Primera Croada: diferència entre les revisions

A l'est d'Europa hi havia l'[[Imperi Romà d'Orient]], habitat per cristians que havien seguit durant molt de temps un [[ritu bizantí|ritu]] [[ortodox]] separat, fins que el [[1054]] es produí l'anomenat [[Cisma d'Orient]]. S'ha sostingut que el desig d'imposar l'autoritat de l'Església Romana a l'est pot haver estat un dels objectius de la croada,{{sfn|Asbridge|2004|p=17}} encara que Urbà II, que impulsava la primera croada, mai no es refereix a tal objectiu a les seves cartes durant la campanya croada. Els turcs [[seljúcides]] havien pres gairebé tota [[Anatòlia]] després de la derrota bizantina a la [[batalla de Manazkert]] el [[1071]], amb el resultat que, en vigílies del [[concili de Clermont]], el territori controlat per l'Imperi BizantíRomà d'Orient s'havia reduït a menys de la meitat.{{sfn|Treadgold|1997|p=8, gràfica 1}} En el temps de l'emperador Aleix, l'Imperi BizantíRomà d'Orient es limitava en gran part a l'Europa balcànica i el serrell nord-occidental d'Anatòlia, i feia front a enemics normands per l'oest i als turcs a l'est. En resposta a la derrota de Manazkert i subsegüents pèrdues romanes d'Orient en Anatòlia el [[1074]], el papa Gregori VII havia demanat als ''milites Christi'' ("soldats de Crist") que anessin a ajudar Bizanci. Aquesta crida, llargament ignorada (fins i tot va aixecar oposició), ara despertava un gran entusiasme a l'oest d'Europa.{{sfn|Asbridge|2004|p=15–20}}

Els exèrcits croats passaren a l'altra banda d'Àsia Menor durant la primera meitat del [[1097]], on se'ls uní [[Pere l'Ermità]] i el que quedava del seu exèrcit. A més a més, Aleix també va enviar dos dels seus propis generals, Manuel Boutoumides i Tatikios, per tal d'ajudar els croats. El primer objectiu de la seva campanya era Nicea, que anteriorment havia estat sota el control de l'Imperi BizantíRomà d'Orient, però que havia esdevingut la capital del [[Soldanat Seljúcida de Rüm|Soldanat Seljúcida del Rüm]], sota [[Kilidj Arslan I]]. Arslan era fora, de campanya contra els [[Danishmendita|danishmendites]] a l'Anatòlia Central en aquell moment, i havia deixat enrere el seu tresor i la seva família, subestimant la força d'aquests nous croats.{{sfn|Asbridge|2004|p=117–120}} Posteriorment, amb l'arribada dels croats, la ciutat fou sotmesa a un llarg setge, i quan Arlsan s'assabentà d'això, se'n tornà cap a Nicaea i atacà l'exèrcit croat el [[16 de maig]]. La inesperada grandària de les forces croades el féu retrocedir, amb elevades pèrdues per les dues bandes.{{sfn|Asbridge|2004|p=124–126}}

Mentrestant, l'establiment dels estats croats a l'est ajudà a alleugerir la pressió dels seljúcides a l'Imperi BizantíRomà d'Orient, que havia reconquerit alguns dels seus territoris a Anatòlia amb l'ajut dels croats, i experimentà un període de relativa pau i prosperitat al {{segle|XII}}.{{sfn|Baldwin|1969|p=404–405}} L'efecte sobre les dinasties musulmanes a l'est va ser gradual però important. Després de la mort de Malik Xah I el 1092, la inestabilitat política i la divisió del gran Imperi Seljúcida comportà que no es pogués plantejar una defensa coherent contra l'expansionisme dels estats llatins. La cooperació romangué difícil durant moltes dècades, però des d'Egipte a Síria i fins a Bagdad es feien crides per a l'expulsió dels croats,{{sfn|Baldwin|1969|p=443–447}} crides que culminaren en la reconquesta de Jerusalem per part de [[Saladí]] a les darreries del segle, quan els [[Dinastia aiúbida|aiúbides]] ja havien unificat les àrees del voltant.{{sfn|Baldwin|1969|p=616–620}}