Vacceus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m prms
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 3:
|part_de = [[celtes]]
}}
[[Fitxer:VacceanGraveAtPintiaSpain.JPG|thumbminiatura|Excavació d'un lloc arqueològic dels vacceus prop de [[Pintia]]]]
Els '''vacceus''' (en llatí ''Vaccaei'') foren un poble de la província [[Tarraconense]] a la regió del riu [[Duero]], a la vora del riu [[Esla]]. Els vacceus eren d'origen [[Protoindoeuropeus|indoeuropeu]] ([[celtes|celta]]); però, a diferència d'altres pobles celtes del centre peninsular, no eren pastors sinó pagesos, i practicaven una agricultura de tipus col·lectivista, que [[Diodor]] descriu explicant que es dividien la terra i després feien comú el producte, i el que es quedava alguna part per a ell mateix era subjecte de la pena capital.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ó hÓgáin |nom=Dáithí |títol=The Celts: A History |url=https://books.google.es/books?id=-yd1huHoXJwC&pg=PA75&lpg=PA75&dq=vaccaei+diodorus&source=bl&ots=o_UjILdKpf&sig=XYRRRIZ1f18XmHJAt97YX8k4tB4&hl=ca&sa=X&ei=W1MUVfPCEoXeavGFgKgB&ved=0CCAQ6AEwAA#v=onepage&q=vaccaei%20diodorus&f=false |llengua=anglès |editorial=Boydell Press |data=2002 |pàgines=75 |isbn=0851159230}}</ref> Tenien a l'oest els [[àsturs]], al nord els [[càntabres]], a l'est els [[celtibers]] i al sud els [[vetons]]. El seu territori era part de les províncies de [[província de Zamora|Zamora]], [[província de Palència|Palència]], [[província de Burgos|Burgos]] i [[província de Valladolid|Valladolid]]. Les ciutats principals en foren ''[[Pallantia]]'', ''[[Coca (Segòvia)|Cauca]]'' i ''[[Intercatia]]'' (potser [[Villalpando]], a l'actual [[província de Zamora]]). El seu territori fou atacat el [[151 aC]] per [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 151 aC)|Luci Licini Lucul·le]] durant la [[Guerra lusitana]], i més endavant, els vacceus van ajudar els [[celtibers]] de [[Numància (Hispània)|Numància]] durant la [[Guerra de Numància|Guerra contra Roma]], però després de la guerra foren sotmesos pels romans.