Madrid: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Eliminat tot el contingut de la pàgina Etiqueta: Buidament |
m Revertides les edicions de 80.103.115.35. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{polisèmia}}
{{Infotaula geografia política}}
'''Madrid''' és un municipi i ciutat d'[[Espanya]], capital de l'Estat i de la [[Comunitat de Madrid]]. Amb una població de 3.273.049 habitants<ref name="ine">{{ref-web |títol=Instituto nacional de Estadística |url=http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Madrid&x=0&y=0 |consulta=16/6/2011}}</ref> (2010) constitueix la ciutat més poblada d'Espanya i de la [[península Ibèrica]], així com la tercera de la [[Unió Europea]], darrere de [[Berlín]] i [[Londres]]. La seva [[àrea metropolitana de Madrid|àrea metropolitana]], amb 6.043.031 habitants segons AUDES,<ref name="AUDES">{{ref-web |url=http://alarcos.inf-cr.uclm.es/per/fruiz/audes5/|títol=AUDES: Áreas urbanas de España|publicació=AUDES|data=2008}}</ref> és la tercera més poblada de la Unió Europea, darrere de la de [[Àrea metropolitana de París|París]] i [[Àrea metropolitana de Londres|Londres]].<ref>{{ref-web |url=http://www.demographia.com/db-worldua.pdf|títol=World Urban Areas: Population & Density|editor=Wendell Cox|consulta= 10 d'agost de 2008|format=PDF|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web |autor=[[Eurostat]]|url=http://www.urbanaudit.org/DataAccessed.aspx|títol=Urban Audit database|consulta= 12 de març de 2009|data=2004|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web |autor=Thomas Brinkoff|url=http://www.citypopulation.de/world/Agglomerations.html|títol=Principal Agglomerations of the World|consulta= 12 de març de 2009|data=2009|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor=Naciones Unidas - Departamento de Asuntos Económicos y Sociales|url=http://www.un.org/esa/population/publications/wup2007/2007WUP_Highlights_web.pdf|títol=World Urbanization Prospects (2007 revision)|data=2008|cita=Tabla A.12. Datos de 2007.|llengua=anglès}}</ref>
Com a capital estatal, Madrid alberga les seus del [[Govern d'Espanya]], el [[Congrés dels Diputats|Congrés]] i el [[Senat d'Espanya|Senat]], els ministeris, i les principals institucions i organismes oficials, així com la residència oficial dels [[Rei d'Espanya|reis d'Espanya]].<ref>[http://www.turismomadrid.es/ESPA/NATU/pagina/NATUespaciosNatusMontepardo.htm Turisme Madrid,] El Palau Reial de Madrid. </ref> En el vessant econòmic, Madrid és un important centre financer i industrial. Acull el principal mercat de valors del país i és seu de nombroses empreses nacionals i d'algunes de les més grans corporacions del món. En el vessant internacional, acull institucions com la seu mundial de l'[[Organització Mundial del Turisme]] (OMT) i organitza events com el [[FITUR]]. Madrid és també un dels centes centre culturals més importants d'Europa i del món, i alberga tres museus de referència internacional: el [[Museu del Prado]], el [[Museu Thyssen-Bornemisza]] i el [[Museu Reina Sofia]].
Reconquerit per [[Alfons VI de Lleó]] el [[1083]] dels musulmans, la vila fou designada el [[1561]] com seu de les corts de [[Felip II d'Espanya|Felip II]], sent la primera capital permanent de la [[Monarquia d'Espanya|Monarquia Hispànica]]. Des de llavors, excepte en breus períodes entre el 1601 i el 1606 en què la [[Capitalitat de Valladolid|capitalitat fou temporalment de Valladolid]], Madrid ha estat la capital d'Espanya i seu del govern, exceptuant durant el trasllat del govern de la república a [[València]] i després a [[Barcelona]] durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] (1936-1939).
== Història ==
{{AP|Història de Madrid}}
{{VT|Història de la Comunitat de Madrid}}
=== Prehistòria ===
Existeixen restes arqueològiques que proven l'existència d'assentaments humans al voltant d'[[Arganda del Rey]] en les terrasses del riu Manzanares al lloc que avui ocupa la ciutat.<ref> {{ref-web |títol = La prehistòria de Madrid|url = http://www.nova.es/~jlb/mad_es04.htm |consulta = 13.03.2007}} </ref><ref> {{Ref-llibre
| autor = Santonja, Manuel; López Martínez, Nieves i Pérez-González, Alfredo
| títol = Ocupacions achelenses a la vall del Jarama (Arganda, Madrid)
| any = 1980
| editorial = Diputació provincial de Madrid
| isbn = 84-500-3554-6
}} </ref>
=== Època romana i visigoda ===
La conquesta, colonització i pacificació romana de la península Ibèrica dura gairebé 200 anys, des de la [[Segona Guerra Púnica]] fins al [[27 aC]] en el qual completen la pacificació del nord del territori i ho divideixen en tres províncies.<ref> {{ref-web |títol = La Presència de Roma|url = http://www.sispain.org/spanish/history/roman.html |obra = http://www.sispain.org/|consulta = 13.03.2007}} </ref> La regió que actualment ocupa Madrid es va situar a la [[Tarraconense]].
Si bé és possible que durant el període romà el territori de Madrid no constituís més que una regió rural, beneficiada per la situació de cruïlla de camins i la riquesa natural, també hi ha proves de la possible existència d'una instal·lació urbana entorn del carrer de Segòvia i la ribera del [[riu Manzanares]]. Recentment s'ha trobat una antiga basílica visigòtica al voltant de l'església de [[Mare de Déu de l'Almudena|Santa Maria de l'Almudena]].<ref> {{ref-publicació |autor = Fernández Palacios, Fernando|títol = El Madrid antic en època romana|any = 2004|publicació = Estudis de Prehistòria i Arqueologia Madrileñas|volum =|nom= 13|id =}} </ref> La presència d'una població estable a Madrid estaria sostinguda per les dues necròpolis visigodes a l'antiga colònia del Comte de Vallellano - passeig d'Extremadura, al costat de la [[Casa de Campo]] - i ''tetuan de les Victorias''. Dins del centre medieval es va trobar una làpida força deteriorada amb la llegenda «MIN.N. BOKATUS. INDIGNVS. PRS. IMO / ET TERTIO. REGNO. DOMNO. RVD. / MI. REGVM. ERA DCCXXXV», mai completada, i interpretada de manera diversa, però que podria indicar la presència de població estable ja al {{segle|VII|s}}.
