Ivan el Terrible (pel·lícula): diferència entre les revisions

[[Ivan IV de Rússia]], anomenat Ivan el Terrible, va néixer el 1530. A la mort del seu pare Vassili III el 1533, es converteix en Gran Príncep de Rússia. Esperant la seva majoria d’edat, la seva mare Helena[[Ielena GlinskaiaGlínskaia]] assegura la regència. Aquesta mor el 1538, deixant l’Estat als boiars que intenten prendre el poder. El 1547, Ivan IV arriba a la majoria d’edat; és el primer gran príncep moscovita a ser oficialment coronat tsar. El mateix any, es casa amb [[Anastassia Romànovna]] de la família dels [[Dinastia Romànov|Romànov]]. S’envolta de fidels consellers i es manté al marge de la noblesa a causa de la revolta dels nobles durant la seva infantesa. Reuneix el primer ''zemski sobor'', que és una mena d’estats generals. Reorganitza el país i reforça la seva posició autocràtica prenent poders als boiars i a l’Església.

El 1550, llança una reforma del sistema administratiu i judicial: crea direccions unificades per a les finances, els afers exteriors i la guerra; limita els poders dels voivodies[[Voivoda|voivodes]], els governadors de províncies El 1560, intenta una nova reforma sobre l’administració local i el sistema fiscal que són reorganitzats, sobretot en detriment dels boiars que es veuen privats de les taxes que sempre han tingut el dret d’extreure dels impostos recollits per ells per al tsar. El 1564, Ivan IV abdica i marxa de Moscou amb una part de la cort. Però algunes setmanes més tard sota la pressió popular, accepta tornar al tron. El 1565, pren una part de la Moscòvia a títol personal i la dirigeix ell mateix per redistribuir-la als seus més fidels partidaris, creant així nous funcionaris, els [[oprítxnina|oprítxniks]].

; Primera Partpart

La pel·lícula comença amb els fastos de la coronació del gran príncep de [[Moscòvia]], Ivan Vassílievitx, des d'aleshores tsar de Moscòvia i senyor absolut de totes les Rússies. Un cop coronat, el nou tsar proclama la seva ferma voluntat d'unificar el regne, si cal per la força. Els poderosos boiars són convidats a sotmetre's a la seva autoritat. Una nova institució, els streltsí, és creada com a braç armat del tsar. Finalment s’exigirà contribucions financeres, incloent-hi els rics monestirs. Aquestes són les condicions que, segons el tsar, permetran a Rússia retrobar la integritat de les seves terres i la seva grandària passada com tercera Roma. El discurs del tsar és acollit molt alegrement. Els ambaixadors polonesos estan descontents. La tia d'Ivan, l'ambiciosa EfrossinyaIefrossínia StaritskayaStàritskaia que somnia de veure el seu fill VladimirVladímir -un senzill d'esperit- al lloc d'Ivan, promet secretament casaments ben particulars al tsar, per Sant Simeó.

Les festivitats de les noces d'Ivan i d'Anastassia van per bon camí. Tanmateix dos dels amics del tsar conspiren. El príncep Andrei Kurbski pensa que el matrimoni l'allunyarà d'Ivan (i secretament d'Anastassia). Fiódor Kolitxov pensa retirar-se en un monestir, tement que el tsar no vagi massa lluny en les reformes. En resposta, una multitud d'avalotadors dirigits pel clan d'EfrossinyaEfrossínia irromp en ple banquet. Gràcies a la seva alta estatura i la seva autoritat natural, Ivan aconsegueix calmar la multitud i explica la gran causa que persegueix: aconseguir el domini del regne, aixafar sense pietat tota sedició, afavorir el treball i el comerç. La multitud és conquerida, entusiasta. Llavors un representant del Khan de Kazan desafia el tsar. Trencant la seva amistat amb Moscòvia, Kazan convida el tsar a sotmetre's o a suïcidar-se. És massa. Ivan jura rentar l'afront i acabar amb Kazan. Sense esperar, la multitud marxa al combat: tots a Kazan!

Ivan ha tornat a Moscou. El temps ha passat. Anastassia li ha donat un fill, DimitriDmitri. Desgraciadament, Ivan cau malalt. Quasi moribund, fa venir l'arquebisbe per rebre l'extremunció. Seria un just càstig de Déu, com pensa EfrossinyaIefrossínia?

Abans d'anar-se del món, Ivan demana a tots que jurin jurament al seu fill DimitriDmitri. Amb horror, veu els boiars que esquiven la seva mirada, successivament i sense dir res. El tsar s'enfonsa. Tots pensen ara en el post-Ivan. Sembla arribada l’hora de prestar jurament, no a DimitriDmitri, sinó a VladimirVladímir, el fill d'EfrossinyaIefrossínia. Només el príncep Kurbski vacil·la encara, ja que s’adona que un projecte més ambiciós és al seu abast: accedir al tron casant-se amb la tsarina Anastassia. Però té un pressentiment. No han enterrat Ivan una mica massa de pressa? S'adona que Ivan no és mort i determina llavors una acció audaç: prestar jurament davant tots els boiars reunits no a VladimirVladímir sinó al tsarevitx DimitriDmitri! Les seves paraules consternen l'assemblea, però arriben a les orelles d'Ivan que, havent reprès algunes forces, s'ha aixecat del seu llit d'agonitzant i fa una aparició inesperada.

