Yukon: diferència entre les revisions

=== Febre de l'or de Klondike ===

{{AP|Febre de l'or de Klondike}}

La [[Febre de l'or de Klondike]] constitueix un fet crucial en la història del Yukon. Un grup comandat per [[Skookum Jim Mason]] va descobrir [[or]] en un afluent del [[riu Klondike]] l'agost de 1896. Entre 30.000 i 40.000 persones van desafiar una infinitat de dificultats per arribar als camps d'or de [[Klondike (Yukon)|Klondike]] durant l'hivern i la primavera de 1897 i 1898, després que la troballa es fes oficial el 1897. Amb gran afluència d'immigrants estatunidencs, el govern canadenc va decidir crear un territori separat per controlar millor la situació. El 1901, després que molts tornessin a casa seva, el cens donava una població de 27.219 habitants, una xifra que no tornaria a aconseguir-se fins al 1991. La massiva afluència d'immigrants a la regió va estimular l'exploració minera a altres zones del Yukon i va propiciar dues "febres de l'or" de menor importància, a [[Atlin]] ([[Colúmbia Britànica]]) i [[Nome (Alaska)|Nome]] ([[Alaska]]), així com diverses petites incursions. La necessitat de transport cap als camps d'or va dur a la construcció del [[ferrocarril de White Pass i Yukon]].

 

El següent fet important en la història de Yukon va ser la construcció, durant la [[Segona Guerra Mundial]], de l'[[autopista d'Alaska]], la qual, després de la seva renovació feta pel govern canadenc a final de la dècada de 1940, va obrir el territori al tràfic per carretera. La guerra també va ser testimoni de la construcció de diversos aeròdroms com a part de la plataforma de la Northwest Staging Route. Amb tot, l'afluència de treballadors per a les obres de l'autovia del sud va tenir efectes devastadors per algunes de les [[Primeres Nacions]], que van patir un gran nombre de morts en veure's exposades a malalties a les quals no eren immunes.

 

Durant les dècades de 1950 i 1960 es van construir altres autopistes, la qual cosa va tenir com a conseqüència la decadència i conseqüent desaparició dels vaixells fluvials, que havien estat fins aleshores el principal mitjà de transport a la zona. Durant la segona meitat del segle XX la ''[[White Pass and Yukon Route]]'' va iniciar-se en el transport intermodal de [[contenidor]]s. La [[mineria]] també va ressuscitar, incloent-hi l'explotació de [[coure]] a [[Whitehorse]], plata i [[plom]] a [[Keno City|Keno]] i [[Elsa (Yukon)|Elsa]]], i [[asbest]] a [[Clinton Creek]]. La major mina de [[zinc]] a cel obert del món es va obrir a [[Faro (Yukon)|Faro]] a començaments dels [[anys 1970|anys 70]]. La mineria de l'or va tornar a Klondike i a altres zones amb la important pujada dels preus d'aquest metall durant els anys 1970.

 

Entre les dècades de [[anys 1980|1980]] i [[anys 1990|1990]] la mineria va decaure i el paper del govern va augmentar considerablement, amb transferències econòmiques que anaren incrementant la seva importància. El 1978 es va aconseguir establir un govern responsable i partits polítics que el sustentessin. D'altra banda, les "Primeres Nacions" van començar a organitzar-se i van iniciar negociacions per fer valer els seus drets territorials, que van culminar amb la signatura de l'"Umbrella Final Agreement" el 1992. Tot i que la majoria de les "Primeres Nacions" van signar els acords, les seves reivindicacions territorials i d'autogovern continuen en l'actualitat. Les "Primeres Nacions" són considerades actualment un quart nivell de govern, i la naturalesa específica de les relacions intergovernamentals és un aspecte en el qual se segueix treballant.