=== Època musulmana ===
[[Fitxer: Madrid Iglesia de San Nicolas.jpg|miniatura|L'[[església de Sant Nicolau de Bari]] o ''los Servitas'' és la més antiga de Madrid, sense comptar el desaparegut edifici que hauria en el lloc de l'actual [[Catedral de l'Almudena de Madrid|Catedral de la Almudena]]. La torre-campanar, d'[[art mudèjar|estil mudèjar]], encara conserva l'estructura original del [[segle XII]], encara que rematada per un [[chapitel]] [[barroc]].<ref> Dades sobre l'església accessibles a [http://www.madridhistorico.com/seccion7_enciclopedia/index_enciclopedia.php?id=I&idinformacion=724&pag=1 Madrid històric]. </ref>]]
Tanmateix, la primera constància de l'existència d'una instl·lació estable data de l'època musulmana.<ref name="Madrid islàmic"> {{ref-web |títol = Madrid islàmic|url = http://www.nova.es/~jlb/mad_es08.htm |consulta = 20.03.2007}} </ref> En la segona meitat del [[segle IX]], l'[[emir]] de [[Còrdova]] [[Muhàmmad I]] ([[852]]-[[886]]) construeix<ref> Així ho consigna el geògraf àrab del segle XV [[al-Himyari]], que en la seva obra ''El llibre del jardí perfumat sobre les notícies dels països'' (''Kitab Al Rawda al mi'tar'') descriu: {{cita|Madrid, ciutat notable d'Al-Àndalus, que va ser edificada per l'emir Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman.}}</ref> una fortalesa en un promontori al costat del riu (en el lloc que avui ocupa el [[Palau Reial de Madrid|Palau Reial]]) amb el propòsit de vigilar els passos de la [[serra de Guadarrama]] i ser punt de partida de ''[[ràtzies]]'' contra els regnes cristians del nord.<ref name="Madrid islàmic" /> Al costat de la fortalesa es va desenvolupar un petit raval. Aquesta població va rebre el nom de ''Majrit'' (''Magerit'' en la seva forma castellanitzada), el significat no és clar, però sembla l'híbrid de dos topònims molt semblants: un d'europeu [[mossàrab]], ''matrice'', amb el significat de "font", i un altre [[àrab]], ''majrà'', que significa llit d'un riu. Ambdós al·ludeixen a l'abundància de rierols i aigües subterrànies del lloc. D'aquest període, coneguts a partir dels diversos treballs arqueològics desenvolupats en la ciutat a partir de [[1975]], es conserven algunes restes: la [[muralla musulmana de Madrid|muralla àrab de la Cuesta de la Vega]], la [[Torre de los Huesos (Madrid)|talaia de la plaça d'Oriente]] i els vestigis d'un viatge d'aigua de la Plaça dels Carros. A Madrid va néixer el [[segle X]] [[Màslama al-Majrití]], anomenat "l'Euclides andalusí", notable astrònom i fundador d'una escola matemàtica a Còrdova.<ref> {{ref-web |títol = Maslama de Madrid|url = http://www.ejepeatonal.com/article354.html |consulta = 20.03.2007}} </ref>
En un article recent<ref>''Madrit, amb te'' del 30.11.2017 al Diari de Girona http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/11/30/madrit/882274.html</ref> [[Jordi Álvarez]] descarta per falses les propostes fetes fins ara i proposa una tesi etimològica més creïble: «també ens han volgut fer creure que a Madrit [sic] hi ha restes romanes i àrabs, a sota del Palacio Real, que mai han estat excavades i, per tant, ningú mai no les ha vist. Un filòleg va estirar l'etimologia per fer venir ''Madrit'' del llatí ''Matrice'' i de l'àrab ''Mayrit'', amb les variants ''Magerit'', ''Magderit'' o ''Maijirit'', tot suggerint que ''Mare'' i ''Matriu'' s'amagaven en els noms antics. Quan el filòleg es va retirar, va confessar que s'ho havia inventat però que alguna veritat hi havia. [...] I de qui va ser la idea de fer Madrit capital? El conseller del [[Ferran el Catòlic|rei Ferran]] era el gironí [[Joan_Margarit_i_Pau|Margarit]]. I per l'origen del topònim ''Madrit'', el filòleg ens suggeria ''Magerit'', ''Magderit'' o ''Maijirit''».
''Majrit'' apareix esmentada molt poques vegades pels historiadors àrabs, ja que tan sols era una simple fortalesa de frontera (''taghri''). [[Ramir II de Lleó]] la va atacar el [[932]];<ref> Segons l'historiador cristià Sampiro </ref> el [[936]] un grup de pobladors de ''Majrit'' van fer una incursió a territori cristià i a la tornada foren massacrats pels enemics.<ref> Ibn Hayyan </ref> El ''[[hàjib]]'' [[Almansor]] en la seva campanya del [[977]] contra la fortalesa de [[la Muela]] es va trobar a ''Majrit'' amb el governador de [[Medinaceli]], el general [[Ghàlib ibn Abd-ar-Rahman as-Siqlabí|Ghàlib]].<ref> Ibn Idhari </ref> A 1676, l'esclau d'un venedor de perfums, de nom [[Al-Fassí]], es va revoltar a ''Majrit'' pretenent ser el ''[[mahdí]]''; fou atacat i mort; és possible que l'aixecament fos de tendència [[fatimita]]<ref> J. Oliver Asin </ref> però també podria ser que volgués fer-se reconèixer com a fill de l'efímer califa de Còrdova [[Muhàmmad II al-Mahdí]] (1009) i la rebel·lió hauria estat en temps de [[Muhàmmad III al-Mustakfí]] (1024-1025). De vers [[1023]]/[[1030]] ençà ''Majrit'' devia estar en mans dels [[Banu Dhi l-Nun]] de [[Santaver]], que van governar la [[taifa de Toledo]].
=== Conquesta cristiana ===
Amb la caiguda del regne taifa de Toledo en mans d'[[Alfons VI de Lleó]], la ciutat va ser presa per les forces cristianes el [[1085]] sense resistència, probablement mitjançant capitulació.<ref> A l'Enciclopèdia de l'Islam M. J. Rubiera de Epalza assenyala que hauria caigut a mans d'Alfons VI de Castella una mica abans que Toledo, el [[1083]] </ref> La ciutat i el seu raval varen quedar integrats en el [[regne de Castella]] com a territoris reials. Els cristians substitueixen els musulmans a l'ocupació de la part central de la ciutat, quedant els barris perifèrics o [[Raval (urbanisme)|ravals]], que el període anterior eren habitats per una comunitat [[mudèjar]], com a [[moreria]].<ref> hi va haver mudèjars a Majrit fins al 1610 </ref> També va existir un [[call]] entorn del qual seria més tard el barri de [[Lavapiés]].<ref> {{ref-web |títol = barri de Lavapiés|url = http://www.guiadeviaje.net/espana/madrid-lavapies.html |data = 20.03.2007}} </ref> Durant el següent segle, Madrid segueix rebent embats dels nous poders musulmans de la península, els [[almoràvits]], que va incendiar la ciutat el [[1109]]<ref> en la campanya dita de Talavera de l'emir almoràvit ASli ibn Taxfín </ref> i els [[almohades]], que la sotmeten a setge el [[1197]]. La victòria cristiana de [[batalla de Las Navas de Tolosa|les Navas de Tolosa]] allunya definitivament la influència musulmana del centre de la península.
