com a contrapartida soviètica a l'[[FBI|Oficina d'Investigació Central]] (FBI) i a l'[[Agència Central d'Intel·ligència]] (CIA) estatunidenques. Funcionà mitjançant una immensa xarxa d'informadors per tota la Unió Soviètica, que també seria emprada per supervisar les violacions de la llei. La branca exterior del [[KGB]] va ser usada per recollir informació a països de tot el món. Després del col·lapse de la Unió Soviètica el 1991 va ser substituït a [[Rússia]] pel SVR (Servei d'Intel·ligència Estrangera) i el FSB ([[Servei Federal de Seguretat]])

 

El [[KGB]], però, no estava sense control. El [[Directori Principal d'Intel·ligència]] (GRU), l'existència del qual no va ser fet pública per la Unió Soviètica fins a l'era de la [[perestroika]], va ser creat per [[Lenin]] el 1918 i serví com a orgue centralitzat de la intel·ligència militar i com a controlador institucional per a l'energia, amb relativament menys restriccions que el [[KGB]]. Eficaçment, serví per espiar als espies i, curiosament, el [[KGB]] realitzà una funció semblant vers el GRU. Igual que el [[KGB]], el GRU funcionà en altres països de tot el globus, particularment als estats del bloc soviètic i països satèl·lits. Actualment el GRU segueix existint a Rússia, amb uns recursos superiors als del SVR segons algunes estimacions.

Durant la dècada de 1970 la Unió Soviètica assolí una paritat nuclear aproximada a la dels [[Estats Units]]. Percebia la seva pròpia implicació com a essencial per a la solució de qualsevol problema internacional important. Mentrestant, la [[Guerra Freda]] donà pas a la [[distensió]] i a un patró més complicat de les relacions internacionals, en les quals el món no va estar clarament dividit en dos blocs oposats. Els països menors tenien més capacitat per afirmar la seva independència, i les dues superpotències van reconèixer el seu interès comú en intentar controlar l'extensió i la proliferació de les armes nuclears.

 

 

La bandera soviètica va tenir una gran importància per als diferents moviments de caràcter [[marxisme|marxista]], servint d'inspiració per a diferents emblemes, especialment a països comunistes durant l'era de la [[Guerra Freda]]. Així mateix, les diverses banderes de les repúbliques que conformaven la Unió Soviètica eren modificacions de la bandera nacional.

L'[[escut de la Unió Soviètica]] mostrava els símbols tradicionals soviètics de la falç i el martell sobre un globus terraqüi, abraçat per dos feixos de blat envoltats per una cinta vermella amb el [[Lema de l'URSS|lema de la Unió Soviètica]] escrit en els diferents idiomes de les repúbliques soviètiques, en ordre invers al que són citades a la [[constitució de la Unió Soviètica]]. Dins dels feixos i sota el globus apareix hi ha un sol radiant, representant el futur i, damunt del conjunt, una [[estrella roja]] de cinc puntes. La versió emprada el 1991 tenia el lema en 15 idiomes, després que el 1956 l'[[RSS Carelo-Finlandesa]] fos integrada a la [[RSFS de Rússia]] com a ''República Socialista Soviètica Autònoma''.

 

=== Nacionalitats ===

L'extens estat multinacional que heretaren els [[bolxevic]]s després de la [[revolució russa|revolució]] va ser creat per l'[[Imperi rus|expansió tsarista]] durant gairebé 4 segles. Alguns grups de nacions s'uniren voluntàriament a l'estat, però la majoria van ser forçosament. Generalment, els russos i la majoria de la població no russa de l'Imperi compartien ben poca cosa pel que fa a cultura, religió o idioma.<ref>[http://www.historytoday.com/MainArticle.aspx?m=31575&amid=30229744 Rulers and Victims: The Russians in the Soviet Union], History Today.</ref> Sovint, dues o més nacionalitats diverses van ser posades al mateix territori. Per tant, els antagonismes nacionals es desenvoluparen durant els anys no només contra els russos, sinó que sovint entre algunes de les nacions també subjectes.

Durant prop de 70 anys, els líders soviètics van mantenir que les friccions entre les moltes nacionalitats que conformaven la Unió Soviètica havien estat eliminades, i que la Unió Soviètica consistia en una família de nacions que vivien juntes en harmonia. Tot i això, el ferment nacional que va sacsejar la Unió Soviètica durant la dècada de 1980 provaren que aquesta afirmació no s'ajustava amb la realitat, car les religions i cultures tradicionals emergien a la menor oportunitat. Aquesta realitat a la qual s'enfrontaven Gorbatxov i els seus col·legues significà que, davant la poca confiança en l'ús tradicional de la força, van haver de trobar solucions alternatives a fi d'evitar la [[dissolució de la Unió Soviètica]].