 

== Geografia ==

El territori del Yukon es localitza a l'extrem nord-oest del [[Canadà]]. Escassament poblat, destaca pel seu paisatge natural de llacs de gel fos i muntanyes sempre nevades, entre les quals hi ha moltes de les més altes del Canadà. El [[clima]] és [[clima àrtic|àrtic]], [[Clima subàrtic|subàrtic]] i molt sec, amb llargs hiverns i breus estius. No obstant això, les perllongades hores de sol durant l'estiu són suficients perquè floreixin brots i fruits comestibles. La major part del territori es troba cobert de boscos i matolls [[Ecosistema boreal|boreals]], sent la [[tundra]] el tipus més comú de paisatge sols a l'extrem septentrional i sobre elevacions altes.

 

 

==== Serralades ====

Les [[muntanyes Saint Elias]] formen part de les [[muntanyes de la Costa]], que s'estenen des del sud de la [[Colúmbia Britànica]] fins a [[Alaska]], abastant tot el sud-est del Yukon. Les muntanyes Saint Elias acullen els cims més elevats, però alhora existeixen moltes altres serralades com, per exemple, les [[British Mountains]], i les [[muntanyes Richardson]], al nord-est, ambdues formant part de la [[serralada Brooks]]; les [[muntanyes Mackenzie]] i [[muntanyes Selwyn|Selwyn]] a l'est; les [[muntanyes Cassiar]] al sud-est; les [[muntanyes Pelly]] al centre de Yukon; i les [[muntanyes Ogilvie]], al nord de [[Dawson City]] i seguint la [[Dempster Highway]].

 

 

== Ecologia ==

La [[tundra]] predomina a gairebé tot el Yukon. D'acord amb les definicions de l'ecozona d'''Environment Canada'', el sud i centre del territori representen l'"Ecozona de la Serralada Boreal", mentre que el bosc del nord constitueix l'"Ecozona de la Serralada de Taiga". El sector del [[riu Peel]], al nord-est, forma part de la plana de taiga, i el litoral àrtic, de l'"Ecozona de l'Àrtic meridional".

[[Fitxer:Fireweed Yukon.jpg|miniatura|Herba de foc ''[[Epilobi|Epilobium angustifolium]]'', la flor territorial del Yukon, i [[Picea glauca|pícea blanca]], al sud, proper a la [[Klondike Highway]].]]

 

Hi ha un gran nombre de [[rosegadors]], destacant [[esquirol]]s, esquirols de terra, [[lèmmings]], [[Pica (animal)|piques]], [[castor]]s, diverses [[rata|rates de camp]], [[porcs espins]], [[rata mesquera|rates mesqueres]]... Els [[mustèlid]]s són també molt representatius: [[golut]]s (''Gulo gulo''), [[Marta nord-americana|martes]] (''Martes americana''), [[ermini]]s (''Mustela erminea''), [[mostela]] (''Mustela nivalis''), [[visó americà]] (''Mustela vison''), i [[llúdria del Canadà|llúdria de riu]] (''Lontra canadensis''). Altres petits carnívors són: el [[linx canadenc]] (''Lynx canadensis''), la [[guineu roja]] (''Vulpes vulpes'') i la [[guineu àrtica]] (''Vulpes lagopus''), al litoral del nord.

Més de 250 espècies d'[[aus]] sobrevolen el Yukon. El [[corb|corb comú]] (''Corvus corax'') és l'au més estesa. Entre altres ocells autòctons hi ha el [[pigarg americà]] (''Haliaeetus leucocephalus''), l'[[àguila daurada]] (''Aquila chrysaetos''), el [[falcó grifó]] (''Falco rusticolus'') i el [[falcó pelegrí]] (''Falco peregrinus''), i cinc tipus de [[gall fer]] ([[grèvol de pícea]], ''[[dendragapus]]'', [[perdiu de collar]], [[perdiu blanca]] i [[perdiu de cua blanca]]). Moltes [[Ocell migrador|aus migratòries]] es reprodueixen al Yukon, per ser l'extrem nord de la ruta del Pacífic.