D'aquesta època procedeixen dos destacats fets religiosos que marquen el desenvolupament de la personalitat del cristianisme popular de Madrid: el descobriment de la imatge de la [[Mare de Déu de l'Almudena]] i la "miraculosa" vida de sant [[Isidre el Llaurador]], que més tard seria canonitzat.<ref> {{ref-web |títol = Sant Isidre llaurador|url = http://www.agustinos-es.org/santos/mayo/SIsidro.htm |consulta = 20/03 / 2007}} </ref> La ciutat va prosperant i rep el títol de [[vila]] el 1123.<ref> {{ref-web |títol = Història de Barcelona|url = http://www.sevillainfo.com/madrid/historia.php |consulta = 20.03.2007}} </ref> Seguint l'esquema repoblador habitual a Castella, Madrid es constitueix en ''concejo'', cap de la ''[[Comunidades de Villa y Tierra|comunidad de villa i tierra]]'' de Madrid. El govern de la ciutat recau en tots els madrilenys amb el rang de veïns reunits en [[consell obert]] fins que el [[1346]], el rei [[Alfons XI de Castella|Alfons XI]] implanta el [[regiment]], en el qual només els representants de l'oligarquia local, els regidors, governen la ciutat. El [[1152]], el rei [[Alfons VII de Castella|Alfons VII]] va establir els límits de la comunitat de vila i terra, entre els rius [[riu Guadarrama|Guadarrama]] i [[Jarama]]. El [[1188]], una representació de Madrid participa per primera vegada a les [[Corts de Castella]]. El [[1202]], [[Alfons VIII de Castella|Alfons VIII]] li va atorgar el seu primer fur municipal, que regulava el funcionament del consell, i les competències van ser ampliades en el [[1222]] per [[Ferran III de Castella|Ferran III el Sant]].
Tot i el suport madrileny a [[Pere I de Castella|Pere I]], posteriorment els sobirans de la casa de [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]] residiria amb freqüència a la vila a causa de l'abundància i qualitat dels seus vedats de caça, a la qual són molt aficionats. Abans fins i tot, ja el ''llibre de Monteria'' d'[[Alfons XI de Castella|Alfons XI]] anotava: «''Madrid, un bon lloc de porc i ós''», i possiblement d'aquesta característica derivava l'escut que les hosts madrilenyes van portar a la [[batalla de Las Navas de Tolosa|batalla de les Navas de Tolosa]].<ref name="escudo"> {{ref-web |títol = Escut d'Madrd|url = http://www.sitographics.com/enciclog/provincias/source/30.html |data = 20.03.2007}} </ref> Posteriorment, un prolongat plet entre l'Ajuntament i l'Església, va acabar amb un acord de repartiment de pastures per a aquesta i peus d'arbre per aquell, i amb això un arbre va ser incorporat a l'escut al costat de l'[[ursidae|ós]] o óssa i les set estrelles de la [[Óssa Major|constel·lació homònima]].<ref name="escudo" /> La identificació l'arbre amb l'[[Arbutus|arboç]] és més fosca, més enllà de l'homofonia amb el nom de la ciutat. És habitual anomenar a Madrid ''la ciutat de l'ós i l'arboç''.
=== Madrid dels Àustries ===
Amb l'arribada a Castella del rei [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] el [[1520]], Madrid s'uneix a la [[Revolta de les Comunitats de Castella|Revolta de les Comunitats]] en contra del rei amb el seu regidor [[Juan de Zapata]] al capdavant.<ref> {{ref-web |títol = Comuneros de Castella|url = http://www.revcyl.com/reportajes/Comuneros%20de%20Castilla.html |consulta = 20.03.2007}} </ref> Però després de la derrota dels comuners a [[batalla de Villalar|Villalar]], Madrid és assetjada i ocupada per les tropes reials.
Per reial cèdula de 8 de maig de 1561, [[Felip II de Castella|Felip II]] ordena el trasllat de la cort des de [[Toledo]] a Madrid, les formalitats d'aquest canvi són les pròpies de la tradició medieval i de les lleis de Castella: el rei passava a viure a Madrid, no necessàriament de manera permanent, i amb ell anava la cort. Però aquella cort del sobirà més poderós del món ja no era una petita cort feudal, sinó un gran aparell polític de cortesans, militars, buròcrates i servents acompanyats de l'enorme bagatge que això requeria, per la qual cosa una operació formalment rutinària era en la pràctica de gran importància. Felip II ja no traslladaria mai més la cort al llarg del seu regnat, cosa, però, que no va suposar que la capitalitat fos fixada jurídicament, sinó que fou una realitat fàctica, com ho posa de manifest el trasllat que el seu fill, [[Felip III de Castella|Felip III]], feu a [[Valladolid]] entre [[1601]] i [[1606]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Aranda Pérez |nom=Francisco José |títol=Actas de la Reunión Científica de la Fundación Española de Historia Moderna (Madrid, 2-4 de junio de 2004) |url=http://books.google.cat/books?id=kvU-22-T1lYC&pg=PA846&dq=madrid+corte+valladolid+1606&hl=ca&sa=X&ei=eTDWUJbPF46XhQem9IGoBA&ved=0CEkQ6AEwBA#v=onepage&q=madrid%20corte%20valladolid%201606&f=false |llengua=castellà |editorial=Univ de Castilla La Mancha |data=2004 |pàgines=p.846 |isbn=8484272966}}</ref> sense que això tampoc anés acompanyat d'un estatut especial.<ref name="Citar"> {{ref-web |títol = Tot començà el 1561|url = http://digital.csic.es/bitstream/10261/29745/1/Todo_empez%C3%B3_en_1561.pdf|consulta= 7.10.2012 }} </ref>
En tot cas, aquest fet seria decisiu per l'evolució de la ciutat i faria que els avatars de la monarquia, en major o menor mesura, influïssin en el seu destí. la cort, la capitalitat, ''de facto'' primer i ''de iure'' més tard, serà consubstancial a Madrid des de llavors. Una famosa expressió indicava aquesta identitat: «''només Madrid és cort''», la qual cosa, de manera conceptista, també s'entenia l'inrevés: «''Madrid és'' '''només''' cort''».<ref > Deleito i Piñuela, José (1968)''Només Madrid és cort: (la capital de dos mons sota Felip IV)''. Madrid, Espasa-Calpe. </ref>