L'audàcia del príncep paga la pena. Korbski rep d'Ivan una missió de gran importància: alliberar les terres russes de l'Oest. Pel que fa a les terres meridionals, la seva defensa és confiada a AlexeiAleksei BasmanovBasmànov, enemic jurat dels boiars. EfrossinyaIefrossínia i els boiars s'han reunit per examinar la situació. Se senten oprimits pel poder autocràtic d'Ivan. Tenen por. Ivan ja no els escolta. Pitjor, atorga la seva confiança a BasmanovBasmànov, un home sortit del no res. Per completar-ho, el metropolità els anuncia que Ivan l'ha dimitit del seu títol i l'envia a Novgorod. Cal reaccionar. Cal dominar i debilitar Ivan. Pel que fa a EfrossinyaIefrossínia, es proposa ocupar-se ella mateixa d'Anastassia.

Del costat del [[tsa]]r, les notícies no són bones. Els vaixells anglesos estan bloquejats per la lliga Hanseàtica i no poden comerciar amb Rússia. En resposta Ivan els convidarà a prendre la via septentrional del [[mar Blanc]]. Però què fer davant la traïció dels senyors feudals boiars que lliuren les ciutats meridionals al khan de [[Crimea]]? La resposta ha de ser despietada, com havia promès. Els traïdors seran desposseïts de les seves terres. I per acabar, els feus hereditaris! Les terres no seran donades d'ara endavant més que per serveis a l'Estat. EfrossinyaIefrossínia, espantada per aquestes últimes decisions, decideix passar a l'acció. Enverina Anastassia. Pla diabòlic, ja que és Ivan qui portarà sense saber-ho la copa mortal a Anastassia.

Al peu del cadafal d'Anastassia, Ivan és aniquilat. Maliuta, el seu fidel servidor, li llegeix les últimes notícies, una llista de noves traïcions i de noves sedicions. Fins i tot el príncep Kurbski, el seu amic, l’ha traït. Acaba de passar al servei del rei de Polònia Segimon. Ferit en el més profund d'ell mateix, Ivan vol reaccionar. Li queden encara alguns amics, i entre ells Fiódor Kolitxov a qui fa tornar del seu monestir. Hi ha també MalioutaMaliuta BasmanovBasmànov i el seu fill Fiódor, que el fan comprendre que s'ha de suportar en homes nous, "l'anell de ferro", que el protegeixin. Però Ivan veu molt més lluny: recolzar-se en el poble i obtenir-ne una nova legitimitat. Per això se n'haurà d'anar de Moscou a Aleksàndrov on esperarà la crida del poble.

La conjurandelsconjura dels [[boiar]]s.

De sobte, un missatger arriba. Consternació: Ivan marxa sobre Moscou! A Moscou, davant els boiars reunits, Ivan anuncia que l'essencial de les terres tornarà als boiars - és la zémsxina-- mentre administrarà la resta amb la seva guarda personal, l'opritxnina. Fiódor Kolitxov, esdevingut el monjo FelipFilipp, fet la seva aparició. Renya severament el tsar per al seu autoritarisme. Ivan vol justificar-se. Tornem a l'adolescència d'Ivan, en aquell temps on els boiars governaven en el seu nom. Revisem l'enverinament de la seva mare, les maniobres dels boiars, la seva hipocresia i la seva arrogància. El jove Ivan va jurar llavors ser un tsar autòcrata, desfent-se dels boiars. Tornem al tsar Ivan. Fa el balanç de la seva acció. Ha aconseguit assentar la seva autoritat recolzant-se en el poble i la defensa ara gràcies a l'oprítxnina. Però se sent molt sol. Anastassia ja no hi és. Kurbski l'ha traït. Necessita amics. Suplica a Kolitxov que no l'abandoni. Per vèncer la reticència de Kolitxov-Filipp, que és del costat dels boiars, li proposa el títol de metropolità i li concedeix fins i tot el dret d'intercedir a favor dels condemnats.

Maliuta, esdevingut opritchinikoprítxnik i ànima condemnada d'Ivan, retreu al tsar la seva feblesa envers el nou metropolità FelipFilipp. Comprèn el sofriment d'Ivan i vol alleujar-lo una mica del pes del poder. Ivan accepta però sent en ell un cert malestar. En presència de FiodorFiódor BasmanovBasmànov, fill d'AlexeïAleksei BasmanovBasmànov, el tsar s’adona que Anastassia ha estat potser enverinada, i que és ell que li va portar la copa enverinada, copa presentada per EfrossinyaIefrossínia. Pesen ara terribles sospites sobre la tia del tsar. Però calen encara proves.

