Ossos neperians: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 20966402 de Manlleus (Discussió)
Etiqueta: Desfés
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 2:
L''''àbac neperià''' és un [[àbac]] inventat per [[John Napier]] que s'usa per al [[càlcul numèric]] de productes i quocients de nombres. També és anomenat àbac rabdològic (del grec? Aßdo?, Vareta i? O "o", tractat). Napier va publicar la seva invenció de les varetes en una obra impresa a [[Edimburg]] a finals del [[1617]] intitulada Rhabdologia. Mitjançant aquest mètode, els productes es redueixen a operacions de suma i els quocients a operacions de restes, de la mateixa manera com les taules de [[logaritme]]s inventades per ell transformen les potències en productes i les arrels en divisions.
 
[[Fitxer:Abaco_de_Napier_(tablero_y_varillas).png|thumbminiatura|Àbac neperià]]
 
L'àbac consta d'un tauler amb vora on es col·loquen les varetes neperianes per realitzar les operacions de multiplicació o divisió. El tauler té la seva vora esquerra dividida en 9 caselles en les quals s'escriuen els nombres que van d'1 a 9.
Línia 126:
Napier, a més a més de l'àbac anterior, va construir també un àbac de fitxes. Tots dos, reunits en un únic aparell, constitueixen una joia històrica única a [[Europa]] que posseeix el [[Museu Arqueològic Nacional (Espanya)|Museu Arqueològic Nacional]] [[Espanya|espanyol]].
 
[[Fitxer:Ábacos neperianos (M.A.N. Madrid) 01.jpg|thumbminiatura|esquerra|Àbac del [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya]] ([[Madrid]]).]]
 
L'aparell és una magnífica caixa de [[fusta]] amb incrustacions d'[[os]]. A la part superior conté l'àbac rabdològic, mentre que a la inferior hi ha el segon àbac. Aquest, consta de 300 fitxes emmagatzemades en 30 calaixos de les quals 100 estan cobertes de xifres i 200 mostren petits forats triangulars que permeten veure únicament certes xifres de les fitxes de nombres quan se superposen a aquelles. Per tant, gràcies a l'hàbil col·locació d'uns i altres es poden fer multiplicacions fins al límit sorprenent d'un nombre de 100 xifres per un altre de 200.