[[Fitxer:Dibujo madrid 1562.JPG|miniatura|center|888px|Vista de Madrid des de l'Oest, davant la Porta de la Vega, per [[Anton van der Wyngaerde]] (anomenat a Espanya ''«Antonio de las Viñas»'' ) el 1562, a qui Felip II va encarregar de recollir vistes de les seves ciutats. S'aprecia en primer pla les riberes del [[Riu Manzanares|Manzanares]], creuat pels antecessors del [[Pont de Segòvia]] (en primer terme), i el [[Pont de Toledo]] (més al sud, dreta), que es construirien en forma monumental anys més tard. L'edifici més destacat, al nord (esquerra), és el ''[[Real Alcázar de Madrid|Alcázar]]'', que forma part del circuit emmurallat i que patirà diversos incendis fins al definitiu del 1734 que ho destruirà gairebé completament, sent substituït per l'actual [[Palau Reial de Madrid|Palau Reial]]. Entre el caseriu es destaquen les torres de les esglésies (d'esquerra a dreta: Sant Gil, Sant Antoni, Santiago, Sant Salvador, Sant Miquel dels octoes, Sant Nicolau, Santa Maria, Sant Just, Sant Pere, la Capella del Bisbe, Sant Andreu i, extramurs, Sant Francesc), que no mostren encara el perfil de [[cúpula]] i [[chapitel]] que les caracteritzarà en els segles següents. Apareix, fora de les muralles i sobre el riu, una instal·lació artesanal dedicada al tractament de pells: les adoberies del Pozacho. La recent instal·lació de la cort va provocar l'augment de la pressió fiscal sobre els particulars mitjançant el gravamen de la [[regalia|regalia d'estança]], que va produir tota mena de resistències, entre les quals destacava la construcció de ''[[cases a la malícia]]''.<ref> Es poden consultar aquesta i altres vistes i plànols de Madrid (el de [[Frederic de Witt]] i el de [[Pedro Teixeira Albernaz|Pedro Texeira]]) en els segles XVI i XVII a [http://elmadridmedieval.jmcastellanos.com/Planos/planos00.htm aquesta pàgina web]. </ref>]]
Amb l'establiment de la cort a Madrid, la seva població comença a créixer de manera significativa, entre 1561 i 1571 passà de 7.500 a 33.000 habitants, població que incloïa als membres de la cort però també desheretats i buscaires de tot l'[[imperi espanyol|imperi]]. En un primer moment aquesta transformació no anà acompanyada d'una planificació urbana ni rebé el suport de la corona, més enllà de la construcció d'edificis del seu interès, sinó que el municipi hi va haver de fer front amb els seus escassos mitjans.<ref name="Citar"/>
En els regnats futurs els monarques s'anaren implicant en la seva transformació, en [[1625]], [[Felip IV d'Espanya|Felip IV]] enderrocà la muralla de la ciutat, ja sobrepassada i edificà la que serà la darrera tanca de Madrid. Aquesta tanca, construïda exclusivament per raons fiscals ''(impost de [[petage|Portazgo]])'' limitarà el creixement de la ciutat fins al [[segle XIX]]. Les tasques de govern se centralitzen al ''[[Real Alcázar de Madrid|Alcázar Reial]]'', conjunt d'edificacions situades en els terrenys que més endavant ocuparan el Palau Reial i la [[Plaça de l'Orient]]. Paral·lelament, s'augmenten la superfície d'un altre palau a l'extrem est de la ciutat, més enllà de la tanca. Es tracta del [[Casón del Buen Retiro]], començat a construir pels Reis Catòlics (que també van traslladar a les seves proximitats el [[monestir de los Jerònims]], (situat anteriorment prop del Manzanares, a la zona de l'Estació del Nord), del qual es conserven els seus [[jardins del Retiro|jardins]], el Saló del Regne i el Saló de Ball, conegut, aquest últim, com el [[Casón del Buen Retiro]] i utilitzat pel Museu del Prado.
=== Il·lustració i neoclassicisme ===
[[Fitxer:El motín de Esquilache.png|miniatura|La resistència al bàndol que prohibia portar capa llarga i barret ample va acabar en el [[motí d'Esquilache]] (1766)]]
Durant la [[Guerra de Successió espanyola]], la ciutat, capital de [[Felip V de Castella]] fou ocupada pels austriacistes els anys [[Ocupació austriacista de Madrid (1706)|1706]] i [[Ocupació austriacista de Madrid (1710)|1710]],<ref>(en castellà) Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, ''[http://books.google.cat/books?id=wLNVAv7N-_YC&pg=PA254&dq=madrid+1710+carlos&hl=ca&ei=J46nTMqdDM6ZOpnb7JkM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDMQ6AEwAw#v=onepage&q=madrid%201710%20carlos&f=false La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV]'', v.2, p.254</ref> però ràpidament recuperada pels borbònics. El canvi de dinastia portaria canvis importants per a la ciutat. Els monarques de la nova dinastia la van trobar com una població fosca, de carrers estrets, massificada, sense sistemes de clavegueram i definitivament pestilent.<ref>{{ref-web |títol = Madrid dels Borbons|url = http://www.nova.es/~jlb/mad_e102.htm |consulta = 20.03.2007}}</ref> Els [[Casa de Borbó|Borbons]] es plantegen la necessitat d'equiparar Madrid a altres capitals europees. L'incendi de l'Alcázar Reial el [[1734]] (succés desgraciat que causa la desaparició d'una tercera part de la col·lecció reial de pintures) és l'excusa per construir el [[Palau Reial de Madrid|Palau Reial]] a l'estil de [[palau de Versalles|Versalles]].<ref> {{ref-web |títol = Palau Reial de Madrid|url = http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/histesp/monumentos/16.htm |consulta = 20.03.2007}} </ref> Les obres durarien fins a [[1755]] i no seria ocupat fins al regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]]. Ponts, hospitals, parcs, fonts, edificis per a l'ús científic, ordenances de clavegueram i altres actuacions varen ser promogudes pel monarca, que rep el títol popular de «millor alcalde de Madrid», amb la col·laboració d'arquitectes i urbanistes excepcionals: [[Francesco Sabatini]], [[Ventura Rodríguez]], [[Juan de Villanueva]] entre altres.
