Bertolt Brecht: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|right -> |miniatura
Línia 20:
L'exili de Brecht va ser segurament el moment més dur de la seva vida; però, tanmateix, durant aquest període, va escriure algunes de les seves millors obres. Trobant-se en una situació econòmica difícil, va haver de viatjar a [[Londres]], [[París]], i fins i tot a [[Nova York]], perquè se li permetés la representació de les seves obres. A part de les obres teatrals, va escriure també contribucions per a diverses revistes d'emigrants.
 
L'any [[1939]] va abandonar Dinamarca, per viure durant un any en una granja prop d'[[Estocolm]] i l'abril de [[1940]] va fugir cap a [[Hèlsinki]]. Durant aquesta època va escriure ''La vida de Galilei''. En aquesta obra de teatre, va retratar en part la seva pròpia situació en la societat: [[Galileu Galilei|Galilei]] mai es dirigeix directament contra l'Església; en aquest cas, la Inquisició l'hagués pogut titllar d'heretge. Brecht va actuar de manera semblant durant el seu exili: mai es va pronunciar explícitament crític contra l'autoritat, l'estat i la societat, sinó sempre d'una manera subliminarsubliminal; amb la crítica justa crítica per a no arribar a ser màrtir de les seves pròpies idees.
 
L'estiu de [[1941]] va viatjar des de [[Moscou]] en l'exprés [[transsiberià]] cap a [[Vladivostok]]. Des de l'est de l'[[URSS]], va viatjar amb vaixell a [[Califòrnia]] (Estats Units), on es va establir a [[Santa Monica]], a prop de [[Hollywood]], i es va proposar treballar en la indústria cinematogràfica.
 
Ho va aconseguir tan sols en part. A més, va organitzar algunes representacions teatrals menors, en la majoria dels casos en escenaris d'emigrants. Amb prou feines, va tenir ocasió d'actuar políticament. Es va descriure a si mateix com un "mestre sense alumnes", ja que els nord-americans no semblaven estar interessats en ella seuseva treballfeina. Per tant, va decidir concentrar-se únicament en les seves obres majors, com ''La vida de Galilei'', que va ser estrenada el [[9 de setembre]] de 1943 al teatre de Zuric.
 
Ja finalitzada la Segona Guerra mundial, la seva situació no millora: el [[maccarthisme]] obre una "cacera de bruixes" contra els intel·lectuals i artistes d'idees comunistes,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gordon |nom=Bernard |títol=Hollywood Exile, Or How I Learned to Love the Blacklist |url=http://books.google.cat/books?id=m91WYFCk5hoC&pg=PR10&dq=Bertolt+Brecht+blacklist&hl=ca&ei=a8yHTaXGLMTOswbFyeyoDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=Bertolt%20Brecht%20blacklist&f=false |llengua=anglès |editorial=University of Texas Press |data=2001 |pàgines=p.X |isbn=0292728336}}</ref> i les autoritats dels Estats Units, que atribuïen a Brecht idees comunistes, van fer que el [[30 d'octubre]] de [[1947]] el [[Comitè d'Activitats Antiamericanes]] l'interrogués. L'endemà (durant l'estrena de ''La vida de Galilei'' a Nova York) Brecht va fugir dels [[Estats Units]] i va viatjar des de París cap a Zuric. Allí va passar un any, ja que [[Suïssa]] era l'únic país on podia viatjar, car li havia estat prohibida l'entrada a Alemanya occidental. Tres anys després, va obtenir la nacionalitat [[Àustria|austríaca]].