Maliuta no perd temps. Agafa a tres dels pares del metropolità FelipFilipp. En una paròdia, pretén que Ivan els acusi de fellonia i que els condemni a ser decapitats. Maliuta executa ell mateix la decapitació. Ivan arriba, contempla l'escena i s'inclina davant els cossos. L'hora és greu. Davant els tres taüts, una multitud es recull. FelipFilipp medita. Sota la pressió de l'arquebisbe Pimen i d'EfrossinyaIefrossínia, decideix passar a l'acció. El seu pla és ser mestre d'Ivan en una cerimònia religiosa, l'endemà, a la catedral.

La cerimònia evoca el mite dels tres adolescents Anani[[Ananies de Judà|Ananies]], AzariAzaries i Missail[[Misael]], que un àngel ha salvat misteriosament de la foguera encesa sobre ordre del "tsar pagà" [[Nabucodonosor II]]. L'al·lusió als Kolitxov i a Ivan és clara. Ivan fa la seva entrada a la catedral, acompanyat dels seus opritchnikioprítxniks. S'inclina davant FelipFilipp i li demana la benedicció. FelipFilipp s'atura. Els dos es desafien mútuament. FelipFilipp exigeix la supressió de l'opritchnina. Ivan li mana callar, després veu en la reacció d'EfrossinyaIefrossínia la confessió de la seva culpabilitat.

Boig de dolor, Ivan preveu que serà com d'aleshores endavant el coneixeran: terrible. En companyia dels boiars, EfrossinyaIefrossínia i l'arquebisbe Pimen examinen la situació. FelipFilipp és detingut. Està perdut. Després d'ell Ivan atacarà els altres. No queda més que una sola solució: matar Ivan. Per això, l'arquebisbe designa Piotr VolynetsVolínets, un fanàtic. Esperant l'assassinat del tsar, què fer en relació amb FelipFilipp? El cínic arquebisbe Pimen no vacil·la a sacrificar-lo com a futur sant i màrtir. Continuat estant sol amb la seva mare, VladimirVladímir té por. Per tranquil·litzar-lo, EfrossinyaIefrossínia l’agafa en els seus braços i li canta la cançó del castor negre. Maliuta entra. Ofereix una copa de vi a EfrossinyaIefrossínia i convida VladimirVladímir al festí del tsar. EfrossinyaIefrossínia hi veu l'ocasió somiada per a Piotr d'acostar-se al tsar i d'assassinar-lo. El dit de Déu s'ha expressat doncs. Però curiosament la copa és buida...

En companyia dels els seus opritchnilioprítxniks, Ivan, els seus amics són cosí VladimirVladímir fan gresca. Una tropa de ballarins i FiodorFiódor BasmanovBasmànov entonen una cançó venjadora contra els boiars. Ivan confia (falsament) la seva solitud a VladimirVladímir que, una mica alegre però afectat, vol provar-li la seva amistat. VladimirVladímir revela a Ivan que es projecta d'assassinar-lo. Sense adonar-se, afegeix "que ella vol" veure'l, a ell, VladimirVladímir, revestit amb la roba de tsar. Ja que és així, Ivan imagina una pallassada. Fa revestir VladimirambVladímir amb roba de tsar i procedeix a la coronació. Tots s'inclinen respectuosament davant el fals tsar VladimirVladímir. Després VladimirVladímir és convidat a portar-los tots a la catedral. Ple d'aprehensió, VladimirVladímir és al cap del llarg seguici.

A l'interior de la catedral, Piotr espera el tsar, emboscat darrere un pilar. VladimirVladímir s’atura un moment. Piotr sorgeix i l'apunyala per l’esquena sense poder reconèixer-lo. VladimirVladímir es desploma contra terra. Piotr és dominat. EfrossinyaIefrossínia sorgeix i crida victòria. Serà de curta durada. La multitud s'aparta per deixar avançar Ivan. EfrossinyaIefrossínia, terroritzada, es llança a terra i gira el cos. És el del seu fill VladimirVladímir. Ivan s'apropa a Piotr i el fa detenir com a assassí d'un enemic del tsar. Tots se'n van en seguici, darrere Ivan. Juren fidelitat a la gran causa russa.

La pel·lícula va rebre el Premi de la fotografia al [[Festival Internacional de Cinema de Locarno]] el 1946 i va ser classificat setena en les deu millors pel·lícules del cinema mundial per la crítica professional segons la revista anglesa ''Sight and Sound'' el 1962. La música d'aquesta pel·lícula ha estat composta per Serge [[Prokofiev]]. Poc després de l’estrena d'aquesta pel·lícula i sobre la base de la música que havia escrit per a S. Eisenstein, Prokofiev va compondre una cantata per a gran orquestra, cors, viola, baríton i recitador. La viola canta sobretot la '' Cançó del castor '' que interpreta EfrossiniaIefrossínia a la pel·lícula d'Eisenstein. El recitador té el doble paper de l'autor i d'Ivan.

* [[Serafima Bírman]]: EfrossíniaIefrossínia Stàritskaia, tia d'Ivan