El projecte del [[Paseo del Prado|Saló del Prado]], als afores de la ciutat, entre el conjunt del Buen Retiro i la tanca, és probablement el més important i el que ha deixat una herència més important a la ciutat: els passeigs del Prado i Recoletos, les fonts de [[font de Neptú (Madrid)|Neptú]], [[font de Cibeles|Cibeles]] i [[font d'Apol·lo|Apol·lo]], el [[Reial Jardí Botànic de Madrid|Reial Jardí Botànic]], l'Observatori Astronòmic o el Gabinet d'Història Natural que més tard es convertiria en el [[Museu del Prado]]. Tanmateix, no sempre la relació del «rei alcalde» amb súbdits-veïns va ser bona: diverses mesures del seu programa de modernització van ser contestades de manera violenta durant el [[motí d'Esquilache]] de [[1766]] encara que hi varen confluir causes més complexes.<ref> {{ref-web |títol = El Motí del Esquilache|url = http://www.tiemposmodernos.org/include/getdoc.php?id=447article=112mode=pdf |consulta = 20.03.2007}} </ref>
La funció administrativa que va ocupar com a capital, va propiciar el desenvolupament de l'activitat artesana, que es va transformar en activitat industrial des de mitjans del [[segle XIX]].
[[Fitxer:¡No pasarán! Madrid.jpg|miniatura|upright=0.7|Pancarta antifeixista en les proximitats de la [[Plaça Major (Madrid)|Plaça Major]] durant la Guerra Civil.]]
Els militars revoltats contra el govern de la [[Segona República Espanyola]] a l'inici de la [[Guerra Civil espanyola]] acabà amb la victòria republicana, donant lloc al setge de Madrid fins a la caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[28 de març]] del [[1939]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Montoliú Camps |nom=Pedro |títol=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión |url=http://books.google.cat/books?id=He5mKh425wEC&pg=PA13&dq=28+marzo+1939+madrid&hl=ca&sa=X&ei=5PwIUqOoNOON7QbDn4HQAg&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=28%20marzo%201939%20madrid&f=false |llengua=castellà |editorial=Silex Ediciones |data=2005 |pàgines=13 |isbn=8477371598}}</ref>
La major expansió de la ciutat es va donar a partir del [[segle XX]], sobretot a partir de la fi de la guerra civil, centrada en sectors dinàmics, com la química, la metal·lúrgia i altres especialitats relacionades amb el consum urbà de tecnologia avançada: mecànica de precisió, electrònica, farmacèutica, i altres. Madrid es va convertir en el centre financer d'Espanya, i segon centre industrial després de la ciutat de [[Barcelona]]. La [[constitució espanyola de 1978]], va confirmar a Madrid com a capital del Regne d'Espanya. Des de [[1983]] també és capital de la [[Comunitat de Madrid]].
== Clima ==
Madrid i la seva comunitat tenen un [[clima mediterrani]] de tendència [[clima continental]], segons la [[classificació climàtica de Köppen]] pertany al tipus ''CSa'' però amb algunes característiques del tipus ''Dsa''<ref>{{ref-web|url=http://webserver.dmt.upm.es/~isidoro/ot1/Climate-Madrid/Climate.html |títol=Climate in Madrid |editor=Webserver.dmt.upm.es |data= |consulta=2009-07-08}}</ref>
{{WeatherBox|location= Madrid (667m), [[Jardins del Retiro]], al centre de la ciutat (1981-2010)
|metric first= Y
|single line= Y
|Jan high C= 9.8
|Feb high C= 12.0
|Mar high C= 16.3
|Apr high C= 18.2
|May high C= 22.2
|Jun high C= 28.2
|Jul high C= 32.1
|Aug high C= 31.3
|Sep high C= 26.4
|Oct high C= 19.4
|Nov high C= 13.5
|Dec high C= 10.0
|year high C= 19.9
|Jan mean C= 6.3
|Feb mean C= 7.9
|Mar mean C= 11.2
|Apr mean C= 12.9
|May mean C= 16.7
|Jun mean C= 22.2
|Jul mean C= 25.6
|Aug mean C= 25.1
|Sep mean C= 20.9
|Oct mean C= 15.1
|Nov mean C= 9.9
|Dec mean C= 6.9
|year mean C= 15.0
|Jan low C= 2.7
|Feb low C= 3.7
|Mar low C= 6.2
|Apr low C= 7.7
|May low C= 11.3
|Jun low C= 16.1
|Jul low C= 19.0
|Aug low C= 18.8
|Sep low C= 15.4
|Oct low C= 10.7
|Nov low C= 6.3
|Dec low C= 3.6
|year low C= 10.1
|Jan precipitation mm= 33
|Feb precipitation mm= 35
|Mar precipitation mm= 25
|Apr precipitation mm= 45
|May precipitation mm= 51
|Jun precipitation mm= 21
|Jul precipitation mm= 12
|Aug precipitation mm= 10
|Sep precipitation mm= 22
|Oct precipitation mm= 60
|Nov precipitation mm= 58
|Dec precipitation mm= 51
|year precipitation mm= 421
|Jan precipitation days= 6
|Feb precipitation days= 5
|Mar precipitation days= 4
|Apr precipitation days= 7
|May precipitation days= 7
|Jun precipitation days= 3
|Jul precipitation days= 2
|Aug precipitation days= 2
|Sep precipitation days= 3
|Oct precipitation days= 7
|Nov precipitation days= 7
|Dec precipitation days= 7
|year precipitation days= 59
|unit precipitation days= 1 mm
|Jan sun= 148
|Feb sun= 157
|Mar sun= 214
|Apr sun= 231
|May sun= 272
|Jun sun= 310
|Jul sun= 359
|Aug sun= 335
|Sep sun= 261
|Oct sun= 198
|Nov sun= 157
|Dec sun= 124
|year sun= 2769
|source 1= [[Agencia Estatal de Meteorología]]<ref name=AEMet>{{ref-web|url= http://www.aemet.es/en/conocermas/publicaciones/detalles/guia_resumida_2010
|títol= Guía resumida del clima en España (1981-2010)
|consulta= 17 novembre 2011
|editor= AEMet
|data= novembre 2011}}</ref>
|accessdate = }}
== Demografia ==
{| border="2" cellpadding="2" cellspacing="0" style="float:right; margin:0 1em 0 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|-
! colspan="4" align="center" bgcolor="#CDCDCD" | Evolució 1897 - 2007
|- align="center" bgcolor="#D5D5D5"
! ''Any''
! ''Municipi''
! ''Província''
! ''%''
|- align="right"
|1897
|542.739
|730.807
|74,27
|- align="right"
|1900
|575.675
|773.011
|74,47
|- align="right"
|1910
|614.322
|831.254
|73,90
|- align="right"
|1920
|823.711
|1.048.908
|78,53
|- align="right"
|1930
|1.041.767
|1.290.445
|80,73
|- align="right"
|1940
|1.322.835
|1.574.134
|84,04
|- align="right"
|1950
|1.553.338
|1.823.418
|85,19
|- align="right"
|1960
|2.177.123
|2.510.217
|86,73
|- align="right"
|1965
|2.793.510
|3.278.068
|85,22
|- align="right"
|1970
|3.120.941
|3.761.348
|82,97
|- align="right"
|1975
|3.228.057
|4.319.904
|74,73
|- align="right"
|1981
|3.158.818
|4.686.895
|67,40
|- align="right"
|1986
|3.058.812
|4.780.572
|63,98
|- align="right"
|1991
|3.010.492
|4.647.555
|64,78
|- align="right"
|1996
|2.866.850
|5.022.289
|57,08
|- align="right"
|2001
|2.938.723
|5.423.384
|54,19
|- align="right"
|2005
|3.155.359
|5.964.143
|52,90
|- align="right"
|2007
|3.132.463
|6.081.689
|51,51
|}
=== Població ===
La població de Madrid ha experimentat un important augment des que es transformà en capital. Aquest augment és especialment significatiu des de [[1940]] a [[1970]], per la gran quantitat d'immigració interior.
Aquest accelerat creixement i l'absència de planificació urbana va ocasionar que s'organitzaren nuclis de infravivendes i zones residencials, principalment als districtes del sud, a les quals els serveis públics no arribarien fins anys després. A partir dels anys setanta, aquest increment es desaccelerà en favor dels municipis de la zona metropolitana i fins i tot va començar a perdre població. Des de [[1995]] el creixement poblacional es tornà positiu, principalment per la immigració exterior.
Segons les dades disponibles, a l'[[1 de gener]] de 2007 la població de Madrid ascendia a 3.132.463 habitants, enfront dels 2.938.723 del cens de [[2001]].
=== Moviments de població ===
==== Natalitat ====
En [[2004]] es registraren 32.851 naixements a la ciutat de Madrid, que suposà un increment respecte a l'any anterior. Als últims quatre anys el nombre de naixements a la regió s'ha incrementat de forma contínua. La taxa de natalitat se situa en 10,38 punts, amb un increment constant des de [[2000]]. El [[2012]] el nombre de naixements fou de 31.446.
==== Mortalitat ====
En [[2004]] es registraren 26.527 defuncions a la ciutat de Madrid, que suposà un increment respecte a l'any anterior, però amb unes xifres més baixes que als darrers anys [[2000]], [[2001]] i [[2002]]. La taxa de mortalitat fou de 8,38 punts, bastant inferior a la dels quatre anys anteriors.
==== Immigració ====
Segons el cens de [[2008]] la població estrangera de Madrid és de 547.282 habitants sobre un total de 3.238.191, que suposa el 16,9%. Els districtes amb més població immigrant són Usera amb un 28,37%, Centro amb un 26,87%, Carabanchel amb un 22,72% i Tetuán amb un 21,54%. Els districtes amb menys població immigrant són Fuencarral-El Pardo amb un 9,27%, Retiro amb un 9,64%, Chamartín amb un 11,74% i San Blas amb un 13,43%.
=== Àrea metropolitana ===
{{principal|Àrea metropolitana de Madrid}}
Al voltant de la ciutat de Madrid, s'han conformat una sèrie de nuclis urbans lligats estretament a la ciutat. No hi ha una definició oficial per l'estat ni del govern autonòmic de l'àrea que conforma i les xifres provenen de diferents estudis independents i organismes oficials indirectes. Segons el projecte ''AUDES5'', l'àrea metropolitana de Madrid té 5.843.031 habitants, una superfície de 4.609,7 km² i una densitat de 1.021,6 hab./km²
Madrid va ser definida el [[2004]] per un grup d'estudis de Globalization and World Cities (GaWC) com [[ciutat global]] de tipus beta, amb 8 punts en la classificació de ciutats globals. La reedició del 2008 la classifica com ciutat alfa.
== Divisions administratives ==
Madrid està dividida administrativament en 21 districtes, els quals es divideixen en barris. La seva modificació està en estudi. L'actual distribució administrativa és la següent (districte i barris):
# '''[[Centro (Madrid)|Centro]]''': Palacio, Embajadores, Cortes, Justicia, Universidad, Sol.
# '''[[Arganzuela]]''': Imperial, Acacias, Chopera, Legazpi, Delicias, Palos de la Frontera, Atocha.
# '''[[Retiro (Madrid)|Retiro]]''': [[Pacífico (Madrid)|Pacífico]], Adelfas, Estrella, Ibiza, Jerónimos, Niño Jesús.
# '''[[Salamanca (Madrid)|Salamanca]]''': Recoletos, Goya, Fuente del Berro, Guindalera, Lista, Castellana.
# '''[[Chamartín (districte de Madrid)|Chamartín]]''': El Viso, Prosperidad, Ciudad Jardín, Hispanoamérica, Nueva España, Pza. Castilla.
# '''[[Tetuán (Madrid)|Tetuán]]''': Bellas Vistas, Cuatro Caminos, Castillejos, Almenara, Valdeacederas, Berruguete.
# '''[[Chamberí]]''': Gaztambide, Arapiles, Trafalgar, Almagro, Vallehermoso, Ríos Rosas.
# '''[[Fuencarral-El Pardo]]''': [[El Pardo (barri de Madrid)|El Pardo]], Fuentelarreina, [[Peñagrande]], [[Barrio del Pilar (Madrid)|Barrio del Pilar]], La Paz, Valverde, Mirasierra, El Goloso.
# '''[[Moncloa-Aravaca]]''': [[Casa de Campo]], Argüelles, Ciudad Universitaria, Valdezarza, Valdemarín, El Plantío, [[Aravaca]].
# '''[[Latina (Madrid)|Latina]]''': Los Cármenes, Puerta del Ángel, Lucero, [[Aluche]], Las Águilas, Campamento, Cuatro Vientos.
# '''[[Carabanchel]]''': Comillas, Opañel, San Isidro, Vista Alegre, Puerta Bonita, Buenavista, Abrantes.
# '''[[Usera]]''': Orcasitas, Orcasur, San Fermín, Almendrales, Moscardó, Zofio, Pradolongo.
# '''[[Puente de Vallecas]]''': Entrevías, San Diego, Palomeras Bajas, Palomeras Sureste, Portazgo, Numancia.
# '''[[Moratalaz]]''': Pavones, Horcajo, Marroquina, Media Legua, Fontarrón, Vinateros.
# '''[[Ciudad Lineal]]''': Ventas, Pueblo Nuevo, Quintana, La Concepción, San Pascual, San Juan Bautista, Colina, Atalaya, Costillares.
# '''[[Hortaleza]]''': Palomas, Valdefuentes, Canillas, Pinar del Rey, Apóstol Santiago, Piovera.
# '''[[Villaverde (Madrid)|Villaverde]]''': [[Villaverde Alto|San Andrés]], [[San Cristóbal de los Ángeles|San Cristóbal]], Butarque, Los Rosales, [[Los Ángeles (Villaverde)|Los Ángeles]].
# '''[[Villa de Vallecas]]''': Casco Histórico de [[Vallecas]], Santa Eugenia.
# '''[[Vicálvaro]]''': Casco Histórico de Vicálvaro, Ambroz.
# '''[[San Blas - Canillejas]]''': Simancas, Hellín, Amposta, Arcos, Rosas, Rejas, [[Canillejas]], Salvador.
# '''[[Barajas]]''': Alameda de Osuna, Aeropuerto, Casco Histórico de Barajas, Timón, Corralejos.
== Política i govern ==
{{Main|Ajuntament de Madrid}}
{{See also|Alcalde de Madrid}}
[[Fitxer:El Ayuntamiento izará un estandarte a favor de la accesibilidad universal como símbolo de la reivindicación de este derecho 01.jpg|miniatura|Sessió plenària]]
La institució que governa el municipi de Madrid i dirigeix l'administració municipal és l'Ajuntament de Madrid.
El ple de l'[[Ajuntament]], format per l'[[alcalde]] i els [[regidor]]s és, d'acord amb la Llei de Capitalitat i de Règim Especial de Madrid, «l'òrgan de màxima representació política dels ciutadans en el govern municipal» i «exerceix les atribucions que li estan assignades expressament». La Junta de Govern és l'òrgan executiu de direcció política i administrativa del municipi.
Des de [[2019]] l'alcalde de Madrid és José Luis Martínez-Almeida Navasqüés (PP).
{{Alcaldes post-constitució
| alcalde_1 = [[Enrique Tierno Galván]]
| partit_1 = [[PSOE]]
| data_1 = 15/04/1979
| alcalde_2 = Enrique Tierno Galván<br/> [[Juan Barranco Gallardo|Juan Antonio Barranco Gallardo]]
| partit_2 = PSOE<br/>PSOE
| data_2 = 28/05/1983<br/>28/01/1986
| observacions_2 = Defunció<br/>--
| alcalde_3 = Juan Antonio Barranco Gallardo<br/>[[Agustín Rodríguez Sahagún]]
| partit_3 = PSOE<br/>[[CDS]]
| data_3 = 30/06/1987<br/>29/06/1989
| observacions_3 = Moció de censura<br/>--
| alcalde_4 = [[José María Álvarez del Manzano]]
| partit_4 = PP
| data_4 = 05/07/1991
| alcalde_5 = José María Álvarez del Manzano
| partit_5 = PP
| alcalde_6 = José María Álvarez del Manzano
| partit_6 = PP
| alcalde_7 = [[Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez]]
| partit_7 = PP
| data_7 = 23/07/2003
| alcalde_8 = Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez
| partit_8 = PP
| alcalde_9 = Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez<br/>[[Ana Botella Serrano]]
| partit_9 = PP<br/>PP
| observacions_9 = Renúncia<br/>--
| data_9 = 11/06/2011<br/>27/12/2011
| Alcalde_10 = [[Manuela Carmena Castrillo]]
| Partit_10 = [[Ahora Madrid]]
| Alcalde_11 = [[José Luis Martínez-Almeida Navasqüés]]
| Partit_11 = PP
}}
== Esports ==
[[Fitxer:Estadio Santiago Bernabéu 35.jpg|miniatura|[[Estadi Santiago Bernabéu]].]]
Es nomenaran els equips més destacats. La capital espanyola és seu dels equips de futbol [[Real Madrid Club de Fútbol|Reial Madrid]], [[Club Atlético de Madrid|Atlético de Madrid]] i [[Rayo Vallecano de Madrid]]. Els equips de bàsquet locals són el [[Secció de bàsquet del Real Madrid Club de Fútbol|Reial Madrid]] i l'[[Club Baloncesto Estudiantes|Estudiantes]].
== Edificis i llocs de Madrid ==
[[Fitxer:Palacio de Cristal - 02.jpg|miniatura|Palau de Cristal, al [[Parc del Retiro]].]]
[[Fitxer:TempelMadrid.jpg|miniatura|Imatge del [[Temple de Debod]].]]
* [[Biblioteca Nacional d'Espanya]]
* [[Catedral de l'Almudena de Madrid]]
* [[Convent de las Salesas Reales]]
* [[Estadi Santiago Bernabéu]]
* [[Estadi Wanda Metropolitano]]
* [[Las Ventas]]
* [[Madrid Arena]]
* [[Museu Cerralbo]]
* [[Museu Lázaro Galdiano]]
* [[Museu del Prado]]
* [[Museu Reina Sofia]]
* [[Museu Thyssen-Bornemisza]]
* [[Jardins del Retiro]]
* [[Palau Reial de Madrid]]
* [[Porta d'Alcalá]]
* [[Temple de Debod]]
* [[Casa Lucio]]
== Gastronomia ==
Entre els plats característics de la gastronomia popular de la ciutat es troben les [[patates braves]], les [[xurro]]s, el [[bullit madrileny]], els [[Tripa|''callos'' (tripes) a la madrilenya]], els soldadets de Pavía, la [[truita de patates]] o el [[Entrepà de calamars|''bocata'' (entrepà) de calamars]].<ref>{{ref-web |url=http://portal.uc3m.es/portal/page/portal/international/files_repository/madrid_tourism.pdf |consulta=23 febrer 2019 |títol=Essential Madrid |editor=[[Ajuntament de Madrid]]}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Ruiz |nom=José Manuel |títol=Oda al bocata de calamares y guía definitiva para encontrar los mejores de España |publicació=Revista GQ |data=2015-07-31 |url=https://www.revistagq.com/la-buena-vida/comer-y-beber/articulos/ruta-bocata-calamares/22325 |consulta=23 febrer 2019}}</ref>
== Ciutats agermanades ==
;Acords d'agermanament
* {{bandera|Emirats Àrabs Units}} [[Abu Dhabi (ciutat)|Abu Dhabi]] (Emirats Àrabs Units), març de 2007.<ref name=agreements />
* {{bandera|França}} [[Bordèus]] (França), gener de 1984.<ref name=agreements />
* {{bandera|Portugal}} [[Lisboa]] (Portugal), maig de 1979.<ref>{{ref-web |editor=Cambra Municipal de Lisboa|url=http://www.cm-lisboa.pt/en/city-council/international-relations |consulta=23 febrer 2019 |títol=Twinning, cooperation and friendship agreements}}</ref>
* {{bandera|Guinea Equatorial}} [[Malabo]] (Guinea Equatorial), abril de 1989.<ref name=agreements>{{ref-web |url=https://www.madrid.es/vgn-ext-templating/v/index.jsp?vgnextoid=76957c275129a310VgnVCM2000000c205a0aRCRD&vgnextchannel=ce069e242ab26010VgnVCM100000dc0ca8c0RCRD&vgnextfmt=default&idCapitulo=7182437 |consulta=23 febrer 2019 |editor=[[Ajuntament de Madrid]]|títol=Agreements with cities}}</ref>
* {{bandera|Filipines}} [[Manila]] (Filipines), desembre de 2005.<ref name=agreements />
* {{bandera|Estats Units}} [[Miami]] (Estats Units), juny de 2014.<ref name=agreements />
* {{bandera|Mauritània}} [[Nouakchott]] (Mauritània), novembre de 1986.<ref name=agreements />
* {{bandera|Estats Units}} [[Nova York]] (Estats Units), gener de 1982.<ref name=agreements />
* {{bandera|Panamà}} [[Ciutat de Panamà|Panamà]] (Panamà), desembre de 1980.<ref name=agreements />
* {{bandera|Bòsnia i Hercegovina}} [[Sarajevo]] (Bòsnia i Hercegovina), març de 2007.<ref name=agreements />
;Actes d'agermanament
* {{bandera|Líbia}} [[Trípoli]] (Líbia), desembre de 1988.<ref name=agreements />
* {{bandera|Marroc}} [[Rabat (ciutat del Marroc)|Rabat]] (Marroc), maig de 1988.<ref name=agreements />
;Declaració d'agermanament múltiple de la UCCI (octobre de 1982)
[[Fitxer:Rita Maestre participa en la inauguración del XII Encuentro de la Unión de Ciudades Capitales Iberoamericanas 02.jpg|miniatura|Inauguració de la XII Trobada de la Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes (UCCI) el 2018.]]
* {{Bandera|Paraguai}} [[Asunción]] (Paraguai)<ref name=agreements />
* {{Bandera|Colòmbia}} [[Bogotà]] (Colòmbia)<ref name=agreements />
* {{Bandera|Argentina}} [[Buenos Aires]] (Argentina)<ref name=agreements />
* {{Bandera|Veneçuela}} [[Caracas]] (Veneçuela)<ref name=agreements />
* {{Bandera|Guatemala}} [[Ciutat de Guatemala|Guatemala]] (Guatemala)<ref name=agreements />
* {{Bandera|Cuba}} [[La Habana]] (Cuba)<ref name=agreements />
* {{Bandera|Bolívia}} [[La Paz]] (Bolívia)<ref name=agreements />
* {{Bandera|Perú}} [[Lima]] (Perú)<ref name=agreements />
* {{Bandera|Portugal}} [[Lisboa]] (Portugal)<ref name=agreements />
* {{Bandera|Nicaragua}} [[Managua]] (Nicaragua)<ref name=agreements />
* {{Bandera|Mèxic}} [[Ciutat de Mèxic]] (México)<ref name=agreements />
* {{Bandera|Uruguai}} [[Montevideo]] (Uruguai)<ref name=agreements />
* {{Bandera|Panamà}} [[Ciutat de Panamà|Panamá]] (Panamà)<ref name=agreements />
* {{Bandera|Equador}} [[Quito]] (Equador)<ref name=agreements />
* {{Bandera|Brasil}} [[Rio de Janeiro]] (Brasil)<ref name=agreements />
* {{Bandera|Costa Rica}} [[San José de Costa Rica|San José]] (Costa Rica)<ref name=agreements />
* {{Bandera|Estats Units}} [[San Juan de Puerto Rico|San Juan]] (Estats Units)<ref name=agreements />
* {{Bandera|El Salvador}} [[San Salvador]] (El Salvador)<ref name=agreements />
* {{Bandera|Xile}} [[Santiago de Xile]] (Xile)<ref name=agreements />
* {{Bandera|República Dominicana}} [[Santo Domingo]] (República Dominicana)<ref name=agreements />
* {{Bandera|Hondures}} [[Tegucigalpa]] (Hondures)<ref name=agreements />
== Madrilenys il·lustres ==
* [[Lope de Vega]] (1562-1635), escriptor en [[llengua castellana]].
* [[Luis Aragonés]] (1938-2014), exjugador i entrenador de [[futbol]].
* [[Plácido Domingo]] (1941-), [[tenor]] i director d'[[orquestra]].
* [[Aíto García Reneses]] (1946-), exentrenador de [[basquetbol]] del [[FC Barcelona (bàsquet)|FC Barcelona]] i [[DKV Joventut]].
* [[Florentino Pérez Rodríguez]] (1947-), empresari i president del [[Real Madrid Club de fútbol|Real Madrid]]
* [[Rafa Benítez]] (1960-), entrenador de futbol
* [[Ágatha Ruiz de la Prada]] (1960-), dissenyadora de roba.
* [[Quique Sánchez Flores]] (1965-), entrenador de futbol.
* [[Iker Casillas Fernández]] (1981-), futbolista.
* [[Alejandro Sanz]] (1968-), cantant de [[Música pop|pop]] i [[pop rock]].
* [[Elsa Pataky]] (1976-), [[actriu]].
* [[Malú]] (1982-), cantant de pop i [[Flamenc (música i ball)|flamenc]].
* [[Amaia Salamanca]] (1986-), actriu.
* [[David Álvarez Flores]] (1900-1940), dibuixat, afusellat pels franquistes.
* [[Enrique Aroca Aguado]] (1907-1966), pianista i pedagog musical.
* [[Raúl González Blanco]] (1977-), futbolista.
* [[Enrique Tierno Galván]] (1918-1986), doctor en dret i en filosofia i lletres, fou alcalde de Madrid (1979-1986)
* [[José Lassalle]] director d'orquestra ([[1850]]-[[1932]])
* [[Maria-Luisa Chevalier Superville]], [[compositora]], [[pianista]] i [[organista]]
* [[Loreto García i García]], [[soprano]],
* [[Félix Máximo López]], (1742-1821) compositor.
* [[Enrique Iniesta Cano]], (1906-1969) violinista.
* [[Jacinto Benavente]] (1866-1954), escriptor, Premi Nobel de Literatura de 1922.
* [[Manuel Pérez y Badía]] (1846-1901), violinista i compositor.
* [[Raül Romeva i Rueda]] (1971-), polític català, d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]]
== Pàgines relacionades ==
* [[Àrea metropolitana de Madrid]]
* [[Entrepà de calamars]] — especialitat gastronòmica de la ciutat.
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|Viquidites = Madrid|Commons=Madrid|Viccionari=Madrid}}
* [http://www.munimadrid.es/ Pàgina web de l'Ajuntament] (en castellà)
* [http://www.flickr.com/photos/tessekkur/sets/72057594056546642/ Photos of Madrid]
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions
|títol=[[Capital Europea de la Cultura]]
|abans={{bandera|Irlanda}}[[Dublín]]
|després={{bandera|Bèlgica}}[[Anvers]]
|anys=[[1992]]}}
{{Fi taula}}
{{Municipis de Madrid}}
{{Premis Blanquerna}}
{{1000 Història i geografia}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Madrid}}
[[Categoria:Madrid| ]]
| |||